Stictoleptura cordigera és un escarabat de la família Cerambycidae, un banyarriquer, de mida més aviat petita. Mesura 16-20 mm de longitud sense comptar les llargues antenes. Stictoleptura cordigera té el cap, el pronot, les potes i les antenes de color negre mat; en canvi, els èlitres són de color rojal o de totxo amb una característica taca negra que fa una franja ampla a l’extrem posterior dels èlitres, s’estreny, s’enfila, i acaba obrint-se en forma de cor o de copa. Aquesta taca abasta ¾ de la longitud dels èlitres; pot variar de mida i d’intensitat de negre, però el seu patró general es manté. Stictoleptura cordigera té pilositat curta, negra a la part ventral i als laterals del cos i blanca a la cara i al coll. Les superfícies del pronot i dels èlitres estan gravades amb un puntejat molt fi. Els ulls que sobresurten als costats del cap són també negres. Els mascles tenen les antenes més llargues que les femelles.
Els adults de Stictoleptura cordigera es veuen a finals de primavera i a començaments d’estiu sobre inflorescències de plantes de les famílies Umbel·líferes, Dipsacàcies i Compostes.
Les larves viuen als troncs en descomposició de diverses espècies d’arbres, entre els quals la bibliografia esmenta l’alzina, el garric, el llentiscle, la noguerola i els pins.
Stictoleptura cordigera té distribució extensa a Europa; però a la península ibèrica no travessa el riu Ebre, queda restringit a Catalunya i a la província d’Osca a Aragó.
[foto Pere Moraleja]