La font de la Coma és una de les nombroses fonts que brollen prop del poble de Mura, a la part baixa del vessant obac havent travessat la riera. Al grup de fonts situades a l’obaga de la riera de Mura o de Nespres enfront de Mura, a més de la font de la Coma, … Llegiu més
La riera de Mura es fa gran i escènica a partir del mas de Sant Esteve de Vilarasa, quan creix per la confluència de la riera de Talamanca i la proximitat del riu Llobregat a una cota baixa obliga a enfondir la vall. Avall de Sant Esteve de Vilarasa, la riera de Mura demostra el … Llegiu més
La ginestera blanca o ginesta de flor blanca (Retama monosperma) és un arbust genistoide alt i voluminós, semblant a la popular ginesta (Spartium junceum) i encara més a la ginesta vimenera (Retama sphaerocarpa), però amb les flors blanques. Les tiges de la ginestera blanca són d’un verd grisenc, estriades, i en bona part primes i … Llegiu més
El coll de Migdia divideix el massís de Montserrat en dues meitats, l’oriental i l’occidental, i és a la vegada el coll principal de l’enrevessada geografia montserratina. El coll de Migdia se situa entre els cims de Sant Jeroni a l’est i dels Ecos a l’oest, i hi pugen les canals de la Llum pel … Llegiu més
La font de les Guilleumes està situada al sector oriental de la cara nord del massís de Montserrat, uns metres per sota de la via del cremallera, equidistant entre la base del Cavall Bernat i el poble de Monistrol de Montserrat, terme al qual pertany. De la font neix el torrent de les Guilleumes que … Llegiu més
La font Gran de Monistrol de Montserrat és la principal surgència del sistema càrstic del massís de Montserrat, el punt per on el carst buida la seva aigua i l’envia al riu Llobregat. La font Gran està situada al bell mig del nucli urbà de Monistrol de Montserrat; al seu davant es construí la plaça … Llegiu més
El roser englantiner (Rosa sempervirens) és un roser silvestre enfiladís que s’identifica bé a l’hivern perquè, a diferència de la resta d’espècies de roser espontànies a les comarques de Bages i Moianès, les seves fulles són perennes. Per extensió, l’englantiner o el roser englantiner s’anomena a vegades englantina, el nom reservat a la flor. No … Llegiu més
La riera de Malrubí té una conca llarga i estreta, orientada de nord-est a sud-oest, d’uns 15 km de longitud en una línia recta impossible però molt més llarga en realitat, amb la capçalera situada a uns 1000 metres d’altitud a L’Estany, en ple Moianès, i el final a 270 metres a Artés, a l’extrem … Llegiu més
El plec de la font del Molí és una estructura geològica d’una escala assequible que la fa entenedora, i que la riera de Malrubí ha tingut la gentilesa de tallar i mostrar. Està situat a l’extrem sud de la balcera tallada per la riera de Malrubí que limita pel nord el nucli antic d’Artés. El … Llegiu més
L’arenària del Montcau (Arenaria fontqueri subsp. cavallinesiana [= A.conimbricensis subsp. cavallinesiana]) és una herba gràcil, anual o biennal, que viu exclusivament a les carenes, codines i replans amb poca terra de l’entorn del Montcau, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de L’Obac. Es tracta d’un tàxon de posició poc clara, proper … Llegiu més
Fuligo cinerea és un mixomicet, un fong ameboide, que al fructificar es concentra en una massa esponjosa blanca d’uns 3-5 cm de diàmetre, enlairada damunt del sòl i sostinguda entre fulles d’herbes gramínies. A l’entorn de la massa esponjosa, l’etali, queden visibles els rastres blancs, lletosos, del recorregut reptant de la forma plasmodial anterior. L’aspecte … Llegiu més
Fuligo septica var.candida és un mixomicet, un fong ameboide, que creix als llocs amb fusta i fullaraca en descomposició, en terres adobades. Forma etalis en coixinet de superfície pulverulenta, blancs per fora però ben negres a partir d’1 mil·límetre endins degut al color negre fosc de les espores. Fuligo septica var.candida sol trobar-se als racons … Llegiu més
