Ctenophora ornata és una espècie de típula, un d’aquests nematòcers inofensius amb aspecte de mosquit gegant, esvelt i de potes llargues que s’agrupen a la família Tipulidae.
Ctenophora ornata mesura uns 20 mm de longitud des de l’extrem de les antenes fins a la punta de l’abdomen. Combina colors groc, coure i negre. El cap és de color coure amb el parell d’ulls grossos i negres als laterals. A partir de la base de les antenes de color coure comença ja el seu dimorfisme sexual exagerat. Els mascles -a la imatge- tenen les antenes ramificades en llargues branques plomoses amb les puntes negres, mentre que les femelles mantenen les antenes simples i curtes. El tòrax és bombat, de color coure per sobre i voltat de groc i negre als laterals. Les ales són llargues i estretes, translúcides, de color ataronjat i amb una gran taca de sufuxió negra prop de l’àpex. Les potes tenen fèmurs i tíbies de color coure o ataronjat, i a l’inici dels tarsos comença un enfosquiment fins que acaben ben negres. A més, C.ornata té, només a les potes del 3er parell, una primera banda negra prop del capdavall del fèmur i una altra just al final de la tíbia on despunta l’esperó. L’abdomen és ben diferent entre mascles i femelles, malgrat que en ambdós sexes és sinuós. L’abdomen dels mascles s’inicia en una cintura estreta, s’eixampla, i aquesta amplada es manté fins a un final quadrat, com si fos tallat. En canvi, l’abdomen de la femella és fusiforme, acabat en la punta aguda de l’ovopositor. La distribució de colors a l’abdomen és semblant en ambdós sexes: comença amb la cintura de color coure o taronja, segueix amb cercles grocs i negres al centre, i torna al color coure al final.
La imatge mostra un mascle posat damunt d’un vidre i observat inusualment per la cara ventral, més fosca que no pas la dorsal.
Els adults de Ctenophora ornata volen en zones arbrades amb planifolis, als boscos i als parcs urbans. Són atrets per la llum nocturna. Les larves probablement es desenvolupen en acumulacions de matèria orgànica vegetal en descomposició en racons humits.
[foto Jordi Badia]