Rostraria cristata (= Koeleria phleoides) és una herba gramínia anual de port petit que surt a la primavera als herbeis de les vores de camins i a les escletxes que deixen els paviments.
Rostraria cristata mesura entre 10 i 30 cm d’alçada. La tija és rígida malgrat ser prima, de només 1 mm de diàmetre. Les fulles són planes, de fins a 15 cm de longitud les més llargues per 4-5 mm d’amplada màxima a la base. La tija, les fulles, i sobretot les beines foliars tenen pèls blancs llargs que s’observen millor a contrallum i que li donen tacte suau. La tija culmina en una panícula compacta amb aspecte d’espiga única; però si es doblega s’aprecia que està constituïda per espiguetes amb els corresponents pedicels molt curts i disposades molt denses. El port de Rostraria cristata, i especialment la seva panícula, recorden al flèum o cua de rata (Phleum phleoides), d’aquí el seu adjectiu específic phleoides; però l’examen de la panícula o espiga aclareix el dubte. La panícula de Rostraria cristata és cilíndrica d’uns 5 cm de longitud per 10 mm de diàmetre. Les espiguetes estan formades per 3-6 flors molt petites. Les glumes són piloses i les glumel·les de cada flor porten una aresta subapical molt fina, d’1-2 mm de longitud. Tota la planta té color verd pàl·lid, esgrogueït.
Rostraria cristata és una planta de distribució mediterrània, força estesa per Catalunya, especialment a les àrees amb població humana. Però al tractar-se d’una planta menuda i poc vistosa, mai tan abundosa com el margall bord (Hordeum murinum), les cugules (Avena barbata, A.sterilis) o d’altres gramínies dels herbassars, no disposa de cap nom veritablement popular en català.
[fotos Jordi Badia]