Cassida és un gènere d’escarabats crisomèlids que es caracteritzen per la forma oval integrada, mercès al pronot i als èlitres que constitueixen una closca que sobrepassa el cos, com una visera protectora o la closca d’una tortuga. El cap i sovint les potes queden amagats sota la closca. Si per un atzar cauen i queden potes … Llegiu més
La reineta (Pseudotachea splendida) és un cargol de la família Helicidae, la que agrupa els cargols que tradicionalment es mengen a Catalunya i a la resta de la meitat oriental de la península ibèrica: el cargol bover (Cornu aspersum) -el cargol comestible per excel·lència-, el cargol vinyal o el jueu (Otala punctata), la monja o … Llegiu més
Abida polyodon és una cargolina -o caragolina- de la família Chondrinidae, petita amb la conquilla en forma de fus d’extrems arrodonits, d’uns 8 mm d’alçada, constituïda per unes 9 voltes o espires. L’obertura o peristoma és circular, i a l’interior té envans radials que arriben més o menys fins a mig camí del centre de … Llegiu més
La font del Soroll es troba prop de la casa de les Hortes, que queda a la riba dreta del riu Llobregat sota Viladordis, entre el riu i el canal anomenat de la Mina que condueix l’aigua a la central hidroelèctrica de la CAME o de Les Marcetes. Pertany al municipi de Manresa. L’itinerari de … Llegiu més
La font de coll de Port -o de coll de Porc- és un dels pocs punts d’aigua que es troben a la part alta del massís de Montserrat; per això mateix és més valorada pels excursionistes. La font de coll de Port és al vessant nord de la muntanya, a tocar del sender que s’hi … Llegiu més
Gran part de les espècies del gènere Lasioglossum són abelles de colors poc vistosos, predominantment brunes i fosques, i amb bandes basals de pilositat blanquinosa als tergits. Resulten doncs molt semblants i difícils de determinar. En aquest cas, la identificació de L.malachurum és possible perquè a la primera foto s’aprecia bé la forma angular recta … Llegiu més
La font de l’Era és la més emblemàtica i concorreguda d’entre les nombroses fonts que brollen al vessant obac de la riera de Nespres al seu pas per Mura; sense dubte perquè està ben arranjada i perquè és a tocar d’aquest poble tan bonic. La font de l’Era es troba a la sortida del poble … Llegiu més
La Font de la Mascarosa és una de les fonts que brollen al vessant ombrívol de muntanya situat al davant del poble de Mura, a l’altre costat de la riera de Nespres o de Mura, com les fonts de l’Era i de la Coma. La font de la Mascarosa queda enfront del Raval de Mura, … Llegiu més
El mataparent persicolor (Rheubarbariboletus persicolor [= Xerocomus persicolor]) és una de les espècies de mataparent -nom que s’aplica indiscriminadament a qualsevol de les nombroses espècies de la família boletàcies amb tons vermellosos- present a la comarca de Bages. El mataparent persicolor és un bolet petit i esvelt en comparació amb molts d’altres mataparents i pinetells. … Llegiu més
La cassoleta vermella (Sarcoscypha coccinea) és un bolet que surt principalment a l’hivern i a inicis de primavera sobre branquillons caiguts al sòl d’arbres planifolis. La cassoleta vermella té forma de copa o cassoleta petita, de 0,5 – 3,5 cm de diàmetre feta de parets primes de color vermell escarlata -d’aquí l’adjectiu específic coccinea– molt … Llegiu més
Pardosa és un gènere d’aranyes de la família Lycosidae que es caracteritzen per un cos d’uns 6 mm de longitud sense comptar les potes llargues i gruixudes, de color marró heterogeni i amb el prosoma i l’opistosoma de mides semblants. El prosoma està afuat cap endavant en forma de trapezi, i sol portar una banda … Llegiu més
Pteronemobius heydenii, al qual podem assignar el neologisme de grill d’aiguamoll, és un grill molt petit, de 5-7 mm de longitud i de color general marró fosc gairebé negre. A la part davantera del cap destaquen el parell d’antenes fines de longitud doble que la del cos, i a la part posterior 5 bandes longitudinals … Llegiu més
