Tipula oleracea és la típula per excel·lència, una de les espècies de típula més freqüent a Catalunya. El nom comú de típula s’aplica a tots els dípters nematòcers de la família Tipulidae, que tenen tots ells la forma d’un mosquit de mida molt gran, amb potes llarguíssimes que recorden aquelles antenes telescòpiques dels aparells de TV portàtils i de ràdio d’abans; però no són pas mosquits i en fase adulta no piquen, ni tenen peces bucals adequades per alimentar-se.
Tipula oleracea té el cos d’uns 25-30 mm de longitud i les potes força més llargues. S’identifica pel seu cos bronzejat amb lleugers reflexos violacis i sense cap cinyell groc com tenen altres espècies, i per les ales incolores amb unes venes gruixudes paral·leles al marge anterior i sense cap sufuxió. Els balancins que utilitza per equilibrar el vol són molt aparents. L’abdomen dels exemplars mascles acaba en forma arrodonida, mentre que el de les femelles -a la foto- és afuat.
Tipula oleracea fa 2 generacions l’any, la primera amb els adults a la primavera i la segona a inicis de tardor. Els adults són atrets per la llum, com tantes papallones nocturnes.
Las larves són vermiformes i de color grisenc. Als seus estadis darrers assoleixen 30-40 mm de longitud. Aquestes larves viuen al sòl de prats humits, gespes regades i boscos de ribera, alimentant-se de manera voraç d’arrels i de matèria orgànica en descomposició.
Tipula oleracea és una de les espècies de típula capaces d’ocasionar una plaga en un prat, amb centenars de larves per metre quadrat de sòl infectat i pèrdua notable de producció vegetal. Malgrat l’adjectiu específic oleracea, les larves de Tipula oleracea no tenen predilecció per la col ni per les plantes de la família crucíferes, sinó més aviat per les gramínies, entre les quals per algunes conreades com el blat de moro.
[foto Jordi Badia]