Veronica chamaedrys és segurament la verònica més escassa i localitzada d’entre les nombroses espècies d’aquest gènere que viuen a les comarques del Bages i del Moianès.
Veronica chamaedrys és una herba perenne, estolonífera i d’uns 30-40 cm d’alçada, que si està florida es reconeix a primera vista com una verònica. S’identifica específicament com a Veronica chamaedrys per les fulles oposades, amb el pecíol molt curt i el limbe simple, ovat d’uns 3 cm de longitud, més ample que el de les fulles de V.austriaca amb la qual s’assembla força, i amb un dentat groller a tot el volt. El nom específic chamaedrys es refereix a la semblança de les fulles amb les del camedris (Teucrium chamaedrys), sobretot pel dentat. Aquestes fulles, les tiges i els sèpals tenen pilositat blanca que a les tiges es disposa en dues línies longitudinals, no pas a tot el volt. Les flors surten en raïms terminals. Les flors tenen 4 sèpals lanceolats i una corol·la simpètala d’un blau intens o violaci que s’obre en 4 pètals desiguals, el de dalt més ample que la resta. A la fructificació, la càpsula queda més curta que els sèpals, però del seu centre despunta l’estil filiforme.
Veronica chamaedrys és una herba de les clarianes dels boscos humits de muntanya mitjana, comuna a comarques com La Garrotxa, però que al Bages i al Moianès només hem localitzat al Sot de Les Teixoneres del parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de L’Obac (Mura) i a les fagedes que resisteixen al Moianès de L’Espina i de La Seuva Negra (Collsuspina, Moià, Castellcir). Cal entendre les localitats de Veronica chamaedrys al Bages i al Moianès com extrems d’una àrea de distribució que el canvi climàtic probablement farà retreure.
[foto Marta Queralt López Salvans]