L’orella zonada (Auricularia mesenterica) és un bolet gelatinós en forma de mènsula irregular que de tant en tant es troba abundós i estès sobre algun tronc d’arbre caducifoli caigut, creant tot un espectacle a les fondalades més humides del bosc.
Pren formes lobulades, sovint amb cossos fructífers fusionats i sempre amb lòbuls menors al marge. La cara superior mostra colors concèntrics, amb l’ocre fosc dominant i ocupant el centre, bandes de gris, marró, vermellós, blavís o fins i tot verd si hi creixen algues i sempre una o més bandes blanques prop del marge. Els colors estan matisats per una pilositat d’hifes blanques o per espores enganxades també blanques. El revers, de color uniforme bru amb un matís olivaci, té plecs grans. Els marges poden estar cargolats amunt, en una forma involuta que amaga la cara superior. A la variabilitat morfològica intrínseca d’aquest bolet cal sumar-hi les diferències segons l’estat hidratat o sec.
L’orella zonada és un bolet persistent que pot sortir en anys consecutius sobre el mateix tronc. Té una gran capacitat per podrir la fusta. Els oms i els faigs són les fustes predilectes de l’orella zonada, però la grafiosi ha acabat amb els oms adults al Bages, on tampoc hi ha fagedes. L’orella zonada al Bages, i a moltes més comarques, s’enfronta a la difícil situació d’haver pràcticament perdut el seu hoste principal.
Els bolets gelatinosos tenen tradició a la cuina xinesa, però no a la catalana. No és clar que l’orella zonada sigui comestible.
Una espècie semblant és l’orella de Judes (A.auricula-judae) que no té la coloració zonada a la cara superior.