El rovelló d’obaga (Lactarius deliciosus) de les imatges i el rovelló (Lactarius sanguifluus) són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya. Es distingeixen clarament pel color que adquireix la seva carn quan és tallada: la del rovelló agafa un color vinós, mentre que la del rovelló d’obaga es torna ataronjada. També es poden distingir pel color de les làmines, que són més o menys vinoses en L. sanguifluus i ataronjades en L. deliciosus, però aquesta característica distintiva no és sempre clara. L. sanguifluus és va fent més rar a mesura que augmenta l’altitud i L. deliciosus a terra baixa és més freqüent a les obagues. L. deliciosus en algunes comarques de Catalunya és conegut amb el nom de pinetell, però generalment s’aplica el nom de rovelló a les dues espècies.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ªi 3ª)]
|
Increment diari durant 10 dies del diàmetre en mm del barret d’un rovelló (Lactarius deliciosus) en fase de creixement
|
||
|
Data
|
Diàmetre (mm)
|
Increment respecte al dia anterior (mm) |
|
08-11-2003
|
33,4
|
|
|
09-11-2003
|
41,3
|
7,9
|
|
10-11-2003
|
49,1
|
7,8
|
|
11-11-2003
|
58,1
|
9,0
|
|
12-11-2003
|
66,1
|
8,0
|
|
13-11-2003
|
70,1
|
4,0
|
|
15-11-2003 |
80,0
|
9,9 (2 dies)
|
|
16-11-2003
|
89,5
|
9,5
|
|
17-11-2003
|
95,0
|
5,5
|
|
Increment mitjà diari (mm)
|
6,8
|
|
Popularment es diu que els bolets creixen en una nit, però, com passa sovint, en aquest cas el saber popular s’allunya força de la realitat. De les dades de la taula es desprèn que el rovelló mesurat hauria crescut al llarg d’uns 15 dies. No es van poder fer mesures posteriors al dia 17-11-2003 perquè el bolet, que es trobava en una pineda de les Brucardes (Sant Fruitós de Bages), va ser arrancat, probablement per algun animal; però l’últim dia que es va mesurar ja tenia la forma d’embut pròpia dels rovellons que ja han acabat el seu creixement.
Les arrels de la majoria de plantes augmenten molt la seva superfície de captació d’aigua amb sals minerals gràcies a les micorizes, que no són res més que filaments (hifes) dels fongs que fan aquest servei a la planta a canvi d’aliment. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats. La majoria de bolets comestibles que s’acostumen a collir al Bages neixen a la tardor i, com l’espècie que exposem, són òrgans reproductors de fongs formadors de micorizes amb els pins.