L’orella de gat de pineda (Helvella pityophila [= H.leucophaea, H.crispa var.pityophila]) és un bolet molt semblant amb l’orella de gat comuna (H.crispa), tant que no tots els autors la separen a nivell d’espècie pròpia i que el nom popular d’orella de gat no les distingeix. L’orella de gat de pineda (H.pityophila) es diferencia de l’orella … Llegiu més
El sureny, siureny, sureny fosc o cep negre (Boletus aereus) és un bolet del grup dels ceps que creix a les suredes sobre sòl silícic -d’aquí els noms populars en català de sureny o siureny- tot i que, a més d’associar-se amb sureres, també pot fer-ho amb alzines i amb roures. A Catalunya es troba … Llegiu més
Lecidella elaeochroma és un liquen de la família Lecanoraceae, de tal·lus crustaci, corticícola, que creix damunt de troncs i branques de moltes espècies d’arbres i arbustos amb preferència per aquells d’escorça llisa com el grèvol, el faig i el lledoner. Lecidella elaeochroma té un tal·lus totalment integrat a l’escorça, continu i força llis, de mida … Llegiu més
A l’estiu, a les torrenteres de la riba esquerra de la riera de Malrubí fa acte de presència la papallona Hemaris fuciformis, un preciós esfíngid (Sphingidae) que vola a ple dia. Com indica el seu nom, el cos té forma de fus, amb el tòrax proveït d’una pilositat ocre, semblant a la de molts abellots, … Llegiu més
El mataparent vermellós (Xerocomus rubellus [= Hortiboletus rubellus]) és una de les espècies de bolets de la família Boletaceae bellament acolorida de vermell, groc i blau, aquelles que col·lectivament s’anomenen mataparents. El mataparent vermellós és un bolet gran i flonjo, amb un barret hemisfèric que progressivament s’aplana conservant sovint una mica de convexitat. La cutícula … Llegiu més
La ronya de la perera és una fitopatologia causada pel fong Venturia pyrina a les pereres (Pyrus communis) -el seu hoste més habitual i que mostra la imatge-, i que amb menor prevalença pot afectar també a les pomeres (Pyrus malus = [Malus domestica]), als nesprers del Japó (Eriobotrya japonica) i potser a algun altre … Llegiu més
El carboner o cuagra carbonera (Russula albonigra) és un bolet ferm i rabassut que té la forma d’un pebràs (R.delica), però la cutícula del barret amb un difuminat de colors gris fosc quasi negre i blanc. El barret és robust, de fins a 12 cm de diàmetre, deprimit al centre i amb els marges involuts. … Llegiu més
La falsa llenega (Limacella furnacea) és un bolet torbador que si s’observa per dalt s’assembla molt a una llenega negra (Hygrophorus latitabundus), mentre que si s’observa per sota recorda als bolets del gènere Amanita. En realitat, la falsa llenega és un bolet més proper al gènere Amanita que no pas a la llenega negra. La … Llegiu més
Dins del primitiu i heterogeni ordre dels neuròpters (Neuroptera), Creoleon lugdunensis pertany a la família dels mirmeleòntids (Myrmeleontidae). Les espècies d’aquesta família són anomenades popularment formigues lleó o reis de formigues per l’aspecte i costums de les seves larves. Els mirmeleòntids són insectes holometàbols amb una sola generació a l’any, ben adaptats als ambients sorrencs … Llegiu més
Anastoechus nitidulus és un dípter de la família Bombyliidae, la de les mosques que per la mida, el vol, la pilositat i el seu costum de visitar les flors semblen un abellot o borinot del gènere Bombus d’himenòpters. Anastoechus nitidulus és un bombílid gros i molsut, amb un cos de 10-12 mm de longitud per … Llegiu més
El fals moixernó blau o falsa pimpinella morada (Cortinarius eucaeruleus) és una de les espècies de color violeta del gènere Cortinarius que fàcilment es poden confondre amb les pimpinelles morades (Lepista nuda, L.sordida, L.glaucocana) comestibles. El fals moixernó blau mostra les característiques comunes de l’extensíssim gènere Cortinarius: un barret inicialment convex i amb fibril·les radials, … Llegiu més
La pimpinella lilosa (Lepista glaucocana) és una de les espècies de color violaci del gènere Lepista que, juntament amb L.nuda, L.sordida i d’altres, en català es coneixen com pimpinelles o moixernons blaus. La pimpinella lilosa és un bolet amb el barret carnós, inicialment convex i amb marges involuts, i finalment pla de fins a 12 … Llegiu més
