La selaginel·la denticulada (Selaginella denticulata) és una planta que pertany a la divisió dels pteridòfits, la de les falgueres i els equisets o cues de cavall, però tan allunyada d’aquests que a primera vista semblarà una molsa per a la majoria dels observadors, tot i que recordarà a un licopodi als botànics avesats. La selaginel·la denticulada és una planta delicada que fa unes tiges de ramificació dicòtoma que entapissen el terra, de color verd clar sovint matisat de tons ataronjats. Aquestes tiges porten unes minúscules fulles tendres, en forma d’esquama de marge denticulat, insertades en disposició dística en 4 rengles, els dos exteriors de fulletes més grans que no pas les dels dos rengles centrals.
Les selaginel·làcies van aparèixer al període Carbonífer, fa 300 milions d’anys, i han perdurat pràcticament sense canvis fins a l’actualitat. Són un grup ben poc diversificat, ja que compta només amb el gènere Selaginella que comprèn unes 700 espècies, gairebé totes de distribució tropical. Viuen només en ambients humits.
Entre les poques espècies de Selaginella que s’aventuren cap a les terres temperades de latituds més altes hi ha S.denticulata, que es distribueix a la riba del Mediterrani sense allunyar-se de la costa. Viu en talussos humits i ombrívols. Al Bages, una comarca interior, S.denticulata és una planta excepcional. Fins ara se’n coneix una única localitat, el torrent del Flequer, al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, on s’ha obtingut la foto.
[foto Jordi Badia]