Usnea és un gènere de líquens que en català solen anomenar-se barba de caputxí pels seus tal·lus fruticulosos o capil·lars més o menys penjants de branques d’arbres, de color gris clar, formant una imatge assimilable a les barbes d’un venerable frare caputxí. Usnea comprèn moltes espècies difícils de destriar. Els tal·lus del gènere Usnea es … Llegiu més
L’estació d’aforament del cabal del riu Cardener al sud de Súria, renovada per l’Agència Catalana de l’Aigua durant el segon semestre del 2024. L’estació d’aforament aprofita l’estructura del pont de La Pobla. En aquest tram el riu conté el cabal íntegre, sense cap sistema de resclosa i canal que en desviï part de l’aigua. Les … Llegiu més
L’any 2018, amb 7,9 m3/segon de mitjana anual de cabal, destaca molt per sobre de la resta. Durant aquell any 2018, el riu Cardener es va comportar com si fos el Llobregat, pel que fa a cabal.El llarg període de secada dels anys 2021-2022-2023 es tradueix en cabals mínims, els més baixos del període considerat. … Llegiu més
La caparreta hemisfèrica o caparreta del cafè (Saissetia coffeae), de la família Coccidae, és una caparreta molt polífaga -no pas exclusiva de les plantes del cafè- i ubiqua. No se li coneixen individus mascles, només les femelles partenogenètiques. Les femelles es protegeixen amb un escut total en forma de casc força bombat, d’uns 3×2 mm … Llegiu més
El piracant de fulla estreta (Pyracantha angustifolia és un arbust perennifoli de la família rosàcies, originaria d’Àsia de l’est, utilitzat en jardineria sobretot per fer tanques i subespontani o naturalitzat a alguns indrets de la comarca de Bages. El piracant de fulla estreta forma una massa de compacta de branques intricades, espinoses i molt fulloses … Llegiu més
El serrat del Xipell s’enlaira abruptament a la riba esquerra del riu Llobregat a tocar de l’extrem sud del nucli urbà de Sallent. El capdamunt, on hi ha una antena de telefonia, és un mirador excel·lent sobre Sallent, el Pla de Bages i la vall del Llobregat. El serrat del Xipell no és una muntanya … Llegiu més
El barri de L’Estació -per l’estació del carrilet Manresa-Berga-Guardiola de Berguedà que deixà de funcionar l’any 1973- es construí a Sallent durant la dècada dels anys 1980 ocupant la plana de la riba dreta del Llobregat limitada entre l’extrem sud del nucli urbà existent i la cinta transportadora de mineral salí provinent de la rampa … Llegiu més
Scantius aegyptius és una espècie de poll de moro o coralet poc identificada perquè sovint es confon amb Pyrrhocoris apterus, l’altra espècie de la família Pyrrhocoridae present a la península ibèrica, més freqüent i característica, i amb la qual s’assembla molt. Scantius aegyptius té el cos el·lipsoidal si s’observa des de dalt i aplanat si … Llegiu més
La gírgola de bruc o flota de bruc (Lyophyllum decastes [= L.aggregatum]) neix en grups densos o flotes de bolets poc o molt units per la base del peu, en indrets herbosos prop de troncs caiguts, rizomes o arrels d’arbre en descomposició, sense que estigui lligat als brucs com els seus noms populars en català … Llegiu més
La font de Sant Marc brolla de la paret de roca del vessant de La Cova de Sant Ignasi, al capdavall de la via de Sant Ignasi, molt a prop de la capella de Sant Marc, a Manresa. La roca és un gres ben estratificat, de color gris i origen marí d’edat eocènica. La paret … Llegiu més
La font de l’Esllavissada és un dels escassos punts d’aigua de la part alta del massís de Montserrat. La font neix a l’interior d’una coveta situada a uns 200 metres cap a migdia de coll de Porc, tocant al sender senyalitzat PR C-78. La coveta és prou ampla per aixoplugar-s’hi. A l’entrar-hi, es descobreix una … Llegiu més
La font de Boix dona nom al torrent de la Font de Boix, un dels que conformen la capçalera de la riera de Guardiola. Però la font de Boix, al revés d’allò que hom podria suposar, no és la font on neix el torrent del seu nom, sinó que es troba bastant més avall, just … Llegiu més
El xiprer, xiprer comú o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és l’arbre de la classe Coníferes, dins de la divisió de les Gimnospermes, ben conegut per les seves fulles perennes en forma de petita esquama, per les petites pinyes formades per poques esquames grans i, sobretot, pel costum ancestral de plantar-lo als jardins, a les vores … Llegiu més
