La vinca o vinca major o ciliada (Vinca major) és una planta semiarbustiva que fa tiges ran de terra, reptants, d’on s’alcen les tiges fèrtils fins a només 30 cm. Les fulles neixen oposades; són de forma oval amb la base arrodonida i la punta aguda. Però el que veritablement destaca de la vinca són les flors, per boniques amb la seva simetria radiada pentàmera i el color violeta, i per ser excepcionalment grans; mesuren uns 4-5 cm de diàmetre, el que no és pas poc per a una sola flor. Aquesta flor consta d’un calze petit i d’una gran corol·la soldada en tub estret a la base i oberta després en 5 grans lòbuls.
Per la bellesa de les flors, la vinca es cultiva en jardins, d’on pot escapar-se i créixer subespontània als boscos de ribera. L’hem vist als boscos de la ribera del Cardener a Antius (Callús) i al Pla de Reguant (Súria).
Una espècie propera i molt semblant a la vinca major és la vincapervinca (V.difformis [= V.media]), de port una mica menor i flors normalment d’un blau pàl·lid, però també cultivada en jardins i subespontània al Bages. El caràcter que millor diferencia entre les dues espècies de vinca és el marge de les fulles, que cal observar a contrallum. V.major té el marge ciliat per un serrell de pèls curts dirigits endavant (foto 2ª), mentre que V.difformis té el marge llis per un voraviu cartilaginós.