Nematus lucidus és una espècie de vespeta sense cintura de la família Tenthredinidae. L’adult té un cos estret d’uns 10 mm de longitud. El cap amb el ulls molt sobresortits als laterals, les antenes llargues, i el cos són de color negre, però les potes mostren color caoba. Les ales són transparents amb les venes … Llegiu més
Clanoptilus marginellus és un escarabat de la família Malachiidae. Els Malachiidae s’identifiquen pel cap ample, el cos tou, i els èlitres sovint petits que no cobreixen els costats de l’abdomen. Clanoptilus marginellus mesura uns 6-7 mm. Combina els colors verd fosc metàl·lic, taronja i negre. Alerta perquè hi ha d’altres espècies de Malachiidae d’aquests mateixos … Llegiu més
Micrommata virescens és una de les 6 espècies d’aranyes de la família Sparassidae presents i conegudes a la península ibèrica. Micrommata virescens és una aranya de color verd més o menys intens -d’aquí l’adjectiu específic virescens– i potes llargues i gruixudes. Els seus 8 ulls es disposen perfilant una forma ovalada al front, són tots … Llegiu més
Icius hamatus és una aranyeta de la família Salticidae, la de les aranyes saltadores. El mascle -a la imatge- mesura tan sols 5 mm de longitud. Té el prosoma de colors cafè, gris, taronja i blanc barrejats, pintant també zones monocromes de pèls blancs en una franja fina per davant dels ulls frontals i que … Llegiu més
Cydnus aterrimus és un heteròpter de la família Cydnidae, de cos ovalat d’uns 10 mm de longitud i color completament negre llevat de les membranes gris clar. Les potes tenen espines, i el cos algunes setes. Cydnus aterrimus viu en indrets humanitzats, amagant-se en esquerdes o sota terra. S’alimenta de lletereses (Euphorbia sp.), el gènere … Llegiu més
El jonquet (Eleocharis palustris) és una planta de la família ciperàcies que arrela al fons de basses poc profundes i de vores d’aigua on desenvolupa rizomes dels quals emergeixen tiges verticals d’uns 50 cm d’alçada. Aquestes tiges són verdes, de secció circular d’1-4 mm de diàmetre, estriades quan són seques i aparentment fistuloses perquè l’interior … Llegiu més
Ononis reclinata és una herba anual petita de 15-25 cm d’alçada, de la família papilionàcies. Es reconeix per la seva pilositat esclarissada, blanquinosa, sedosa i parcialment glandulosa que als sèpals s’accentua en pèls més llargs, i per les seves flors de corol·la rosada que gairebé no sobresurt més enllà dels sèpals llargs. Les fulles són … Llegiu més
El melilot de flor petita (Melilotus indicus [= M.indica, M.parviflora]) és una herba anual de la família papilionàcies, de flors grogues, petites i agrupades en espigues denses, i fulles trifoliolades que, sobretot a la primavera, es fa veure als prats dels entorns humanitzats. Assoleix uns 50 cm d’alçada. El melilot de flor petita sembla ser … Llegiu més
L’herba dels hams (Astragalus hamosus) és una de les herbes anuals de la família Papilionàcies que creixen als prats amb bona terra. L’adjectiu específic hamosus i el nom popular d’herba dels hams fan referència als seus llegums corbats cap amunt, com un ham de pescar. L’herba dels hams sol fer recobriments extensos però s’enlaira poc, … Llegiu més
Torilis nodosa és una herba anual de la família umbel·líferes, coneguda a algunes comarques catalanes amb el nom popular de cadell o cadells que no hem sentit mai a les comarques centrals. També se li aplica el neologisme de torilis nodosa. T.nodosa és una herba de fins a 2 pams d’alçada, profusament fullosa, amb una … Llegiu més
La rosella morada (Roemeria hybrida) és, exactament com el seu nom popular indica, una rosella o pipiripip amb els pètals tan morats com la caputxa d’un penitent en una processó de Setmana Santa. Igual que la rosella comuna (Papaver rhoeas), la rosella morada és una herba anual dels sembrats i guarets. La rosella morada surt … Llegiu més
