Polistes nimpha és un altre representant de vespa paperera present al Bages i al Moianès però que no és tant abundant com la coneguda P. dominulus.. Al camp, els polístids són fàcils de reconèixer i diferenciar dels vèspids perquè mantenen molt estirades les llargues potes durant el vol. Els adults s’alimenten principalment de nèctar, fruits madurs i altres substàncies dolces, i són considerats pol·linitzadors secundaris.
La identificació de l’espècie requereix, en part, d’una bona observació del cap. Les femelles de P. nimpha tenen la zona malar (la galta) groga, el clípeus és groc amb una banda horitzontal negra que el travessa i l’antena presenta un ennegriment a la part superior del flagel ataronjat. El rostre permet diferenciar també ambdos sexes. Al cos són distintives les dues línies grogues en diagonal del dors del pronot -el primer segment del tòrax- i el color negre de la darrera esternita -la part inferior de l’extrem posterior de l’abdomen.
Els nius són semblants als de Polistes dominulus, només que més petits. En no presentar un embolcall protector, estan a mercè de la temperatura ambient i de la regulació que fan les femelles. Quan la temperatura ambient és massa elevada pel bon desenvolupament de les larves, les femelles surten a buscar aigua, l’escupen sobre la bresca i mouen les ales com a ventalls per evaporar-la i així refredar el niu. En canvi, quan la temperatura és massa baixa, les vespes tremolen amb els músculs per generar calor i escalfar el niu. Els nius es construeixen sobre plantes i de vegades a l’interior de cavitats. Les larves són alimentades amb trossos prèviament mastegats d’origen animal, com ara larves d’insectes que han estat capturades.
[fotos Xavier Adot]