L’escarabat dels salzes (Plagiodera versicolora) és un crisomèlid petit, de forma ovalada d’uns 3,5-4,5 mm de longitud, les femelles més grans que els mascles, de color uniforme, fosc i metàl·lic normalment blau, però que en alguns individus pot tendir més aviat cap al violeta, el verd, el vinós, el coure o el negre. Els adults … Llegiu més
El Puig Cardener (o escrit Puigcardener) és el turó de gres o roca sorrenca ben estratificada que queda retallat al sud pel riu Cardener i a l’est pel torrent de Sant Ignasi, i sobre el qual s’enlaira majestuosa la basílica gòtica de Santa Maria de la Seu de Manresa. El Puig Cardener és l’indret sobresortint, … Llegiu més
En la seva travessa de nord a sud de la comarca de Bages, els rius Cardener i Llobregat són una contínua successió dels conjunts de resclosa, canal i salt d’aigua en una antiga fàbrica tèxtil. Són tantes i tan sovintejades les rescloses que desvien part de l’aigua cap a un canal que són escassos els … Llegiu més
L’evònim del Japó (= Evonymus [= Euonymus] japonicus) és un arbust perennifoli utilitzat des de fa molts anys en jardineria i a vegades subespontani. Tal com el seu nom indica, és originari del Japó. En contraposició, l’evònim europeu (E.europaeus) és autòcton i caducifoli. L’evònim del Japó és un arbust de fullatge dens que assoleix 2-3 … Llegiu més
La mosca vironera, mosca blava o mosca saballonera (Calliphora vicina) és una mosca d’uns 8-12 mm de longitud, més grossa que la mosca comuna (Musca domestica), que es reconeix pel seu color blau fosc metàl·lic. Té setes gruixudes orientades enrere sobre el tòrax, i altres més fines i nombroses a l’abdomen. És una espècie comuna … Llegiu més
Varis són els motius pels quals la Macrophya montana montana és un dels símfits que més es deixen veure: resulta ser bastant abundant, té una mida corporal relativament gran d’entre 8 a 12 mm de longitud i, en el cas de la femella, està pintada amb colors aposemàtics. En línies generals, es caracteritza per tenir … Llegiu més
La font de la Coma és una de les nombroses fonts que brollen prop del poble de Mura, a la part baixa del vessant obac havent travessat la riera. Al grup de fonts situades a l’obaga de la riera de Mura o de Nespres enfront de Mura, a més de la font de la Coma, … Llegiu més
La riera de Mura es fa gran i escènica a partir del mas de Sant Esteve de Vilarasa, quan creix per la confluència de la riera de Talamanca i quan la proximitat del riu Llobregat a una cota baixa obliga a enfondir la vall. Avall de Sant Esteve de Vilarasa, la riera de Mura demostra … Llegiu més
La ginestera blanca o ginesta de flor blanca (Retama monosperma) és un arbust genistoide alt i voluminós, semblant a la popular ginesta (Spartium junceum) i encara més a la ginesta vimenera (Retama sphaerocarpa), però amb les flors blanques. Les tiges de la ginestera blanca són d’un verd grisenc, estriades, i en bona part primes i … Llegiu més
El coll de Migdia divideix el massís de Montserrat en dues meitats, l’oriental i l’occidental, i és a la vegada el coll principal de l’enrevessada geografia montserratina. El coll de Migdia se situa entre els cims de Sant Jeroni a l’est i dels Ecos a l’oest, i hi pugen les canals de la Llum pel … Llegiu més
La font de les Guilleumes està situada al sector oriental de la cara nord del massís de Montserrat, uns metres per sota de la via del cremallera, equidistant entre la base del Cavall Bernat i el poble de Monistrol de Montserrat, terme al qual pertany. De la font neix el torrent de les Guilleumes que … Llegiu més
La font Gran de Monistrol de Montserrat és la principal surgència del sistema càrstic del massís de Montserrat, el punt per on el carst buida la seva aigua i l’envia al riu Llobregat. La font Gran està situada al bell mig del nucli urbà de Monistrol de Montserrat; al seu davant es construí la plaça … Llegiu més
