A primer cop d’ull, en observar Dasyscolia ciliata al camp és fàcil pensar que estàs davant d’una abella per la mida, la pilositat i les llargues antenes que recorden les d’un mascle del gènere Eucera (Apidae). Res més lluny, es tracta d’una vespa de la família Scoliidae i única espècie representant del seu gènere. La vespa pot mesurar fins els 2 cm de llargada i presenta un clar dimorfisme sexual. Les imatges mostren un exemplar mascle. Les femelles són més robustes que els mascles i tenen les antenes més curtes i no tan gruixudes. Ambdós sexes tenen molta pilositat taronja a gran part del cos, en especial a l’abdomen on forma unes bandes, així com una pilositat negra al front. La superfície de les ales té un color ataronjat fumat i la venació és d’un to més pujat. Els adults tenen hàbits alimentaris polilèctics visitant la farigola, la malva i altres plantes. Ara bé, el mascles són els únics que pol·linitzen les flors de l’abellera de mirall, l’Ophrys speculum.
Les larves de D. ciliata són ectoparàsites de larves d’escarabats. Les femelles cerquen l’hoste activament excavant al sòl, el cacen, el paralitzen i finalment li dipositen un ou al damunt.
Aquesta espècie és present per tota la Mediterrània, volant durant el període primaveral.
[fotos Xavier Adot]