Septobasidium orbiculare (= S.michelianum) és un fong que creix a l’escorça d’arbres i arbustos i que fàcilment es confon amb un liquen corticícola incrustant. Pertany a l’ordre de les Septobasidials que durant molt temps s’havia classificat en el Fragmobasidiomicets o bolets gelatinosos, per més que Septobasidium formi una crosta coriàcia en comptes d’un cos fructífer mucilaginós com els de les Auricularials i les Tremel·lals.
Septobasidium protagonitza un dels casos més enrevessats de relació entre espècies, que no sabríeu si descriure com a simbiosi o parasitisme; deixem-ho en mutualisme.
Septobasidium orbiculare creix sobretot damunt del llorer (Laurus nobilis), tot i que també es troba al llentiscle (Pistacia lentiscus) i a l’olivera (Olea europaea). Forma crostes circulars de fins a 10 cm de diàmetre, primes i aplicades a l’escorça, inicialment de color bru vermellós que amb el temps passa a gris clar. Septobasidium orbiculare no parasita directament la planta, sinó que ho fa per la intermediació de la colònia de cotxinilles -insectes del subordre Sternorryncha i l’ordre dels Hemípters- que queda atrapada entre el fong i l’escorça. La capa d’hifes del fong deixa cavitats on s’allotgen les minúscules cotxinilles. Les cotxinilles o caparretes fan penetrar l’estilet fins al floema, el teixit vegetal per on circula la saba elaborada, de la qual s’alimenten. . Unes hifes denominades haustoris infecten les cotxinilles, però no pas totes, aproximadament la meitat d’elles. Les cotxinilles infectades pel fong retarden el creixement i queden estèrils, tanmateix segueixen absorbint saba que passa després al fong. Les cotxinilles no infectades pel fong asseguren la reproducció a nivell de població, però no pas individual, gràcies a la protecció interessada de Septobasidium. Per la seva banda, el fong forma basidis amb les corresponents basidiòspores a la seva capa externa. En definitiva, un fong i una colònia de cotxinilles s’alien per parasitar el llorer o l’arbre de torn.
El gènere Septobasidium té moltes espècies tropicals, però molt poques a les latituds temperades. Septobasidium orbiculare prefereix indrets calents i humits, propis de laurisilva.
[foto Jordi Badia]