Limonia nubeculosa és segurament l’espècie més característica i citada de nematòcer de la família Limoniidae, propera a la més coneguda família Tipulidae, la de les típules. Limonia nubeculosa té la imatge d’un mosquit gran, d’uns 12 mm de longitud des de la punta del cap fins a l’extrem de les ales, i amb potes molt … Llegiu més
El moixernó blanc (Clitopilus prunulus) és un bolet de la família Entolomatàcies, poc freqüent, que a la tardor es pot trobar als boscos mixtos. El moixernó blanc fa olor de farina molla, d’on provenen els seus noms populars meunier en francès i, per traducció, molinera en castellà. Malgrat el seu nom popular català de moixernó … Llegiu més
El camperol o xampinyó silvestre (Agaricus campestris) és una espècie molt propera als xampinyons cultivats (A.bisporus i A.bitorquis), totes elles comestibles excel·lents. El camperol comença el creixement amb un barret esfèric i molsut, amb els marges involuts i la cutícula blanca amb algunes escames de color canyella pàl·lid i de distribució concèntrica. Per sota té … Llegiu més
Cephalota maura és un escarabat halobi de la família dels caràbids (Carabidae) que pertany a la subfamília dels cicindelins (Cicindelinae). El terme halobi fa referència a l’organisme que viu en ambients amb una certa salinitat. Es coneixen dues subespècies a Europa de C. maura, només una de les quals, la ssp. maura, es troba a … Llegiu més
El dilluns 21.10.2024, a l’aula magna de la Universitat de Barcelona, es realitzà l’acte formal de recepció per part del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiv) de l’Herbari del Bages que Pius Font i Quer realitzà entre els anys 1909 i 1912 i que el Centre Excursionista de la Comarca de Bages ha custodiat … Llegiu més
Phyllosticta sp. és un extensíssim gènere de fongs fitopatògens que sovint causen taques circulars de necrosi a les fulles. Phyllosticta sp. es classifica a la família Botryosphaeriaceae, de l’ordre Botryosphaerials i la divisió Ascomicets, però en publicacions antigues es troba a l’ordre Esferopsidals dels Deuteromicets, el grup sense valor taxonòmic que s’havia anomenat també dels fongs imperfectes … Llegiu més
A primer cop d’ull la mosca Bombylius cruciatus (família Bombyliidae) sembla un abellot. El seu aspecte pelut, l’abdomen ample, el so que fa en volar i la capacitat de mantenir-se quieta en l’aire ens pot fer caure en el parany. Ans al contrari, resulta ser una mosca inofensiva que s’alimenta exclusivament de nèctar que xucla … Llegiu més
El grup de la ICHN-Bages al bosc del vessant obac de la vall del Servitge o de Vallformosa (Rajadell) més enllà del Suanya, al costat d’una barraca que recorda l’anterior dedicació a l’agricultura d’aquest territori, durant la sortida botànica del 19.10.2024 a l’entorn del Suanya (Anella Verda de Manresa) amb motiu de la setmana d’activitats … Llegiu més
L’any 2024 ha vist néixer un nou estany a l’àrea humida de La Corbatera, el tercer en ordre de construcció que s’afegeix al pròpiament conegut com estany de La Corbatera del 1995 i al del Mas de La Sala del 2010. El nou estany, a diferència del altres dos, està situat a la riba esquerra … Llegiu més
La generació asexuada de l’himenòpter Andricus quercustozae, de la família Cynipidae, ocasiona el cecidi més gran que es pot trobar als roures a Catalunya. El cecidi és una esfera de 20-40 mm de diàmetre, de consistència dura, amb un bony en posició apical i alguns bonys més, de mida menor i forma més cònica, vagament … Llegiu més
La palomina blanca (Leucoagaricus leucothites) és un bolet semblant als xampinyons però totalment blanc, incloent les làmines. Té un peu del voltant d’1 cm de diàmetre i fins a un màxim de 8 cm d’alçada quan ha crescut del tot, de color blanc, consistència fibril·losa, amb la base engruixida en un bulb sense la volva … Llegiu més
Bembix oculata és una vespa de la sorra de la família Crabonidae que s’identifica pel seu patró de colors groc i negre a l’abdomen, tan típics de les vespes. Els mascles arriben als 20 mm de longitud, en canvi les femelles només a uns 16 mm. El cap és negre amb un parell d’ulls esfèrics, … Llegiu més