La lleteresa menuda (Euphorbia minuta) és una lleteresa -aquestes plantes que exsuden làtex blanc quan es trenca la tija- que té una petita rabassa llenyosa de la qual neixen tiges febles, gairebé prostrades, de 10-20 cm de longitud però que s’enlairen només fins a uns 10 cm. Malgrat ser una planta petita, cal considerar-la una … Llegiu més
Poecilochroa albomaculata és una aranya petita, d’entre 5 i 9 mm de longitud, de cos estret i potes curtes, que es classifica a la família Gnaphosidae. Poecilochroa albomaculata combina color de carn o vermellós amb negre i blanc. El prosoma i les potes són vermellosos amb les excepcions d’una taca de pèls blanquinosos al centre … Llegiu més
L’herba de cinc nervis o plantatge de morro d’ovella (Plantago lagopus) és un plantatge anual de mida petita que apareix als prats menuts que a la primavera es formen als terrenys secs i assolellats amb sòl escàs i feblement nitrogenat de vores de camins i d’àrees urbanes. Plantago lagopus té l’aspecte del més conegut i … Llegiu més
Osmia bicornis (= O.rufa) és una de les espècies d’abella solitària que fa nius de fang, una abella constructora de la família Megachilidae. O.bicornis s’assembla molt a O.cornuta i a O.ferruginea presents també a les comarques centrals de Catalunya. O.bicornis té la pilositat del tòrax, del cap i de les potes de color clar, blanquinós … Llegiu més
Osmia ferruginea és una petita òsmia de colors encesos que a les nostres contrades apareix a finals de març i vola al llarg de la primavera. Al camp, la femella d’O.ferruginea es pot confondre amb la d’O.bicornis (= O.rufa) o bé amb la d’O.cornuta, però el color de la pilositat les diferencia. O.ferruginea presenta tots … Llegiu més
Cantharus livida és una de les espècies d’escarabat tou, escarabat soldat o escarabat de la família Cantharidae present a la Catalunya Central. Té el cos estret amb els costats dels èlitres paral·lels, d’uns 12 mm de longitud sense comptar les antenes. El seu color és taronja quasi uniforme, amb l’excepció de to fosc gairebé negre … Llegiu més
Trichodes suturalis és un escarabat de la família Cleridae, de cos allargat d’uns 15 mm de longitud, que visita les flors. Té el cap, el tòrax, les potes i les antenes de color negre, mentre que els èlitres són d’un vermell ataronjat travessat per 4 bandes amples de color violeta fosc. Aquesta vistosa combinació de … Llegiu més
L’espunyidella mural (Galium murale) és una herba anual, delicada i menuda, segurament la menor entre les espunyidelles (gèn.Galium) que habiten a la Catalunya Central. L’espunyidella mural fa unes quantes tiges decumbents, verdes i estriades, de menys d’1 mm de gruix i d’una longitud màxima de 20 cm, que neixen simultàniament del coll de l’arrel i … Llegiu més
Rostraria cristata (= Koeleria phleoides) és una herba gramínia anual de port petit que surt a la primavera als herbeis de les vores de camins i a les escletxes que deixen els paviments. Rostraria cristata mesura entre 10 i 30 cm d’alçada. La tija és rígida malgrat ser prima, de només 1 mm de diàmetre. … Llegiu més
L’esfinx ratllada (Hyles livornica) és una magnífica papallona nocturna de fins a 85 mm d’envergadura alar. Té el cos robust, les ales anteriors llargues i amb l’àpex agut, l’aspecte pilós i el color general marró, com la resta de grans papallones de la família Sphingidae. Se’n diferencia pel seu particular patró de decoració en color … Llegiu més
Tipula (Lunatipula) longidens és una de les moltes espècies de típula -els nematòcers amb aspecte de mosquit gegant i potes llarguíssimes- present a les comarques de Bages i Moianès. Es calcula que el gènere Tipula conté unes 2000 espècies repartides pel món, d’aquí que calgui subdividir-lo en subgèneres. A diferència dels mosquits, les típules adultes … Llegiu més
Lixus anguinus és una espècie d’escarabat de la família Curculiònids, la més extensa del món viu, els integrants de la qual es reconeixen pel rostre allargat en forma de trompa i s’anomenen en conjunt, en català, corcs, diablons, bequeruts o morruts. Lixus anguinus mesura 14-15 mm de longitud. Té cap i cos integrats en una … Llegiu més
