Myothropa florea és un sírfid mimètic comú arreu. Té un clar dimorfisme sexual, no només pel ulls holòptics dels mascles (vegeu foto) i dicòptics de les femelles com passa amb molts sírfids, sinó també perquè les femelles tenen l’abdomen una mica més ample i amb taques grogues més reduïdes que els mascles. El mesonot (part dorsal del tòrax) té un dibuix que recorda més o menys a un crani, d’aquí el nom popular anglès de «dead head fly», però avui en dia potser se’l coneix més com a «Batman hoverfly». Els adults es veuen de maig a setembre i pol·linitzen un gran nombre de plantes, com umbel·líferes, heures o corretjoles que troben en boscos caducifolis, prats inundables, terres de cultiu amb arbres, parcs i jardins.
Les larves són del tipus «cua de rata», nom que fa al·lusió a una mena de sifó o tub respiratori que es troba a la part posterior dels cos i que les permet respirar aire mentre viuen submergides. Les larves de M. florea es desenvolupen en cavitats plenes d’aigua estancada. Quan aquests microhàbitats tenen lloc en cavitats d’arbres vells parlem de dendrotelmata. En aquestes buits als troncs s’alimenten de la matèria orgànica que genera el podriment de fulles i restes de branques que van a parar a les cavitats. La dendrotelma és un microhàbitat aquàtic, generalment temporal, que conte una aigua marronosa i fortament alcalina, amb àcids húmics, sals potàssiques i tanins que és tòxica per a la majoria d’organismes. A Europa, les dendrotelmata s’originen en boscos vells, principalment de faig, til·ler, castanyer, freixe o roure.
[foto Xavier Adot]