Philipomyia aprica és un tàvec, una mosca que pertany a la família Tabanidae. És força gran, d’entre 14 i 19 mm de longitud, i et copsa l’atenció pels seus grans i llampants ulls verds. Les antenes són curtes i els flagel·lòmers semblen una falç invertida, una morfologia que és característica d’aquesta família de dípters. El color de les antenes és carbassa, més o menys pujat, amb una taca terminal fosca d’extensió variable. El tòrax és de color marró i està cobert per una densa pilositat grogosa llevat de les àrees laterals posteriors que són blanquinoses. Les ales són fumades d’un color grogós, amb unes taques d’un groc marronós a la major part del marge anterior i del centre. Les potes són marronoses, però les tíbies són bastant més clares. A l’abdomen, les tergites són negres amb una banda distal de pilositat groga daurada. Ara bé, els costats de les tres primeres són de color marró vermellós fosc.
Els adults de P. aprica apareixen al llarg de l’estiu i sovint visiten les inflorescències de plantes apiàcies de les quals xuclen el seu nèctar com ara la fonollassa groga (Thapsia villosa), però tambè els podem trobar damunt el saüc (Sambucus nigra, Caprifoliaceae) o la troana (Ligustrum lucidum, Oleaceae). Un cop realitzat l’aparellament, la femella canvia de règim alimentari tornant-se hematòfaga i pren sang de de cavalls, vaques o altre bestiar. Les proteïnes que li proporciona aquesta nova dieta serveixen per fabricar ous sans i fèrtils que seran dipositats al revers de fulles d’arbres o d’arbustos situats a la vora de clarianes de boscos de zones humides i prats. En eclosionar els ous, les larves cauen damunt el sòl on hi viuen i es desenvolupen alimentant-se de petits invertebrats que cacen activament.
P. aprica és una espècie comuna i que podem trobar també a l’alta muntanya. Aquest tàvec és present a la major part d’Europa i al Pròxim Orient.
[fotos Xavier Adot]