La blatària (Verbascum blattaria) és una blenera (gèn.Verbascum) que es diferencia de les espècies congèneres pel seu port menor, per sota d’1 metre d’alçada, i per ser molt menys pilosa. La blatària és una herba anual o biennal. Les fulles de la base són oblongues, de fins a 20 cm de longitud per 3,5 cm … Llegiu més
Issus coleoptratus és una cigala petita, un insecte de l’ordre dels hemípters i del subordre Auchenorrhyncha que dona nom a la família Issidae. L’adult mesura uns 6,0 mm de longitud. La coloració combina tons marrons críptics. Té un cap petit i sobresortit ocupat en bona part pels ulls esfèrics situats als laterals, un pronot curt … Llegiu més
L’espigueta de bosc (Poa nemoralis) és una herba gramínia delicada dels boscos frescals del Pirineu i del centre i nord d’Europa, que a les comarques internes de Catalunya del Bages i el Moianès manté unes poques localitats testimonials condemnades a la desaparició pel canvi climàtic. L’espigueta de bosc és una herba perenne i cespitosa que … Llegiu més
Beosus maritimus és una xinxa o bernat de cos estret de 6-7 mm de longitud i colors marró, blanc i negre barrejats que el confonen amb el terra per on es mou, però prou constants per facilitar-ne la identificació. Destaquen les taques blanques: 3 taques petites a l’escutel, 2 taques grans a les còries, i … Llegiu més
La clavellina silvestre (Dianthus multiceps [= D.pungens subsp.multiceps]) és una espècie de clavell endèmica de Catalunya i Andorra que té la major part de la població repartida per la setena regió de Catalunya que comprèn les comarques de Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. La clavellina silvestre és una mata de base llenyosa, perenne, amb una … Llegiu més
L’opopònac (Opopanax chironium) és una megafòrbia de la família umbel·líferes, una herba robusta que creix a algunes clarianes i vores ombrívoles de camins forestals en territori submediterrani. Amb propietat, el nom d’opopònac designa l’oleoresina de propietats aromàtiques i medicinals que s’extreu de les arrels d’Opopanax chironium, però, a falta d’un altre nom popular, podem utilitzar … Llegiu més
El canal de la Colònia Jorba o de Viladecavalls és una obra intrèpida i colossal promoguda per l’empresari manresà Pere Jorba Gassó, dirigida per l’enginyer Francesc Vila Pons i construïda entre els anys 1903 i 1913. La funció del canal va ser fer arribar aigua per sobre de la central hidroelèctrica de la Colònia Jorba … Llegiu més
Pleurota aristella és una arna, falena o papallona nocturna petita d’aproximadament 10 mm de longitud per 20 mm d’envergadura alar i de la família Oecophoridae. En repòs, amb les ales posades als costats del cos com els dos vessants d’una teulada, té un aspecte estret. Pleurota aristella és una arna molt pilosa, de color marró … Llegiu més
Euphorbia platyphyllos és una espècie de lleteresa que creix als herbassars humits. Malgrat ser una planta anual, fa una tija verda o rogenca, erecta i de secció cilíndrica que supera el mig metre d’alçada i que a la part alta es ramifica en branques primes. Les fulles es disposen esparses a trams curts de la … Llegiu més
El gènere Hoplitis està format per abelles solitàries estretament relacionades amb les del gènere Osmia. Ambdós gèneres formen part de la família Megachilidae. Les espècies del gènere Hoplitis només tenen dues cel·les cubitals a les ales anteriors i les escopes estan situades a la part ventral del gàster o metasoma, a més d’altres característiques morfològiques … Llegiu més
Scopula nigropunctata és una falena o papallona nocturna de l’extensíssima família Geometridae. Mesura uns 24 mm d’envergadura alar i uns 10 mm de longitud; en posició de repòs amb les ales esteses és més ampla que llarga. Les ales anteriors tenen l’àpex de forma corbada cap endarrere abans de formar un angle agut entre la … Llegiu més
Crepis setosa és una herba anual de la família de les compostes que passa fàcilment desapercebuda, camuflada entre altres espècies més freqüents que també fan capítols de flors ligulades grogues. L’adjectiu específic setosa n’indica el caràcter més destacat: la planta té setes rígides però no punxoses, d’uns 2 mm de longitud i color clar, a … Llegiu més
