El rovelló (Lactarius sanguifluus) de les fotos i el rovelló d’obaga (Lactarius deliciosus) són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya. Es distingeixen clarament pel color que adquireix la seva carn quan és tallada: la del rovelló agafa un color vinós, mentre que la del rovelló d’obaga es torna ataronjada. També es poden distingir pel color de les làmines, que són més o menys vinoses en L.sanguifluus i ataronjades en L.deliciosus, però aquesta característica distintiva no és sempre clara. L.sanguifluus és va fent més rar a mesura que augmenta l’altitud i L.deliciosus a terra baixa és més freqüent a les obagues. L.deliciosus en algunes comarques de Catalunya és conegut amb el nom de pinetell, però generalment s’aplica el nom de rovelló a les dues espècies.
A la imatge 2ª, la collita de rovellons en una sortida de la ICHN-Bages a punt per cuinar.
[fotos Florenci Vallès (1ª), Montserrat Porta (2ª) i Jordi Badia (3ª i 4ª)]
Les arrels de la majoria de plantes augmenten molt la seva superfície de captació d’aigua amb sals minerals gràcies a les micorizes, que no són res més que filaments (hifes) dels fongs que fan aquest servei a la planta a canvi d’aliment. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats. La majoria de bolets comestibles que s’acostumen a collir al Bages neixen a la tardor i, com l’espècie que exposem, són òrgans reproductors de fongs formadors de micorizes amb els pins.