La vinosa o cua de cavall (Amanita rubescens) és un bolet gran amb dos caràcters marcats que el diferencien d’altres espècies del gènere Amanita, l’anell blanc, llarg i estriat com una cortineta i el color vinós al qual vira la carn quan es trenca o es frega, sobretot a la base bulbosa del peu.
La forma és la d’un bolet robust, amb un barret gruixut i convex que no s’aplana del tot fins després d’haver completat el creixement. Els exemplars més grossos de vinosa assoleixen diàmetres de 15 cm al barret i de 2,5 cm al peu. La cutícula i la part del peu per sota de l’anell són de color ocre apagat, a vegades amb matisos vermellosos. El barret porta per sobre plaquetes rugoses irregulars, de color blanc brut, que corresponen a restes del vel general. El peu, sobretot al tram per sota de l’anell, té escames blanques amb marges enrogits disposades formant anells en ziga-zaga. Les làmines de sota del barret són denses i tan blanques com l’anell. El peu, sempre robust, té una base engruixida i radicant, no pas una volva ben delimitada com altres espècies del gènere Amanita.
A les ferides, la carn mostra un to vinós. A la imatge 2ª, aquest color vinós s’aprecia en una petita incisió al marge del barret.
La vinosa és un bolet primerenc que, malgrat una certa preferència per les fagedes i les roures, pot trobar-se a tota mena de boscos.
La vinosa es considera comestible si es cou bé i l’aigua o l’oli de cocció es rebutgen, tot i que, almenys a les comarques del Bages, el Moianès i el Berguedà, no és apreciat ni recollit del bosc.
La vinosa pot confondre’s amb el pixacà o pigat (Amanita pantherina), aquest darrer més esvelt, amb les esquames del barret i el peu ben blancs, una volva ben diferenciada i verinós. Aquesta possibilitat de confusió recomana abstenir-se de consumir exemplars d’identificació dubtosa atribuïts a vinosa (A.rubescens); amb bolets del gènere Amanita no s’hi juga.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Montserrat Porta i Jordi Badia (2ª)]