Tàvec

Tabanus bromius

Tabanus bromius és segurament l’espècie de tàvec més abundosa a la major part d’Europa i també a la comarca catalana del Bages. L’extens gènere Tabanus, del qual hi ha nombroses espècies a Catalunya, dona nom a la família Tabanidae de l’ordre dípters, el de les mosques i els mosquits.

Tabanus bromius és un dípter gros, de 15-20 mm de longitud amb el cos robust. És de color marró però no pas uniforme, sinó amb 5 franges longitudinals fosques al mesonot o tòrax i un patró que pinta triangles equilàters clars amb un vèrtex apuntant endavant al centre del dors de cada segment abdominal. Tot el cos és pilós, especialment a la cara ventral. El cap està ocupat per dos ulls descomunals de color marró amb irisacions verdes segons com incideixi la llum. Quan es veu la iridiscència, apareix també una franja transversal sense irisació nítidament delimitada al centre de l’ull; d’aquí que en anglès s’hagi convingut en anomenar a aquesta espècie de tàvec band-eyed brown horsefly. Els mascles -a la imatge- tenen els ulls contigus, mentre que a les femelles els ulls queden separats.

Els adults es veuen a l’estiu, normalment al voltant de les flors buscant nèctar. Per tal de completar la seva nutrició i ser capaces de pondre ous, les femelles necessiten alimentar-se també de sang de bovins o d’èquids, sense descartar que puguin fer-ho de sang d’humans o d’altres mamífers. Les femelles no piquen, sinó que mosseguen i xuclen sang ràpidament, abans que la víctima hagi tingut temps de sentir el dolor i reaccionar. La saliva dels tàvecs conté ingredients anticoagulants de la sang. Els tàvecs femella, a més de causar mal a la víctima amb la mossegada, poden transmetre-li malalties infeccioses.

Les larves es desenvolupen als sòls humits o xops i rics en matèria orgànica, on depreden altres insectes.

Entre les espècies de tàvec, Tabanus bromius mostra més tendència a ficar-se als habitatges i a veure’s al fang o sobre l’aigua de basses; tot i així, l’atracció principal és la que exerceixen els ramats. Molt probablement, la seva distribució vagi lligada a l’activitat ramadera.

[foto Jordi Badia]