D’un temps ençà, a l’àrea d’aprenentatge i exàmens de conducció coneguda com Pistes Zona Manresa, situada entre el camí dels Tovots i la ronda exterior de Manresa al barri de Les Cots, també es realitzen pràctiques d’extinció d’incendis. Però per més que les intencions d’aprenentatge siguin lloables, el seu resultat ambiental és lamentable. Cadascun d’aquest … Llegiu més
La vall del Flequer, situada al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort i coneguda pel seu gran nombre de grups de tines construïdes de pedra seca, es va cremar intensament amb l’incendi del 17.07.2022 des de les tines del Ricardo fins al capdavall, més o menys la meitat de la vall per sota del … Llegiu més
A l’oest de la ciutat de Manresa, entre el Camí Vell de Rajadell, l’autovia C-25 o Eix Transversal, l’empresa Maxion Wheels -l’antiga Lemmerz– i l’actual polígon industrial del Pont Nou, va prenent forma l’ampliació de l’àrea industrial que es coneixerà com a polígon industrial del Pont Nou II. A banda de l’àrea industrial, el projecte … Llegiu més
La vespa-llop d’abelles (Philanthus triangulum) és una vespa de la família Crabonidae que rep aquest nom popular manllevat de l’anglès “bee-wolf” perquè les femelles capturen abelles de la mel (Apis mellifera). Com d’altres vespes, Philanthus triangulum combina els colors aposemàtics groc i negre amb tons caoba.La femella -a la imatge- mesura 14-17 mm de longitud. … Llegiu més
Trombidium sp. és un àcar de 3-4 mm de longitud a la fase adulta i de color íntegrament vermell escarlata. S’assembla, sobretot pel color, a la coneguda aranya roja comuna (Tetranychus urticae), però l’aranya roja mesura 0,3-0,4 mm, és d’un ordre de magnitud menor; Trombidium sp. es veu bé a ull nu. Trombidium sp. té … Llegiu més
La riera de Rajadell segueix seca la tardor del 2024, després d’un any de pluges normals. La imatge des del pont del Suanya mostra la llera ben eixuta el dia 03.10.2024, l’endemà d’una pluja de 22 litres/m2 a Manresa. S’arrossega la secada intensa i perllongada dels anys 2021-22-23. Però el fet de que la riera … Llegiu més
El faune bru (Hipparchia statilinus) és un dels nimfàlids de colors foscos bruns i grisencs, apagats i críptics en comptes de vistosos, que es classifiquen al gènere Hipparchia i que s’ha convingut en anomenar-los en català amb el neologisme de faune. D’entre les espècies de faune que es troben a la Catalunya central, el faune … Llegiu més
Odontites recordonii és una planta anual d’un o dos pams d’alçada, molt rara a la comarca de Bages, que surt a les brolles als mesos de setembre i octubre. Actualment s’inclou a la família Orobancàcies, la dels frares (Orobanche sp.), però fins fa uns anys es classificava a les Escrofulariàcies, abans del desmembrament d’aquesta família … Llegiu més
Steatoda triangulosa (= Teutana triangulosa), denominada a vegades falsa viuda negra, és una aranya de la família Theridiidae que col·lectivament s’identifiquen pel seu 1er parell de potes més llargues que la resta. Les femelles de Steatoda triangulosa -a les imatges- tenen un cos d’entre 4 i 6 mm de longitud sense comptar les potes, mentre … Llegiu més
Alydus calcaratus és una discreta xinxa que pertany a la família dels alídids (Alydidae), d’una mida d’entre 10 a 12,5 mm de longitud. El cos és allargat, estret, bastant aplanat i de color marró grisenc o negre en línies generals, per la qual cosa és fàcil de confondre’l amb Camptopus lateralis. Les diferències més notables … Llegiu més
El 19.04.2024, l’Ajuntament de Rajadell va aprovar definitivament el projecte constructiu d’urbanització del Pla del Forn – Pla de Miralles, zona industrial sector sud-2, fase 2ª. A la pràctica, això significa un nou i extens polígon industrial a la comarca de Bages, al quadrant sud-est de la cruïlla entre les carreteres C-25 -l’eix transversal- i … Llegiu més
Eragrostis barrelieri és una gramínia anual d’uns 50 cm d’alçada que pot formar prats als terrenys arenosos de les planes al·luvials, sobretot a les vores de camins. Eragrostis barrelieri fa una panícula gràcil, de tons groc pàl·lid i violaci, inicialment tancada i progressivament més oberta, amb les branquetes primàries basals de fins a 6 cm … Llegiu més