El roser englantiner (Rosa sempervirens) és un roser silvestre enfiladís que s’identifica bé a l’hivern perquè, a diferència de la resta d’espècies de roser espontànies a les comarques de Bages i Moianès, les seves fulles són perennes. Per extensió, l’englantiner o el roser englantiner s’anomena a vegades englantina, el nom reservat a la flor. No … Llegiu més
La riera de Malrubí té una conca llarga i estreta, orientada de nord-est a sud-oest, d’uns 15 km de longitud en una línia recta impossible però molt més llarga en realitat, amb la capçalera situada a uns 1000 metres d’altitud a L’Estany, en ple Moianès, i el final a 270 metres a Artés, a l’extrem … Llegiu més
El plec de la font del Molí és una estructura geològica d’una escala assequible que la fa entenedora, i que la riera de Malrubí ha tingut la gentilesa de tallar i mostrar. Està situat a l’extrem sud de la balcera tallada per la riera de Malrubí que limita pel nord el nucli antic d’Artés. El … Llegiu més
L’arenària del Montcau (Arenaria fontqueri subsp. cavallinesiana [= A.conimbricensis subsp. cavallinesiana]) és una herba gràcil, anual o biennal, que viu exclusivament a les carenes, codines i replans amb poca terra de l’entorn del Montcau, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de L’Obac. Es tracta d’un tàxon de posició poc clara, proper … Llegiu més
Fuligo cinerea és un mixomicet, un fong ameboide, que al fructificar es concentra en una massa esponjosa blanca d’uns 3-5 cm de diàmetre, enlairada damunt del sòl i sostinguda entre fulles d’herbes gramínies. A l’entorn de la massa esponjosa, l’etali, queden visibles els rastres blancs, lletosos, del recorregut reptant de la forma plasmodial anterior. L’aspecte … Llegiu més
Fuligo septica var.candida és un mixomicet, un fong ameboide, que creix als llocs amb fusta i fullaraca en descomposició, en terres adobades. Forma etalis en coixinet de superfície pulverulenta, blancs per fora però ben negres a partir d’1 mil·límetre endins degut al color negre fosc de les espores. Fuligo septica var.candida sol trobar-se als racons … Llegiu més
Usnea és un gènere de líquens que en català solen anomenar-se barba de caputxí pels seus tal·lus fruticulosos o capil·lars més o menys penjants de branques d’arbres, de color gris clar, formant una imatge assimilable a les barbes d’un venerable frare caputxí. Usnea comprèn moltes espècies difícils de destriar. Els tal·lus del gènere Usnea es … Llegiu més
L’estació d’aforament del cabal del riu Cardener al sud de Súria, renovada per l’Agència Catalana de l’Aigua durant el segon semestre del 2024. L’estació d’aforament aprofita l’estructura del pont de La Pobla. En aquest tram el riu conté el cabal íntegre, sense cap sistema de resclosa i canal que en desviï part de l’aigua. Les … Llegiu més
El cabal mitjà durant el període del 2009 al 2023 al riu Cardener, a l’estació d’aforament de Súria, va ser de 3,1 m3/segon.L’any 2018, amb 7,9 m3/segon de mitjana anual de cabal, destaca molt per sobre de la resta. Durant aquell any 2018, el riu Cardener es va comportar com si fos el Llobregat, pel … Llegiu més
La caparreta hemisfèrica o caparreta del cafè (Saissetia coffeae), de la família Coccidae, és una caparreta molt polífaga -no pas exclusiva de les plantes del cafè- i ubiqua. No se li coneixen individus mascles, només les femelles partenogenètiques. Les femelles es protegeixen amb un escut total en forma de casc força bombat, d’uns 3×2 mm … Llegiu més
El piracant de fulla estreta (Pyracantha angustifolia és un arbust perennifoli de la família rosàcies, originaria d’Àsia de l’est, utilitzat en jardineria sobretot per fer tanques i subespontani o naturalitzat a alguns indrets de la comarca de Bages. El piracant de fulla estreta forma una massa de compacta de branques intricades, espinoses i molt fulloses … Llegiu més
El serrat del Xipell s’enlaira abruptament a la riba esquerra del riu Llobregat a tocar de l’extrem sud del nucli urbà de Sallent. El capdamunt, on hi ha una antena de telefonia, és un mirador excel·lent sobre Sallent, el Pla de Bages i la vall del Llobregat. El serrat del Xipell no és una muntanya … Llegiu més