Arhopalus ferus és un cerambícid molt freqüent a les pinedes, no obstant, passa bastant desapercebut degut a la seva coloració entre bruna i negra. Mascles i femelles es poden diferenciar per la mida de les antenes o banyes que, estirades cap enrere, arriben fins a la meitat del èlitres en els mascles, mentre que en … Llegiu més
El seneci del Cap (Senecio inaequidens) és una herba perenne de vida curta, de la família Compostes o Asteràcies, tòxica per al bestiar i per als humans i amb una gran capacitat invasiva. És originària de l’extrem sud d’Àfrica -el neologisme de seneci del Cap es refereix a Ciutat del Cap, la capital de Sud-Àfrica-, … Llegiu més
El ratolí domèstic, ratolí casolà o ratolí comú (Mus musculus) és un rosegador petit, de 7-10 cm des de la punta del nas al final del cos, i amb una cua de longitud lleugerament més curta. Té les orelles grans i arrodonides, els ulls grans, rodons i foscos, i el musell curt. El pelatge barreja … Llegiu més
Als fondals ombrívols de coll de Gossem (Castellfollit del Boix) hi ha grupets de roures acompanyats per la moixera de pastor (Torminalis glaberrima). A les fulles d’alguns d’aquests arbrets es troba la rara presència d’unes gales o cecidis ocasionats per l’àcar Eriophyes torminalis. Els cecidis es desenvolupen al limbe de les fulles, afectant a les … Llegiu més
Cotoneaster coriaceus (= C.lacteus) és un arbust alt de la família rosàcies, originari de Xina, emprat en jardineria i naturalitzat a moltes parts del món, també a Europa i en particular a les comarques de Bages i Moianès. Suggerim el neologisme de cotoneàster coriaci per referir-nos en català a aquest arbust vistós i abundós en … Llegiu més
Daedaleopsis confragosa és un bolet de soca de la família Poliporàcies que fa cossos fructífers superposats i parcialment confluents, de forma semicircular de fins a 20 cm de diàmetre els més grans, d’uns 2 cm de gruix a la zona d’unió al tronc i amb aresta definida al volt exterior. La cara superior és poc … Llegiu més
El fong Pholiota carbonaria (syn. P.highlandensis), denominat en català foliota de les carboneres, és un basidiomicot de la família estrofariàcies que viu principalment en llocs prèviament incendiats poblats per coníferes, i també als indrets on s’ha fet carbó o sobre les restes d’un foc. Es pot trobar fins a bastants anys després que hi hagi … Llegiu més
El bident auri, cànem de séquia o te de séquia (Bidens aurea [= B.heterophylla]) és una herba perenne de la família Compostes, una megafòrbia d’un verd intens i d’entre 1,0 i 1,5 metres d’alçada que té la particularitat de florir sobretot d’octubre a desembre. Les fulles del bident auri tenen tendència a la disposició oposada. … Llegiu més
Phytometra viridaria és una petita papallona o arna de la família Noctuidae i la subfamília Erebidae. Mesura uns 21 mm d’envergadura alar. Tota ella és pilosa i de color marró com moltes espècies més de l’extensíssima família Noctuidae, però s’identifica per les seves dues franges transversals de color granat situades al terç final de les … Llegiu més
Amanita vittadinii (= Suproamanita vittadinii) és un bolet del grup de les farineres -el gènere Amanita-, gran i espectacular tant pel seu color blanc nivi com per la seva morfologia. Amanita vittadinii té un barret de 10-15 cm de diàmetre, inicialment convex i aviat pla, que porta al damunt esquames en forma de berrugues còniques, … Llegiu més
Pyrrhosoma nymphula és una libèl·lula del subordre Zygoptera que agrupa les libèl·lules més esveltes, les que en repòs mantenen les ales paral·leles o obliqües a l’abdomen llarg i fi. A la Catalunya central, els zigòpters es denominen en llenguatge vulgar damisel·les o senyoretes. Pyrrhosoma nymphula es reconeix pel seu color roig viu, sobretot als mascles. … Llegiu més
