La trepadella (Onobrychis viciifolia) és una herba perenne de la família papilionàcies, cultivada com a farratgera i subespontània als herbassars humits de les vores de camins.
La trepadella assoleix més de mig metre d’alçada amb tiges estirades i poc ramificades. Les fulles són compostes imparipinnades, amb 13-25 folíols el·líptics de fins a 3 cm de longitud. A la base de cada fulla hi ha un parell d’estípules. De l’axil·la de les fulles surten eixos florals més llargs que la pròpia fulla que porten al capdamunt un raïm dens de 20-40 flors amb peduncles curts. Les flors consten exteriorment d’un calze obert en 5 sèpals estrets i embullat amb pèls llargs i una corol·la papilionada de pètals rosats amb línies longitudinals de color més intens. El pètal superior o estendard i el pètal inferior o carena tenen longitud equivalent, de manera que ni l’un ni l’altre sobresurten. La trepadella floreix a la primavera i a l’estiu. Les flors d’un raïm s’obren progressivament de baix a dalt. El llegum és tan curt que amb prou feines treu el nas més enllà de les dents del calze. La superfície del llegum és rugosa per una sèrie de pues i conté una sola llavor.
La trepadella és una herba rica en proteïnes i apreciada pel bestiar herbívor. Al ser una herba vivaç, els camps de trepadella es poden segar i esperar a la rebrotada per a una propera sega.
Una espècie semblant i completament espontània és la trepadella borda (Onobrychis supina). La trepadella borda té port menor i flors d’un rosa no tan intens o matisat de groc que, observades en detall, es diferencien també pel seu calze amb pèls més curts i per tenir la carena més curta que l’estendard.
[fotos Jordi Badia]