Restes fossilitzades d’ossos d’un sireni posades al descobert l’any 2011 en un bloc de roca tallat a la pedrera de Montlleó (Manresa-Castellgalí). Es distingeixen algunes vèrtebres (V) i costelles (C). La roca és un gres calcari de la formació geològica Santa Maria, d’origen marí, datada del Priabonià del període Eocè, de fa uns 35 milions d’anys.
Els sirenis constitueixen un ordre de grans mamífers emparentat amb els elefants que, com els cetacis, van retornar a l’aigua. Tenen un cos gran i arrodonit semblant al de les foques, amb extremitats anteriors esdevingudes aletes, sense extremitats posteriors (però amb vestigis ossis dins del cos) i una cua transformada en aleta caudal. Els sirenis tingueren una presència important al medi aquàtic durant el Terciari; actualment però han quedat relegats a 5 espècies de distribució reduïda, la més coneguda de les quals és el manatí del Carib (Trichechus manatus).
L’any 1982, Isidre Gurrea va descobrir unes altres restes òssies de sireni, molt completes i en posició anatòmica, en una roca similar de la urbanització Mas Enric de Sant Cristòfol (Castellbell i el Vilar), a la falda nord de Montserrat. Tres anys més tard, a finals dels 1985, s’aconseguí extreure les restes englobades en diversos blocs de roca; les restes òssies s’haguessin engrunat si s’hagués intentat aïllar-les. Els blocs quedaren dipositats al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, custodiats per l’expert paleontòleg Mn Lluís Via. L’any 1989, Giorgio Pilleri, Josep Biosca i Lluís Via publicaren la monografia The Tertiary Sirenia of Catalonia que classifica l’exemplar com la nova espècie Prototherium montserratense (†), el sireni de Montserrat. Després d’uns anys d’inactivitat, es treballà en la restauració i adequació del fòssil que, finalment l’any 2013, ha quedat exposat en una vitrina del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. El número del mes de maig del 2013 de la revista de paleontologia Scripta està dedicat al sireni de Montserrat, del qual explica la història sencera del descobriment, extracció, estudi i restauració per a ser exposat.
Probablement les restes trobades a la pedrera de Montlleó corresponguin a la mateixa espècie que les de Mas Enric, Prototherium montserratense (†), el sireni de Montserrat.
[foto Florenci Vallès, dibuix Josep Biosca]