La sargantana iberoprovençal, sargantana bruna o sargantana comuna (Podarcis liolepis) és la sargantana per excel·lència que sovint veiem assolellant-se entre les pedres, la més freqüent a les comarques de Bages i Moianès. Té el cos esvelt d’uns 6,5 cm, amb la cua de longitud gairebé doble que la del cos. El patró de coloració és variable entre individus i poblacions; a la part ventral dominen els tons clars mentre que a la dorsal dominen el gris i el bru adequats pel camuflatge, amb línies poc contínues fosques al dors i clares i més contínues als laterals.
Les zones pedregoses i assolellades són l’hàbitat idoni de la sargantana iberoprovençal, que no defuig tampoc altres indrets de les àrees poc fredes on trobi escletxes i amagatalls on refugiar-se ràpidament. Es troba tant al massís de Montserrat com a les brolles de romaní, a les parets de pedra seca i als patis i jardins urbans. S’alimenta d’insectes i d’altres petits invertebrats. Al seu torn, la sargantana iberoprovençal és una presa d’altres rèptils més grossos que ella, d’òlibes, del gavià argentat, dels gats i de molts altres depredadors.
La sargantana iberoprovençal es distribueix per les comarques de Bages i Moianès senceres. En canvi, la sargantana roquera o de paret (Podarcis muralis), una espècie molt semblant, només es troba a la part nord del Bages i al Moianès. La sargantana iberoprovençal es distingeix de la roquera per ser més esvelta, per la seva mida menor, pel seu cap en posició baixa en relació al cos i pel musell llarg. Normalment, la sargantana iberoprovençal té línies laterals clares ben perfilades i és, en conjunt, de color més clar que la de paret, però la coloració és un caràcter poc fiable.
La sargantana iberoprovençal forma part del grup que, fins fa unes dècades, s’havia denominat sargantana ibèrica o sargantana comuna i considerat com a espècie única (Podarcis hispanica [= P.hispanicus]). En base a estudis genètics, d’aquest grup s’ha escindit com a espècie pròpia P.liolepis, que es distribueix pel nord-est de la península ibèrica i la Provença, a França, i que s’ha convingut en denominar en català sargantana iberoprovençal o sargantana bruna.
[fotos Jordi Badia]