Varis són els motius pels quals la Macrophia montana montana és un dels símfits que més es deixen veure: resulta ser bastant abundant, té una mida corporal relativament gran d’entre 8 a 12 mm de longitud i, en el cas de la femella, està pintada amb colors aposemàtics. En línies generals, la femella es caracteritza per tenir el cap negre amb el clipi i labre grocs, tal com es veu a la primera foto. A l’abdomen, la primera i la novena tergita són completament grogues, la cinquena i la sisena són amples, grogues però interrompudes al mig. A la setena tergita, de vegades també a la quarta, hi ha petites taques grogues als costats. En ocasions però, les taques i bandes poden ser blanques. Ara bé, el patró s’inverteix a les potes que són predominantment grogues amb marques negres. Pel que fa al mascle, l’abdomen és completament negre, en contrast amb les potes anteriors i mitjanes que són de color groc pàl·lid. Ara bé, les potes del darrere són totalment negres a excepció de les puntes de les tíbies i part dels tarsos que són blancs.
Els adults de M. montana montata volen de maig a juliol en àrees arbustives o vores boscoses. S’alimenten principalment de pol·len i nèctar, però també de melassa i petits insectes. Sovint visiten les apiàcies, però també altres plantes com la lleteresa serrada (Euphorbia serrata). Les larves devoren les fulles de plantes del gènera Rubus com ara el romegueró (Rubus caesius).
La Macrophya montana montana és una espècie del centre i sud d’Europa que arriba fins a l’Iran. A Tuníssia i Argèlia hi ha la subespècie tegularis que a diferència de la nostra té les tègules negres i no grogues.
Entre altres consideracions, podem diferenciar M. montana d’altres tentredínids semblants, com ara Allantus sp. , pel fet que les seves potes posteriors són més llargues i més robustes, doncs el fèmurs són més amples i tan llargs com les tíbies.
[Fotos: Xavier Adot]