Hygrophoropsis rufa (= H.aurantiaca var.rufa) és una espècie de bolet molt semblant al fals rossinyol (H.aurantiaca), del qual se’n separa però pel seu color torrat més fosc al barret i taronja, també més intens, a les làmines i al peu. El barret d’Hygrophoropsis rufa és petit, d’uns 4 cm de diàmetre i amb les marges … Llegiu més
L’orella de gat de pineda (Helvella pityophila [= H.leucophaea, H.crispa var.pityophila]) és un bolet molt semblant amb l’orella de gat comuna (H.crispa), tant que no tots els autors la separen a nivell d’espècie pròpia i que el nom popular d’orella de gat no les distingeix. L’orella de gat de pineda (H.pityophila) es diferencia de l’orella … Llegiu més
El sureny, siureny, sureny fosc o cep negre (Boletus aereus) és un bolet del grup dels ceps que creix a les suredes sobre sòl silícic -d’aquí els noms populars en català de sureny o siureny- tot i que, a més d’associar-se amb sureres, també pot fer-ho amb alzines i amb roures. A Catalunya es troba … Llegiu més
Lecidella elaeochroma és un liquen de la família Lecanoraceae, de tal·lus crustaci, corticícola, que creix damunt de troncs i branques de moltes espècies d’arbres i arbustos amb preferència per aquells d’escorça llisa com el grèvol, el faig i el lledoner. Lecidella elaeochroma té un tal·lus totalment integrat a l’escorça, continu i força llis, de mida … Llegiu més
A l’estiu, a les torrenteres de la riba esquerra de la riera de Malrubí fa acte de presència la papallona Hemaris fuciformis, un preciós esfíngid (Sphingidae) que vola a ple dia. Com indica el seu nom, el cos té forma de fus, amb el tòrax proveït d’una pilositat ocre, semblant a la de molts abellots, … Llegiu més
El mataparent vermellós (Xerocomus rubellus [= Hortiboletus rubellus]) és una de les espècies de bolets de la família Boletaceae bellament acolorida de vermell, groc i blau, aquelles que col·lectivament s’anomenen mataparents. El mataparent vermellós és un bolet gran i flonjo, amb un barret hemisfèric que progressivament s’aplana conservant sovint una mica de convexitat. La cutícula … Llegiu més
La ronya de la perera és una fitopatologia causada pel fong Venturia pyrina a les pereres (Pyrus communis) -el seu hoste més habitual i que mostra la imatge-, i que amb menor prevalença pot afectar també a les pomeres (Pyrus malus = [Malus domestica]), als nesprers del Japó (Eriobotrya japonica) i potser a algun altre … Llegiu més
El carboner o cuagra carbonera (Russula albonigra) és un bolet ferm i rabassut que té la forma d’un pebràs (R.delica), però la cutícula del barret amb un difuminat de colors gris fosc quasi negre i blanc. El barret és robust, de fins a 12 cm de diàmetre, deprimit al centre i amb els marges involuts. … Llegiu més
La falsa llenega (Limacella furnacea) és un bolet torbador que si s’observa per dalt s’assembla molt a una llenega negra (Hygrophorus latitabundus), mentre que si s’observa per sota recorda als bolets del gènere Amanita. En realitat, la falsa llenega és un bolet més proper al gènere Amanita que no pas a la llenega negra. La … Llegiu més
Dins del primitiu i heterogeni ordre dels neuròpters (Neuroptera), Creoleon lugdunensis pertany a la família dels mirmeleòntids (Myrmeleontidae). Les espècies d’aquesta família són anomenades popularment formigues lleó o reis de formigues per l’aspecte i costums de les seves larves. Els mirmeleòntids són insectes holometàbols amb una sola generació a l’any, ben adaptats als ambients sorrencs … Llegiu més
Anastoechus nitidulus és un dípter de la família Bombyliidae, la de les mosques que per la mida, el vol, la pilositat i el seu costum de visitar les flors semblen un abellot o borinot del gènere Bombus d’himenòpters. Anastoechus nitidulus és un bombílid gros i molsut, amb un cos de 10-12 mm de longitud per … Llegiu més
El fals moixernó blau o falsa pimpinella morada (Cortinarius eucaeruleus) és una de les espècies de color violeta del gènere Cortinarius que fàcilment es poden confondre amb les pimpinelles morades (Lepista nuda, L.sordida, L.glaucocana) comestibles. El fals moixernó blau mostra les característiques comunes de l’extensíssim gènere Cortinarius: un barret inicialment convex i amb fibril·les radials, … Llegiu més
