La viola rupestre (Viola rupestris) és l’espècie de viola o violeta boscana de mida més petita entre les que viuen espontànies a la comarca de Bages, malgrat ser una planta perenne. La planta sencera no sobrepassa els 10 cm, no fa estolons com d’altres violes però sí ramificacions.
Al Bages, la viola rupestre té el pic de florida a la segona quinzena d’abril. És aleshores quan sobta per ser una planta petita amb les fulles i les flors de mida semblant, uns 15 mm. Les flors són com les de les altres espècies de viola, amb una corol·la violeta de simetria bilateral amb un esperó a la base i oberta en 5 pètals ovats, 2 dirigits amunt i 3 pètals avall. Els 5 sèpals són verds i estrets, amb la punta aguda i una orelleta arrodonida a la base que baixa per sota del punt d’inserció. Mentre que la forma i la mida de les flors de la viola rupestre corresponen bé amb les de les flors d’altres espècies de violes silvestres, la part vegetativa de la viola rupestre és molt menuda, de manera que pren l’aspecte de planta nana com les plantes pròpies de l’estatge alpí dels Pirineus. Les fulles tenen el pecíol d’un màxim de 35 mm i el limbe cordiforme de 15-20 mm, poc més llarg que ample, amb el marge finament crenat. Al punt de naixença de les fulles hi ha estípules de contorn lanceolat amb els marges dentats o fimbriats (foto 4ª), semblants a les de Viola sylvestris, l’espècie a la qual més s’assembla.
La viola rupestre no és una planta decididament rupícola com el nom indica, sinó una planta de terrenys rocosos i ombrejats, soferta, que suporta condicions poc favorables. La viola rupestre és una planta rara a la comarca de Bages, tot i que podria haver passat molt desapercebuda, confosa amb d’altres espècies del gènere Viola.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Florenci Vallès (3ª i 4ª)]