Carpocoris mediterraneus atlanticus és una xinxa d’aspecte a mig camí entre el bernat pudent típic (Nezara viridula), de color verd o marronós, i les xinxes ratllada (Graphosoma lineatum) o puntejada (G.semipunctatum), rogenques i d’abdomen amb un rebord exterior. A banda del color ataronjat i de la distribució de taques fosques, una mica variables entre individus, la característica més identificativa de Carpocoris mediterraneus és la dels angles del pronot del tòrax sortits i ressaltats de color més fosc que li donen una aparença de ser ample d’espatlles.
A la imatge 2ª, una parella en còpula damunt d’un panical (Eryngium campestre). És força comú a l’estiu damunt de diverses plantes, en particular sobre les umbel·líferes.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 4ª) i Montserrat Porta (3ª)]