Puccinia hordei-maritimi és un fong de l’ordre uredinals, un rovell, fitopatogen de cicle heteroic -és a dir que necessita dos hostes vegetals per completar el cicle vital- paràsit d’algunes gramínies on desenvolupa la fase sexual o teleomorfa del cicle, i de la vidalba o ridorta (Clematis vitalba) sobre la qual desenvolupa la fase asexual o anamorfa. A les imatges, tiges i fulles de vidalba infectades per Puccinia hordei-maritimi. Les tiges i fulles infectades s’inflen i en surten unes pústules de color taronja que són els ecis, un tipus de sorus.
Puccinia hordei-maritimi té diversos sinònims. Els que més apareixen a la bibliografia són Aecidium clematidis -el nom amb què la fase anamorfa sobre la vidalba era coneguda com a deuteromicet, abans que es relacionés amb la fase teleomorfa del cicle com a rovell de gramínies- i Puccinia recondita, que molts autors consideren actualment (2011) invàlid.
Una espècie propera, ben coneguda ja que s’ha utilitzat de cas d’estudi pel seu interès en agricultura, és Puccinia graminis, el rovell del blat. El segon hoste del rovell del blat és el coralet (Berberis vulgaris), un arbust espinós que, per fortuna pels pagesos, no creix espontani a la comarca de Bages. Imaginem que el cicle vital de Puccinia hordei-maritimi és paral·lel al de P.graminis, però amb hostes diferents. Es tracta d’un cicle complex, on intervenen 5 tipus d’espores. Una basidiòspora infecta la vidalba, el segon hoste, i inicia un miceli haploide monocariòtic a l’interior d’una tija o d’un pecíol. Aquest miceli inicial formarà picnis, d’on sorgiran picniòspores que es fecundaran entre elles o amb un miceli monocariòtic compatible per formar un segon miceli dicariòtic. El miceli dicariòtic creix més i constitueix ecis en forma de petita copa on es produeixen les eciòspores dicariòtiques. Aquesta és la fase més visible i la que mostra la imatge. Si les eciòspores cauen sobre la gramínia adequada, la infecten i desenvolupen un rovell. Aquest rovell produeix primer uredis amb urediniòspores que infecten més gramínies i escampen el rovell, després telis amb teliòspores. A les teliòspores té lloc la part sexual: els seus dos nuclis es fusionen, formen un basidi on s’esdevé la meiosi que origina 4 basidiòspores, amb les quals el cicle recomença sobre la vidalba.
Coneixem amb certesa el segon hoste de Puccinia hordei-maritimi, la vidalba. El seu primer hoste descrit durant la fase teleomorfa és Hordeum maritimum (= H.marinum), una gramínia inexistent a la comarca de Bages. Per tant, al Bages el primer hoste ha de ser una altra o algunes altres espècies de gramínia. Probablement el primer hoste, el que pateix la malaltia fúngica del rovell, sigui el margall bord (Hordeum murinum), molt freqüent a les vores de camins. Però, i si la víctima fos l’ordi (H.vulgare), el cereal més extensament cultivat a la comarca?
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Montserrat Porta i Jordi Badia (3ª)]