La vespa terrissaire (Sceliphron curvatum) és originària d’Àsia central, però s’ha estès darrerament per Europa incloent la península ibèrica i la comarca de Bages.
És una vespa grossa, d’uns 18 mm, amb cintura en tub llarg i estret, cos negre amb franges transversals grogues al començament i al final del tòrax i a l’abdomen on es fan més amples a mesura que s’acosten a l’extrem, i potes i ales amb un matís caoba.
Sceliphron curvatum destaca per construir nius de fang mastegat i barrejat amb saliva en forma d’àmfora romana, com tornejats, d’uns 25 mm de longitud i color clar, que adhereix en racons de mobiliari i forats de parets interiors de les cases. Un cop té el niu ben fet, caça una presa, normalment una aranya, la immobilitza amb una seva picada i la trasllada al niu. Seguidament pon un sol ou al niu i en fabrica la tapa. La larva de vespa terrissaire creix protegida dins del niu, alimentant-se la presa que li ha deixat sa mare. Una sola femella de vespa terrissaire sol construir diversos nius contigus, però mai soldats en una colònia. La forma dels nius és característica de cada espècie de vespa terrissaire. D’entre elles, Sceliphron curvatum és potser la més perfeccionista, la que fa els nius més regulars.
Sceliphron curvatum no és una vespa agressiva, però pot clavar el fibló si és molestada.
Les imatges mostren els nius de Sceliphron curvatum, la majoria oberts i dels quals haurà emergit ja l’adult, descoberts a l’interior d’una caixa de persiana.
[fotos Montserrat Porta]