Zonitis immaculata és un escarabat de la família Meloidae, la que conté també als escarabats butllofers. Zonitis immaculata mesura uns 12 mm de longitud. Té el cap, les antenes, les potes i la part ventral negres, mentre que el pronot i els èlitres són de color taronja immaculat, sense matisos ni taques d’altres colors, fet … Llegiu més
Ischnura graellsii, conegut també amb el neologisme de llantió iberomagrebí, és una libèl·lula del subordre Zygoptera, de mida petita, i de comportament generalista que pot viure a gairebé tota mena d’hàbitats aquàtics. El cos és esvelt, amb les ales clarament més curtes que l’abdomen. Com mostra la nitidesa de la imatge, el cap i el … Llegiu més
El Forat Micó de Calders -no el confongueu amb el Forat Micó de la Muntanya de Sal de Cardona!- és un túnel natural d’uns 10 metres de longitud i d’alçada més que sobrada per passar-hi sense haver d’ajupir-se, i que continua en balma a banda i banda. L’aigua del torrent Fondo de Vilaclara hi salta … Llegiu més
Anthaxia sepulchralis és un escarabat de la família Buprestidae, de forma ovalada compacta d’uns 7 mm de longitud. Anthaxia és un gènere molt extens. La majoria d’espècies d’Anthaxia són de color verd iridescent, però A.sepulchralis, fent honor al seu nom, és de color negre mat i uniforme, del color del carbó. El cap, el pronot … Llegiu més
Anthaxia dimidiata és un escarabat petit de 5-7 mm i cos compacte, de la família Buprestidae, que destaca pels seu color metàl·lic iridescent, com una espurna vivent. El cap, el pronot i el primer terç dels èlitres són de color violeta més o menys fosc, amb zones també verdes que degraden a groc per passar … Llegiu més
El cerfull bord (Anthriscus sylvestris) és una herba esponerosa de la família de les umbel·líferes, biennal o perenne, que a muntanya mitjana es troba als prats de dall i que a la Catalunya Central creix als herbassars de les ribes fluvials. Sol fer al voltant d’1 metre d’alçada. Llueix fulles grans pinnatisectes i umbel·les blanques … Llegiu més
La fil·loxera dels Quercus (Phylloxera quercus) és un pugó de color taronja que ataca exclusivament als arbres i arbustos del gènere Quercus, sobretot als roures, però també a les alzines i als garrics. Realment no es tracta d’una sola espècie, sinó unes quantes espècies: Phylloxera quercus, P.quercina, P.coccinea i P.glabra, i potser encara d’alguna més d’entre … Llegiu més
Tetragnatha extensa és una aranya característica de les jonqueres i aiguamolls. Té el cos allargat, d’uns 9 mm els mascles i 11 mm les femelles. Les potes són molt llargues, les del 1er parell extremadament llargues, després venen les dels parells 2on i 4rt, i finalment les de 3er parell queden més curtes que la … Llegiu més
Chironomus plumosus és l’espècie per excel·lència de l’extensa família de nematòcers de la família dels quironòmids (Chironomidae), algunes espècies de la qual es coneixen en la fase adulta com a mosquits d’eixam i, no forçosament les mateixes, en fase de larva com a cucs de sang. L’adult de Chironomus plumosus té l’aspecte d’un mosquit de … Llegiu més
El jonc de galàpet (Juncus bufonius) és un jonc petit i de cicle anual que a la primavera surt als sòls temporalment inundats i a les basses. El seu adjectiu específic bufonius, del qual es deriva el neologisme jonc de galàpet, indica el seu hàbitat compartit amb els capgrossos de gripaus o galàpets del gènere … Llegiu més
Diastrophus rubi és una vespa de la família Cynipidae que causa un cecidi plurilocular als esbarzers (Rubus sp.). A les imatges, els cecidis ocasionats per Diastrophus rubi al romegueró (Rubus caesius). Els cecidis de Diastrophus rubi es formen a les tiges o turions de l’esbarzer, i ocasionalment també als pecíols de les fulles. El cecidi … Llegiu més
La peluda o porcellera peluda (Hypochoeris [= Hypochaeris] radicata) és una herba perenne de la família compostes, característica dels prats humits i de les vores a mitja ombra dels camins forestals. La peluda té fulles només en roseta basal. Aquestes fulles són de forma runcinada d’entre 5 i 20 cm de longitud i amb els … Llegiu més