Oedemera lurida és un coleòpter petit i esvelt, d’uns 6-7 mm de longitud per poc més d’1 mm d’amplada. És de color uniforme verd fosc, gairebé negre, amb reflexos brillants poc vistosos, els ulls són negres i l’abdomen que sobresurt per la punta final i pels laterals dels èlitres és ataronjat. És cap és ample … Llegiu més
El cerasti menut (Cerastium pumilum) és una herba anual de la família Cariofil·làcies que apareix a la primavera als prats efímers amb sòl escàs. No sol passar dels 20 cm d’alçada. El cerasti menut és una herba gràcil, pilosa amb pèls curts glandulars i no glandulars, amb nombroses fulles a la base i poques a … Llegiu més
Els canonges rosats (Valerianiella discoidea) són una herba anual de la família Valerianàcies, petita d’uns 10-30 cm d’alçada, que participa dels prats menuts i efímers que a la primavera surten a les àrees de sòl prim sobre roca. El nom popular català de canonges s’aplica a qualsevol espècie del gènere Valerianella, de manera que canonges … Llegiu més
Cicindela maroccana és una espècie d’escarabat de la família Carabidae, de color verd metal·litzat amb notables reflexos rogencs o de color de vi. C.maroccana s’assembla molt a C.campestris, de la qual es distingeix perquè el seu verd és més esgrogueït i perquè els reflexos rogencs són més extensos i intensos, estenent-se pel pronot on sol … Llegiu més
Diderma spumarioides és un mixomicet o fong ameboide que forma peridis esfèrics de 0,4 – 0,8 mm de diàmetre, pràcticament sense estípit, disposats molt densos sobre un hipotal·lus extens i calcificat. Aquests peridis són de color gris pedra, però a l’assecar-se passen a gris cendra, gairebé blanc. El nom genèric Diderma fa referència a la … Llegiu més
Andrena cineraria és una de les nombrosíssimes espècies del gènere Andrena d’abelles solitàries de mida mitjana que excaven nius a terra. S’estima que hi ha unes 1500 espècies d’Andrena al món, conegudes genèricament com a abelles de prat . Segons Fauna Ibérica del CSIC, Andrena es subdivideix en 51 subgèneres a la península ibèrica. A … Llegiu més
Mesembrina meridiana és un moscot robust de la família Muscidae que assoleix entre 9 i 13 mm de llargada. El tòrax i l’abdomen són de color negre brillant i ambdós estan coberts d’una pilositat negra i uniforme que al voltant de l’escutel és més llarga i rígida. En aquest fons fosc destaquen una taca grogosa … Llegiu més
El bolet d’esca de tamariu (Inocutis tamaricis [= Inonotus tamaricis]) creix exclusivament als troncs dels tamarius (Tamarix sp.), el gènere d’arbres i arbustos de fulles esquamiformes, minúscules i caduques, característic de sòls salins. El bolet d’esca de tamariu s’assembla força al bolet d’esca vellutat (Inonotus hispidus), de manera que resulta més fàcil i segur basar … Llegiu més
Morchella esculenta (= M.rotunda) és l’espècie de múrgola per excel·lència, sense necessitat de qualificatius descriptius. Té un peu buit interiorment, de color blanc d’ivori, i un barret globós fet d’alvèols i cel·les que recorda a un rusc d’abelles, de color de palla o de mel. Aquest color clar i la forma arrodonida del barret diferencien … Llegiu més
La bassa de recollida de salmorra de les instal·lacions d’ICL al Fusteret (Súria) situada a la cota més baixa al Pla de Les Hortes i prèvia a l’entrada de salmorra al col·lector ha tornat a sobreeixir amb les pluges, salinitzant el sòl d’una part del Pla de les Hortes i l’aigua del riu Cardener. El … Llegiu més
Amara és un gènere extensíssim d’escarabats de la família Carabidae, de forma oval, mida mitjana i color generalment negre. L’espècie il·lustrada és molt probablement Amara aenea, la més citada a Europa. Amara aenea és un escarabat ovalat d’uns 7-8 mm de longitud, de color negre brillant amb reflexos violacis o de bronze, exceptuant les potes … Llegiu més
El grup de la ICHN-Bages als Bufadors de Beví (Ripollès), durant la sortida naturalista del 29.03.2025 a la serra de Bufadors des de La Farga de Bebié.