El barri de L’Estació -per l’estació del carrilet Manresa-Berga-Guardiola de Berguedà que deixà de funcionar l’any 1973- es construí a Sallent durant la dècada dels anys 1980 ocupant la plana de la riba dreta del Llobregat limitada entre l’extrem sud del nucli urbà existent i la cinta transportadora de mineral salí provinent de la rampa … Llegiu més
Scantius aegyptius és una espècie de poll de moro o coralet poc identificada perquè sovint es confon amb Pyrrhocoris apterus, l’altra espècie de la família Pyrrhocoridae present a la península ibèrica, més freqüent i característica, i amb la qual s’assembla molt. Scantius aegyptius té el cos el·lipsoidal si s’observa des de dalt i aplanat si … Llegiu més
La gírgola de bruc o flota de bruc (Lyophyllum decastes [= L.aggregatum]) neix en grups densos o flotes de bolets poc o molt units per la base del peu, en indrets herbosos prop de troncs caiguts, rizomes o arrels d’arbre en descomposició, sense que estigui lligat als brucs com els seus noms populars en català … Llegiu més
La font de Sant Marc brolla de la paret de roca del vessant de La Cova de Sant Ignasi, al capdavall de la via de Sant Ignasi, molt a prop de la capella de Sant Marc, a Manresa. La roca és un gres ben estratificat, de color gris i origen marí d’edat eocènica. La paret … Llegiu més
La font de l’Esllavissada és un dels escassos punts d’aigua de la part alta del massís de Montserrat. La font neix a l’interior d’una coveta situada a uns 200 metres cap a migdia de coll de Port, tocant al sender senyalitzat PR C-78. La coveta és prou ampla per aixoplugar-s’hi. A l’entrar-hi, es descobreix una … Llegiu més
La font de Boix dona nom al torrent de la Font de Boix, un dels que conformen la capçalera de la riera de Guardiola. Però la font de Boix, al revés d’allò que hom podria suposar, no és la font on neix el torrent del seu nom, sinó que es troba bastant més avall, just … Llegiu més
El xiprer, xiprer comú o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és l’arbre de la classe Coníferes, dins de la divisió de les Gimnospermes, ben conegut per les seves fulles perennes en forma de petita esquama, per les petites pinyes formades per poques esquames grans i, sobretot, pel costum ancestral de plantar-lo als jardins, a les vores … Llegiu més
Arhopalus ferus és un cerambícid molt freqüent a les pinedes, no obstant, passa bastant desapercebut degut a la seva coloració entre bruna i negra. Mascles i femelles es poden diferenciar per la mida de les antenes o banyes que, estirades cap enrere, arriben fins a la meitat del èlitres en els mascles, mentre que en … Llegiu més
El seneci del Cap (Senecio inaequidens) és una herba perenne de vida curta, de la família Compostes o Asteràcies, tòxica per al bestiar i per als humans i amb una gran capacitat invasiva. És originària de l’extrem sud d’Àfrica -el neologisme de seneci del Cap es refereix a Ciutat del Cap, la capital de Sud-Àfrica-, … Llegiu més
El ratolí domèstic, ratolí casolà o ratolí comú (Mus musculus) és un rosegador petit, de 7-10 cm des de la punta del nas al final del cos, i amb una cua de longitud lleugerament més curta. Té les orelles grans i arrodonides, els ulls grans, rodons i foscos, i el musell curt. El pelatge barreja … Llegiu més
Als fondals ombrívols de coll de Gossem (Castellfollit del Boix) hi ha grupets de roures acompanyats per la moixera de pastor (Torminalis glaberrima). A les fulles d’alguns d’aquests arbrets es troba la rara presència d’unes gales o cecidis ocasionats per l’àcar Eriophyes torminalis. Els cecidis es desenvolupen al limbe de les fulles, afectant a les … Llegiu més
Cotoneaster coriaceus (= C.lacteus) és un arbust alt de la família rosàcies, originari de Xina, emprat en jardineria i naturalitzat a moltes parts del món, també a Europa i en particular a les comarques de Bages i Moianès. Suggerim el neologisme de cotoneàster coriaci per referir-nos en català a aquest arbust vistós i abundós en … Llegiu més
