Sceliphron destillatorium és una vespa terrissaire, solitària, força gran que pot arribar als 30 mm de longitud. Tot el cap és de color negre però els mascles presenten una pilositat blanca al clipi. Les antenes són negres llevat de l’escap que és groc. El tòrax també és negre, però les tègules són grogues i pot tenir una línia groga en forma de cinyell que travessa el dors per la part mitjana. Les potes són en gran part grogues, però tenen una franja negra a la base del primer i del segon parell de fèmurs, invertint-se el patró al tercer parell de fèmurs i repetint-se aquest al tercer parell de tíbies. A més, cal assenyalar que les potes del segon i del tercer parell són molt més llargues que les del primer. El tret morfològic pel qual Sceliphron destillatorium més destaca és el pecíol (que no es veu a la foto 1ª) llarg, recte i estret com un tub de color groc, a vegades amb els extrems negres per sota, que dóna pas a la resta de l’abdomen negre.
Els adults són actius a les hores centrals dels dia, a plena calor, entre el mesos d’abril i d’agost.
Les femelles de Sceliphron destillatorium, com les d’altres vespes terrissaires, construeixen nius de fang a algun racó protegit, sovint dins d’edificis amb sortida fàcil. Prenen amb la boca porcions de fang d’algun bassal proper i, mitjançant viatges consecutius, el porten al niu en construcció fins a elaborar una cambra en forma de gerra o àmfora diminuta, tal com un terrissaire torneja una peça de ceràmica. Un cop acabada la cambra, caça aranyes o insectes que mata i embalsama amb el verí del fibló i guarda dins la cambra. Seguidament pondrà un sol ou dins la cambra i fabricarà la tapa. Al néixer, la larva tindrà un rebost ben proveït a disposició. Després d’acabar una cambra, començarà la següent, i així fins a construir una residència de 8-10 cambres. Sceliphron destillatorium pot fer una cambra en un sol dia laboral.
A la 2a foto tenim un niu d’una vespa terrissaire del gènere Sceliphron, probablement S. destillatorium. Caldria observar el constructor del niu per tenir la certesa que es tracta de S. destillatorium i no de S. spirifex que elabora el mateix tipus de nius però habitualment més barroers.
S. destillatorium es distribueix por gran part del centre i sur d’Europa i cada vegada és més freqüent als entorns humanitzats.
Sceliphron i Ammophila són dos gèneres inconfusibles d’esfècids (Sphecidae) doncs tenen el primer segment de l’abdomen modificat i transformat en un llarg i estretíssim pecíol.
[fotos Xavier Adot (1ª) i Montserrat Porta (2ª)]
- Vegeu Sceliphron curvatum que fa nius individuals adossats, però no cimentats.