El setí, herba de plata o llunetes (Lunaria annua [= L.biennis]) és una herba de la família crucíferes, originària d’Europa oriental, cultivada en jardins i naturalitzada als boscos de ribera a la comarca de Bages. La bellesa de les seves flors i els seus fruits ja fa sospitar que no pot ser espontània del tot.
El setí assoleix prop d’un metre d’alçada. Sol tenir cicle bianual; el fet dóna doncs la raó al nom científic L.biennis considerat sinònim, per més que el nom L.annua sigui prioritari en aplicar les normes de nomenclatura.
Les fulles tenen pecíol de longitud variable, llarg a les fulles basals i molt curt a les de la part alta de la tija, i limbe amplament triangular amb la base en forma de cor i els marges amb dents grans. Les fulles i les tiges tenen color verd intens i alguns pèls eriçats. Les flors són grans, amb el calze i la corol·la ambdós de color porpra intens. El calze està constituït per 4 sèpals estrets i pilosos, 2 dels quals, en posició oposada, amb la base gibosa. Els pètals mesuren uns 2 cm; a partir d’una ungla llarga s’obren en forma circular i mostren venes marcades. Si la flor és gran, més ho serà el seu fruit en silícula. Les silícules són comprimides i de contorn el·líptic de diàmetres 3 x 5 cm amb un bec fi al punt més distal. Les valves laterals verdes cauen per deixar a la vista l’envà central platejat, de consistència de pergamí translúcid, amb les llavoretes rodones. Una vegada han caigut les llavors, l’envà es manté sec durant molt més temps en el seu anell el·líptic, lluint l’aspecte elegant de grans monedes de plata o de llunetes.
Els manresans usuaris de l’Anella Verda hauran observat els setins al bosc de ribera del Cardener a Sant Pau quan han anat a veure la nova passera per a vianants i ciclistes que creua el riu a can Pocoli.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Montserrat Porta (3ª, 4ª i 5ª)]