La vespa paperera o polístid (Polistes dominula [= P.dominulus]) és, juntament amb la vespa germànica (Vespa [= Vespula] germanica) una de les vespes més comuna al Bages. Els polístids es diferencien de les vespes de la subfamília Vespinae per la base de l’abdomen més estreta i per les seves colònies més petites.
La vespa paperera es troba sobretot en zones arbustives, brolles i prats, sovint rondant la carn o les fruites madures.
El nom de vespa paperera prové del niu fet d’un material com de paper apergaminat, sovint construït entre diverses femelles joves. Aquest niu, com un pom inclinat avall, se sosté per un peduncle gruixut de la branca d’un arbust arrecerat, al forat d’una paret o d’un totxo, o sota d’una teula. Consta de nombroses cel·les idèntiques, de secció hexagonal i d’uns 2 o 3 cm de fondària. Un cop fet el niu, una de les femelles s’erigeix com a reina dominant i, si n’hi ha, devora els ous de les altres femelles que queden relegades a obreres. Les cel·les ocupades per pupes en procés de transformació a adult s’identifiquen per la tapa de fils blancs entreteixits.
A la imatge 2ª, una vespa paperera posada damunt d’una umbel·la de matabou (Bupleurum fruticosum); a les imatges 3ª, 4ª, 5ª i 6ª, les vespes papereres al seu niu, a la 3ª penjat de la fulla d’un margalló, a la 4ªun niu molt més gros on s’observen moltes cel·les ocupades.
[fotos Oriol Oms (1ª), Jordi Badia (2ª, 5ª i 6ª), Florenci Vallès (3ª i 4ª) i Pere Moraleja (7ª i 8ª)]