El serreig verd o panissola verda o xereix miller (Setaria viridis) és una herba gramínia anual de fins a mig metre d’alçada que és reconeix per l’espiga dreta i cilíndrica, d’uns 6-15 cm de longitud per 0,5-1,0 cm de diàmetre. En realitat però l’espiga no és simple sinó composta, una panícula d’espigues i espiguetes disposades tan juntes que amaguen l’eix. Aquesta espiga és ben verda, contínua i té setes o cilis eriçats com arestes fines. L’espiga madura pot enganxar-se sencera a la roba o al pèl dels animals, però és més freqüent que es desprenguin trossos o espiguetes que s’adhereixin mercès a les dentetes del cilis.
La imatge 2ª mostra una espiga a la qual han caigut ja les espiguetes, quedem només els cilis eriçats.
Les fulles mesuren fins a 30 cm de llarg per 2 cm d’amplada, tenen nervis paral·lels prominents i ressaltats de blanc a cara inferior i, a la cara interna de la base, la lígula reduïda a una línia de pèls (foto 3ª).
La foto 4ª mostra uns rars exemplars vivípars, en els quals a la espiga no es formen llavors sinó plançons de nous individus.
Setaria viridis és una planta dels llocs ruderals que creix als horts, a les vores de camins i a les esquerdes dels paviments.
Del mateix gènere viu també al Bages S.verticillata amb l’espiga discontínua, separada en verticils. Les dues espècies també es distingeixen per l’orientació de les dentetes dels cilis; les de S.viridis son antrorses de manera que l’espiga es nota aspra al passar la mà de dalt a baix, mentre que les dentetes de S.verticillata són retrorses que fan l’espiga aspra de baix a dalt.
Setaria viridis és una planta amb metabolisme fotosintètic C4, com la canyota (Sorghum halepense) o el blat de moro (Zea mays), que explica la seva capacitat per créixer en poques setmanes i el seu verd intens.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Montserrat Porta i Jordi Badia (4ª)]