Ammophila sabulosa és una espècie de vespa de la família Sphecidae, aquelles que en català es coneixen en conjunt amb el nom popular de beierol o bereiol i que es caracteritzen d’una banda per la seva cintura en tub estret o pecíol i de l’altra per fer nius individuals excavant un forat a la sorra … Llegiu més
Les femelles de Dasypoda hirtipes (= D. plumipes), i totes les femelles del gènere, són fàcils de reconèixer quan estan recol·lectant pol·len. Les seves escopes es localitzen a les potes posteriors i estan proveïdes de llargs pèls ondulats i plomosos als fèmurs, tíbies i basitarsos. Aquesta pilositat extrema permet transportar grans quantitats de pol·len en … Llegiu més
El Pla de les Hortes, a Súria, va quedar malmès per sengles grans vessaments de salmorra el març i el juny del 2023. Aquí és on hi ha les instal·lacions d’entrada al col·lector de la salmorra recollida de la planta de tractament de mineral i del runam salí del Fusteret, ambdós propietat de l’empresa minera … Llegiu més
La restauració per part d’Ercros SA dels terrenys que havia ocupat el runam Nou de Cardona s’ha estroncat, no avança; l’àrea es manté terrosa i nua tal com es va deixar la primavera del 2021, pendent encara de la revegetació. Les condicions edàfiques que han quedat al terreny prèviament ocupat pel runam Nou són molt … Llegiu més
Monilinia (= Monilia) fructigena és un fong de l’ordre Helotials i la família Sclerotiniaceae, patogen de pomeres, pereres i codonyers. S’evidencia la infecció per Monilinia fructigena per la presència en una poma, una pera o un codony d’un cercle marró fosc que creix d’un dia per l’altre, a la superfície del qual i en disposició … Llegiu més
Otiorhynchus és un gènere de coleòpters de la família Curculiònids, aquells escarabats amb la cara allargada en una trompa i les antenes colzades, anomenats col·lectivament corcs. Otiorhynchus és un gènere molt extens, del qual s’han descrit per ara al voltant de 1500 espècies classificades en 105 subgèneres dels quals, segons Fauna Ibérica, 78 són presents … Llegiu més
Els exemplars de Bombus lapidarius subsp. decipiens són sens dubte uns del abellots més bells que podem trobar. La coloració del metasoma és molt cridanera, amb tres bandes de diferents colors: una franja de pèls grocs a la base, més o menys completa al segon terguit, que va seguida d’una de color negre i una … Llegiu més
Ancylolomia tentaculella és una arna de la família Crambidae, de colors i formes discrets, que en repòs minimitza el seu volum disposant les ales al costat del cos com una teulada de dos vessants i les antenes cap enrere. La longitud del cos és d’uns 15 mm, però les seves ales estretes obertes en vol … Llegiu més
Scopula submutata és una espècie d’arna, falena o papallona nocturna de la família Geometridae, com n’hi ha moltíssimes més. L’adult de Scopula submutata mesura 18-26 mm d’envergadura alar. El seu color de fons és un blanc d’ivori sobre el qual s’imposa una pintura bigarrada de línies o franges sinusoidals d’ocre clar i marró fosc, i … Llegiu més
Quedius ochripennis és una espècie de coleòpter de l’extensa família Staphylinidae, la d’aquells escarabats allargats i amb èlitres curts que no arriben a cobrir ni un terç de l’abdomen. Quedius ochripennis té un cos estret d’uns 5 mm de longitud, de color negre amb els èlitres de color coure o de mel. Les potes i … Llegiu més
La rata comuna o rata de claveguera (Rattus norvegicus) és el conegut rosegador que acompanya a la humanitat allà on vagi, als pobles i ciutats i als regadius, com a comensal no desitjat. La rata comuna és originària de Xina, però s’ha estès arreu del món. L’arribada de la rata comuna a Europa està documentada … Llegiu més
Gymnosporangium clavipes és un fong gelatinós de la família Pucciniaceae, fitopatogen que necessita dos hostes per completar el seu cicle vital: un arbust del gènere Juniperus com a hoste primari -a la Catalunya central un càdec (J.oxycedrus), un ginebre (J.communis), una savina (J.phoenicea) o una altra espècie importada de Juniperus i plantada als jardins- i … Llegiu més
