Les vaques per a la producció de vedells (Bos taurus) són el tipus de ramaderia extensiva més habitual al Bages. L’explotació es fa en finques on hi ha un mosaic de boscos clars o deveses, prats i conreus de farratges. L’espai arbrat sol ser-ho de pins alts i de roures i alzines espaiats, grossos i amb la capçada menjada fins a l’alçada on arriba el ramat o bé petits i embolcallats amb malla de filferro, transitable per la migradesa d’arbustos i amb algunes herbes nitròfiles. Tot l’espai és encerclat pel vailet, el filat elèctric que impedeix que les vaques i vedells en marxin. Els farratges més cultivats són l’alfals, la trepadella i els naps, dels quals solen aconseguir-se tres collites per camp i any, depenent de les pluges. Les plantes farratgeres no es cullen, sinó que al seu moment es permet l’entrada del ramat al camp.
Les vaques amb els corresponents vedells fan vida a l’aire lliure, alimentant-se d’allò que produeix la pròpia finca, més un suplement de palla forastera quan convé. Normalment no hi ha cap brau al ramat, sinó que les vaques s’inseminen artificialment.
La clau de les explotacions ramaderes extensives de vedelles consisteix en graduar la intensitat de pastura a cada lloc, movent el ramat entre les diferents parcel·les segons la disponibilitat de menjar i assegurant que cap d’elles es malmeti en excés. Amb la bona gestió, només el sòl de l’entorn immediat dels punts d’aport extra de menjar pateix un excés de trepig i de nitrogen.
La meitat nord de la comarca de Bages, de relleu suau, menys calorosa a l’estiu i més plujosa a la part est del Moianès, és més propícia a la ramaderia extensiva de vedells.
Algunes d’aquestes explotacions de carn de vedella ho fan en règim de producció ecològica. És el cas de la reconeguda vedella ecològica de Trullàs (Calders), on són preses les imatges.
Les races actuals de braus i vaques provenen de l’ur (Bos taurus primigenius), més gran i lamentablement extingit, però del qual es conserven representacions en pintures rupestres.