La veça o garlanda atropurpúria (Vicia benghalensis [= V.atropurpurea]) és una herba enfiladissa de les vores de camins que, al bell mig de la primavera, llueix nombrosos raïms unilaterals de 8-12 flors d’un porpra intens i obertes totes a la vegada.
La garlanda atropurpúria és una herba anual malgrat que, a base d’enfilar-se sobre plantes veïnes o d’altres suports, arriba fins prop del metre d’alçada. Tota la planta té pèls sedosos poc densos. Les tiges són estriades i disposades en una ziga-zaga suau. Al costat extern de cada angle de la ziga-zaga neix una fulla pinnada composta de 6-10 parells de folíols el·líptics o oblongs de 18-20 mm de longitud per 4-5 mm d’amplada màxima amb un minúscul mucró agut a la punta, més un circell ramificat terminal. A la inserció de la fulla a la tija hi ha un parell d’estípules situades a banda i banda del raquis foliar, de forma triangular, irregularment dentades i de mida molt menor que els folíols. A les axil·les foliars més altes neix també un sol raïm de flors que no arriba a la longitud de la fulla corresponent. El peduncle estirat i els curts pedicels i els calzes florals són més pilosos que la resta de la planta. La corol·la és llarga de 18-20 mm, de color porpra amb l’extrem més intens, gairebé negre. La paraula atro prové del llatí i significa negre; Vicia atropurpurea té les flors mig negres, mig purpúries. Els llegums ben madurs tindran color entre groc i marró i la superfície pilosa.
A la Flora del Bages publicada l’any 1914, Pius Font i Quer n’exclou la garlanda atropurpúria. Actualment hi és present; la imatge és presa a Manresa, a la zona d’horts entre els barris de La Balconada i Sant Pau. Probablement, la bonica garlanda atropurpúria és part del contingent de plantes que, com a resultat de l’absència de glaçades tardanes derivades del canvi climàtic, han eixamplat recentment la seva àrea de distribució cap a l’interior de Catalunya provenint del prelitoral.
[foto Montserrat Porta i Jordi Badia]