Eupeodes corollae és una espècie de sírfid, una mosca que amb els seus colors groc i negre contrastats en un mimetisme batesià simula ser una vespa. Existeixen moltes espècies de sírfids, cal posar atenció al patró de coloració per distingir-los. Eupeodes corollae té un cos proporcionat, ni esvelt ni rabassut, d’uns 8-9 mm de longitud. … Llegiu més
Cassida és un gènere d’escarabats crisomèlids que es caracteritzen per la forma oval integrada, mercès al pronot i als èlitres que constitueixen una closca que sobrepassa el cos, com una visera protectora o la closca d’una tortuga. El cap i sovint les potes queden amagats sota la closca. Si per un atzar cauen i queden potes … Llegiu més
La reineta (Pseudotachea splendida) és un cargol de la família Helicidae, la que agrupa els cargols que tradicionalment es mengen a Catalunya i a la resta de la meitat oriental de la península ibèrica: el cargol bover (Cornu aspersum) -el cargol comestible per excel·lència-, el cargol vinyal o el jueu (Otala punctata), la monja o … Llegiu més
Abida polyodon és una cargolina -o caragolina- de la família Chondrinidae, petita amb la conquilla en forma de fus d’extrems arrodonits, d’uns 8 mm d’alçada, constituïda per unes 9 voltes o espires. L’obertura o peristoma és circular, i a l’interior té envans radials que arriben més o menys fins a mig camí del centre de … Llegiu més
La font del Soroll es troba prop de la casa de les Hortes, que queda a la riba dreta del riu Llobregat sota Viladordis, entre el riu i el canal anomenat de la Mina que condueix l’aigua a la central hidroelèctrica de la CAME o de Les Marcetes. Pertany al municipi de Manresa. L’itinerari de … Llegiu més
La font de coll de Port -o de coll de Porc- és un dels pocs punts d’aigua que es troben a la part alta del massís de Montserrat; per això mateix és més valorada pels excursionistes. La font de coll de Port és al vessant nord de la muntanya, a tocar del sender que s’hi … Llegiu més
Gran part de les espècies del gènere Lasioglossum són abelles de colors poc vistosos, predominantment brunes i fosques, i amb bandes basals de pilositat blanquinosa als tergits. Resulten doncs molt semblants i difícils de determinar. En aquest cas, la identificació de L.malachurum és possible perquè a la primera foto s’aprecia bé la forma angular recta … Llegiu més
La font de l’Era és la més emblemàtica i concorreguda d’entre les nombroses fonts que brollen al vessant obac de la riera de Nespres al seu pas per Mura; sense dubte perquè està ben arranjada i perquè és a tocar d’aquest poble tan bonic. La font de l’Era es troba a la sortida del poble … Llegiu més
La Font de la Mascarosa és una de les fonts que brollen al vessant ombrívol de muntanya situat al davant del poble de Mura, a l’altre costat de la riera de Nespres o de Mura, com les fonts de l’Era i de la Coma. La font de la Mascarosa queda enfront del Raval de Mura, … Llegiu més
El mataparent persicolor (Rheubarbariboletus persicolor [= Xerocomus persicolor]) és una de les espècies de mataparent -nom que s’aplica indiscriminadament a qualsevol de les nombroses espècies de la família boletàcies amb tons vermellosos- present a la comarca de Bages. El mataparent persicolor és un bolet petit i esvelt en comparació amb molts d’altres mataparents i pinetells. … Llegiu més
La cassoleta vermella (Sarcoscypha coccinea) és un bolet que surt principalment a l’hivern i a inicis de primavera sobre branquillons caiguts al sòl d’arbres planifolis. La cassoleta vermella té forma de copa o cassoleta petita, de 0,5 – 3,5 cm de diàmetre feta de parets primes de color vermell escarlata -d’aquí l’adjectiu específic coccinea– molt … Llegiu més
Pardosa és un gènere d’aranyes de la família Lycosidae que es caracteritzen per un cos d’uns 6 mm de longitud sense comptar les potes llargues i gruixudes, de color marró heterogeni i amb el prosoma i l’opistosoma de mides semblants. El prosoma està afuat cap endavant en forma de trapezi, i sol portar una banda … Llegiu més
Pteronemobius heydenii, al qual podem assignar el neologisme de grill d’aiguamoll, és un grill molt petit, de 5-7 mm de longitud i de color general marró fosc gairebé negre. A la part davantera del cap destaquen el parell d’antenes fines de longitud doble que la del cos, i a la part posterior 5 bandes longitudinals … Llegiu més
