La lleteresa serrada o lletera serrada (Euphorbia serrata) és una herba perenne, erecta, sovint pluricaule, poc ramificada i glabra. Fa 20-50 cm d’alt, té la base lleugerament llenyosa i és un camèfit, cosa que significa que durant l’època desfavorable manté gemmes persistents que es troben fins a 25-40 cm pel damunt del terra. Té les fulles en disposició esparsa i lleugerament coriàcies; les caulinars són lanceolades o linears, i sèssils, i fan (1)2-7 x 0,1-3 cm, i les bracteals són amplament ovato-cordiformes i groguenques. Tant les fulles caulinars com les bracteals tenen el marge serrat, d’aquí el nom de lleteresa serrada.
Com totes les lletereses (gènere Euphorbia), té les flors molt simplificades i agrupades formant una inflorescència anomenada ciati, que funcionalment és equiparable a una flor hermafrodita. Cada ciati consta d’una sola flor femenina central, pedicel·lada i tan simplificada que consta només d’un pistil, envoltada per un nombre variable (en principi 5) d’inflorescències masculines. Cada flor masculina està reduïda a un sol estam portat per un peduncle. Tot aquest conjunt queda envoltat per un involucre format per la soldadura de les bràctees de les inflorescències masculines. Les estípules d’aquestes fulles bracteals, molt transformades, originen glàndules nectaríferes que, en el cas de la lleteresa serrada, són de color verd groguenc i tenen forma de “croissant”. El conjunt de glàndules de cada ciati pren clarament l’aspecte d’un calze. Per acabar-ho de complicar, els ciatis s’agrupen formant cimes (dicasis o pleocasis). Floreix del febrer al juliol.
El fruit és una càpsula glabra i llisa, de 5-6 mm, que s’obre de forma explosiva. Conté 3 llavors d’uns 3 mm, de superfície llisa i amb una petita carúncula.
Si es trenquen les fulles i sobretot les tiges, en brolla un làtex blanc irritant que fa que les lletereses siguin respectades pel bestiar, però no per determinades erugues com, per exemple, la de l’esfinx de les lletereses (Hyles euphorbiae). El saber popular atribueix a aquest làtex la propietat d’eliminar berrugues de la pell.
La lleteresa serrada al Bages viu als fenassars i a les vores dels conreus de secà, sobre sòls profunds i rics en nutrients. La seva distribució és mediterrània occidental.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 3ª, 4ª i 5ª) i Jordi Badia (2ª)]