La selaginel·la denticulada (Selaginella denticulata) és una planta que pertany a la divisió dels pteridòfits, la de les falgueres i els equisets o cues de cavall, però tan allunyada d’aquests que a primera vista semblarà una molsa per a la majoria dels observadors, tot i que recordarà a un licopodi als botànics avesats. La selaginel·la denticulada és una planta delicada que fa unes tiges de ramificació dicòtoma que entapissen el terra, de color verd clar sovint matisat de tons ataronjats. Aquestes tiges porten unes minúscules fulletes tendres anomenades fil·lodis, en forma d’esquama de marge denticulat, insertades en disposició dística en 4 rengles, els dos exteriors de fulletes més grans que no pas les dels dos rengles centrals.
A la temporada humida favorable de finals d’hivern, de les tiges vegetatives ajagudes (fotos 1ª, 2ª i 3ª) s’enlairen d’altres tiges erectes semblants anomenades estròbils (fotos 3ª i 4ª), a l’axil·la dels fil·lodis de les quals hi ha un esporangi esfèric. Hi ha dos tipus d’esporangis quasi indistingibles a ull nu: els microsporangis i els megasporangis. Els microsporangis produeixen una multitud de micròspores de menys de 0,05 mm de diàmetre, agrupades en tètrades, i de color ataronjat; mentre que cada macrosporangi produeix 4 megàspores d’uns 0,4 mm de diàmetre, amb una sutura superior en forma d’estrella de 3 puntes per on s’obrirà, resultants d’una única cèl·lula mare de les espores perquè la resta s’han atrofiat. Tant les micròspores com les macròspores són haploides perquè han passat per una meiosi. Les micròspores es divideixen sense sortir del microsporangi, formant un minúscul protal·lus masculí que alliberarà espermatozoides. Les megàspores sí que cauen del megasporangi. A l’interior de la megàspora es desenvolupa el protal·lus femení format per alguns arquegonis. Si té lloc la fecundació, l’arquegoni es desenvoluparà en un nou esporòfit diploide, la planta visible amb creixement vegetatiu. Noteu l’absència de qualsevol diàspora en aquest cicle.
Les selaginel·làcies van aparèixer al període Carbonífer, fa 300 milions d’anys, i han perdurat pràcticament sense canvis fins a l’actualitat. Són un grup ben poc diversificat, ja que compta només amb el gènere Selaginella que comprèn unes 700 espècies, gairebé totes de distribució tropical. Viuen només en ambients humits. Entre les poques espècies de Selaginella que s’aventuren cap a les terres temperades de latituds més altes hi ha S.denticulata, que es distribueix a la riba del Mediterrani sense allunyar-se de la costa. Viu en talussos humits i ombrívols.
A la Catalunya Central coneixem una sola localitat de Selaginella denticulata: el torrent del Flequer, al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. Selaginella denticulata viu entre molses a les roques i als talussos ombrejats de la riba obaga del torrent, des de les tines del Tosques fins més amunt del mas abandonat del Flequer passant pels grups de tines de L’Escudelleta i del Ricardo, en un tram de vall d’uns 2,5 km perfectament orientada d’est a oest. L’incendi forestal del 17.07.2022 va cremar la meitat de baix de la vall del Flequer fins arribar a les tines del Ricardo, però no sembla haver perjudicat la població de Selaginella denticulata.
[fotos Jordi Badia]