L’òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn, és a dir de l’ordre estrigiformes, propi de zones agrícoles i espais oberts. La manca d’arbres vells que li proporcionin cavitats on fer el niu l’empeny a fer-lo en edificis enrunats, graners, campanars, etc.
Té les parts inferiors del cos blanques i les superiors de colors grisos i ocres. El seu plomatge i els seus ulls de color negre la fan inconfusible. Tot i que pot emetre sons diversos, la caracteritza un xiuxiueig estrident i esfereïdor. El seu aspecte fantasmal, els seus hàbits nocturns i la seva proximitat a l’home l’han fet, injustament, objecte de tot tipus de creences negatives del tot absurdes. De nit o al crepuscle caça petits rosegadors -bàsicament talpons i ratolins-, cosa que fa que sigui beneficiosa per l’agricultura. També caça musaranyes.
A Catalunya l’òliba és l’únic representant de la família dels titònids, ja que la resta de rapinyaires nocturns catalans pertanyen a la dels estrígids. Aquesta desproporció també s’observa a escala global, ja que es coneixen 16 espècies de titònids i 189 d’estrígids.
[foto Oriol Oms]