Tenthredo scrophulariae és una vespa sense cintura, un símfit, de la família Tenthredinidae. L’adult és una vespa de colors groc i negre, de 11-15 mm. El groc és a les peces bucals clipi i labre, a l’escudet i al post-escudet del tòrax, i en anells estrets als segments abdominals. Les potes comencen negres i acaben … Llegiu més
El saulic (Salix purpurea) és un arbre petit del grup dels salzes, propi dels boscos de ribera i vores d’aigua a l’estatge montà, que hem observat a la comarca del Moianès però per ara no a la de Bages segons els nous límits escapçats l’any 2015, sense descartar que pugui ser-hi també o arribar-hi valent-se … Llegiu més
Nematus lucidus és una espècie de vespeta sense cintura de la família Tenthredinidae. L’adult té un cos estret d’uns 10 mm de longitud. El cap amb el ulls molt sobresortits als laterals, les antenes llargues, i el cos són de color negre, però les potes mostren color caoba. Les ales són transparents amb les venes … Llegiu més
Clanoptilus marginellus és un escarabat de la família Malachiidae. Els Malachiidae s’identifiquen pel cap ample, el cos tou, i els èlitres sovint petits que no cobreixen els costats de l’abdomen. Clanoptilus marginellus mesura uns 6-7 mm. Combina els colors verd fosc metàl·lic, taronja i negre. Alerta perquè hi ha d’altres espècies de Malachiidae d’aquests mateixos … Llegiu més
Micrommata virescens és una de les 6 espècies d’aranyes de la família Sparassidae presents i conegudes a la península ibèrica. Micrommata virescens és una aranya de color verd més o menys intens -d’aquí l’adjectiu específic virescens– i potes llargues i gruixudes. Els seus 8 ulls es disposen perfilant una forma ovalada al front, són tots … Llegiu més
Icius hamatus és una aranyeta de la família Salticidae, la de les aranyes saltadores. El mascle -a la imatge- mesura tan sols 5 mm de longitud. Té el prosoma de colors cafè, gris, taronja i blanc barrejats, pintant també zones monocromes de pèls blancs en una franja fina per davant dels ulls frontals i que … Llegiu més
Cydnus aterrimus és un heteròpter de la família Cydnidae, de cos ovalat d’uns 10 mm de longitud i color completament negre llevat de les membranes gris clar. Les potes tenen espines, i el cos algunes setes. Cydnus aterrimus viu en indrets humanitzats, amagant-se en esquerdes o sota terra. S’alimenta de lletereses (Euphorbia sp.), el gènere … Llegiu més
El jonquet (Eleocharis palustris) és una planta de la família ciperàcies que arrela al fons de basses poc profundes i de vores d’aigua on desenvolupa rizomes dels quals emergeixen tiges verticals d’uns 50 cm d’alçada. Aquestes tiges són verdes, de secció circular d’1-4 mm de diàmetre, estriades quan són seques i aparentment fistuloses perquè l’interior … Llegiu més
Ononis reclinata és una herba anual petita de 15-25 cm d’alçada, de la família papilionàcies. Es reconeix per la seva pilositat esclarissada, blanquinosa, sedosa i parcialment glandulosa que als sèpals s’accentua en pèls més llargs, i per les seves flors de corol·la rosada que gairebé no sobresurt més enllà dels sèpals llargs. Les fulles són … Llegiu més
El melilot de flor petita (Melilotus indicus [= M.indica, M.parviflora]) és una herba anual de la família papilionàcies, de flors grogues, petites i agrupades en espigues denses, i fulles trifoliolades que, sobretot a la primavera, es fa veure als prats dels entorns humanitzats. Assoleix uns 50 cm d’alçada. El melilot de flor petita sembla ser … Llegiu més
L’herba dels hams (Astragalus hamosus) és una de les herbes anuals de la família Papilionàcies que creixen als prats amb bona terra. L’adjectiu específic hamosus i el nom popular d’herba dels hams fan referència als seus llegums corbats cap amunt, com un ham de pescar. L’herba dels hams sol fer recobriments extensos però s’enlaira poc, … Llegiu més
Torilis nodosa és una herba anual de la família umbel·líferes, coneguda a algunes comarques catalanes amb el nom popular de cadell o cadells que no hem sentit mai a les comarques centrals. També se li aplica el neologisme de torilis nodosa. T.nodosa és una herba de fins a 2 pams d’alçada, profusament fullosa, amb una … Llegiu més
La rosella morada (Roemeria hybrida) és, exactament com el seu nom popular indica, una rosella o pipiripip amb els pètals tan morats com la caputxa d’un penitent en una processó de Setmana Santa. Igual que la rosella comuna (Papaver rhoeas), la rosella morada és una herba anual dels sembrats i guarets. La rosella morada surt … Llegiu més
La lleteresa menuda (Euphorbia minuta) és una lleteresa -aquestes plantes que exsuden làtex blanc quan es trenca la tija- que té una petita rabassa llenyosa de la qual neixen tiges febles, gairebé prostrades, de 10-20 cm de longitud però que s’enlairen només fins a uns 10 cm. Malgrat ser una planta petita, cal considerar-la una … Llegiu més
Poecilochroa albomaculata és una aranya petita, d’entre 5 i 9 mm de longitud, de cos estret i potes curtes, que es classifica a la família Gnaphosidae. Poecilochroa albomaculata combina color de carn o vermellós amb negre i blanc. El prosoma i les potes són vermellosos amb les excepcions d’una taca de pèls blanquinosos al centre … Llegiu més
L’herba de cinc nervis o plantatge de morro d’ovella (Plantago lagopus) és un plantatge anual de mida petita que apareix als prats menuts que a la primavera es formen als terrenys secs i assolellats amb sòl escàs i feblement nitrogenat de vores de camins i d’àrees urbanes. Plantago lagopus té l’aspecte del més conegut i … Llegiu més
Osmia bicornis (= O.rufa) és una de les espècies d’abella solitària que fa nius de fang, una abella constructora de la família Megachilidae. O.bicornis s’assembla molt a O.cornuta i a O.ferruginea presents també a les comarques centrals de Catalunya. O.bicornis té la pilositat del tòrax, del cap i de les potes de color clar, blanquinós … Llegiu més
Osmia ferruginea és una petita òsmia de colors encesos que a les nostres contrades apareix a finals de març i vola al llarg de la primavera. Al camp, la femella d’O.ferruginea es pot confondre amb la d’O.bicornis (= O.rufa) o bé amb la d’O.cornuta, però el color de la pilositat les diferencia. O.ferruginea presenta tots … Llegiu més
Cantharus livida és una de les espècies d’escarabat tou, escarabat soldat o escarabat de la família Cantharidae present a la Catalunya Central. Té el cos estret amb els costats dels èlitres paral·lels, d’uns 12 mm de longitud sense comptar les antenes. El seu color és taronja quasi uniforme, amb l’excepció de to fosc gairebé negre … Llegiu més
Trichodes suturalis és un escarabat de la família Cleridae, de cos allargat d’uns 15 mm de longitud, que visita les flors. Té el cap, el tòrax, les potes i les antenes de color negre, mentre que els èlitres són d’un vermell ataronjat travessat per 4 bandes amples de color violeta fosc. Aquesta vistosa combinació de … Llegiu més
L’espunyidella mural (Galium murale) és una herba anual, delicada i menuda, segurament la menor entre les espunyidelles (gèn.Galium) que habiten a la Catalunya Central. L’espunyidella mural fa unes quantes tiges decumbents, verdes i estriades, de menys d’1 mm de gruix i d’una longitud màxima de 20 cm, que neixen simultàniament del coll de l’arrel i … Llegiu més
Rostraria cristata (= Koeleria phleoides) és una herba gramínia anual de port petit que surt a la primavera als herbeis de les vores de camins i a les escletxes que deixen els paviments. Rostraria cristata mesura entre 10 i 30 cm d’alçada. La tija és rígida malgrat ser prima, de només 1 mm de diàmetre. … Llegiu més
L’esfinx ratllada (Hyles livornica) és una magnífica papallona nocturna de fins a 85 mm d’envergadura alar. Té el cos robust, les ales anteriors llargues i amb l’àpex agut, l’aspecte pilós i el color general marró, com la resta de grans papallones de la família Sphingidae. Se’n diferencia pel seu particular patró de decoració en color … Llegiu més
Tipula (Lunatipula) longidens és una de les moltes espècies de típula -els nematòcers amb aspecte de mosquit gegant i potes llarguíssimes- present a les comarques de Bages i Moianès. Es calcula que el gènere Tipula conté unes 2000 espècies repartides pel món, d’aquí que calgui subdividir-lo en subgèneres. A diferència dels mosquits, les típules adultes … Llegiu més
