Ectophasia crassipenis és una mosca de la família Tachinidae que a l’estiu es veu sobre les flors i les inflorescències. Com la majoria d’espècies de Tachinidae, té un abdomen rodanxó i pilós i ulls de color coure. Les ales són amplament ovades, grisenques i amb una sufuxió negra difusa situada a la costa, al centre, … Llegiu més
El barrinador de la fusta (Zeuzera pyrina) és una arna de la família dels còssids (Cossidae). És una espècie ben coneguda en ésser una plaga per a molts arbres fruiters, en especial de la pomera i de la perera, però també del cirerer o del taronger i, fins i tot, de l’olivera, encara que de … Llegiu més
La formació geològica Cardona no aflora només a la coneguda muntanya de Sal de Cardona, sinó que surt també a la superfície a la base de la muntanya del Castell de Cardona, al meandre del riu Cardener a La Coromina. En aquest aflorament menor de sal situat a la base de la muntanya del Castell … Llegiu més
L’epipactis de fulla ampla (Epipactis helleborine subsp. helleborine [= E. helleborine]) és una orquídia que creix a les clarianes del bosc. Fa una inflorescència més aviat poc densa de 15-40 flors. Les flors tenen sèpals i pètals grans, amb la punta aguda i de color verd rosat que diferencien E. helleborine de l’espècie propera E. … Llegiu més
El plantatge gros o plantatge de fulla ampla (Plantago major) és una herba perenne àmpliament distribuïda per Europa, també pels prats moderadament humits, les vorades de bosc i els indrets freqüentats pel bestiar de les comarques de Bages i Moianès. El nom de plantatge gros o Plantago major descriu perfectament la planta: és un plantatge … Llegiu més
Chalcophora mariana és un escarabat de la família Buprestidae. Els Buprestidae es caracteritzen en conjunt pel seu cos ovalat, compacte i amb les puntes dels èlitres afuades, i pels seus colors metal·litzats. Chalcophora mariana mesura entre 24 i 30 mm; és per tant un escarabat de bona mida, el més gros entre els buprèstids a … Llegiu més
Cucullia lychnitis és una espècie de papallona de l’extensíssima família Noctuidae. És més coneguda durant la seva fase d’eruga acolorida que no pas en la d’adult de tons marró discrets, críptic i de vol nocturn. Cucullia lychnitis és una espècie molt semblant a Cucullia verbasci, tant per la morfologia com per la biologia. Les erugues … Llegiu més
Philipomyia aprica és un tàvec, una mosca que pertany a la família Tabanidae. És força gran, d’entre 14 i 19 mm de longitud, i et copsa l’atenció pels seus grans i llampants ulls verds. Les antenes són curtes i els flagel·lòmers semblen una falç invertida, una morfologia que és característica d’aquesta família de dípters. El … Llegiu més
L’argentada de punts vermells (Fabriciana adippe [= Argynnis adippe]) és una espècie de nimfàlid que segueix el patró característic de color ataronjat amb venes i taques de color marró fosc a l’anvers d’ambdues ales i al revers de les anteriors, i que al revers de les ales posteriors té taques argentades en comptes de negres. … Llegiu més
El damer dels prats (Melitaea parthenoides) és una de les espècies de nimfàlids que en conjunt es coneixen en català amb el nom de damers per les seves ales ataronjades amb una quadrícula de venes i bandes marró fosc que recorden el tauler d’un joc de dames. El damer dels prats mesura 28-34 mm d’envergadura … Llegiu més
La nimfa boscana (Limenites camilla) és un nimfàlid similar a la nimfa mediterrània (Limenitis reducta), però molt menys freqüent a la Catalunya Central on es troba només al nord, al Moianès i al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, en ambients forestals humits i bardisses per sobre dels 500 metres d’altitud. El … Llegiu més
Anastrangalia sanguinolenta (= Anoplodera sanguinolenta, Leptura sanguinolenta) és un bonic escarabat cerambícid del voltant d’1 cm de longitud que es pot trobar a l’estiu damunt de les flors als prats entre pinedes de pinassa o de pi roig. Anastrangalia sanguinolenta és íntegrament de color negre mat -el cap, el pronot, l’abdomen, les antenes, les potes, … Llegiu més
La besneula oficinal (Cynoglossum officinale) és l’espècie de besneula (gèn. Cynoglossum, família boraginàcies) que als estatges montà i subalpí substitueix a les dues espècies de besneula de terra baixa: la besneula de fulla blanca (C.cheirifolium) i la besneula o llengua de ca (C.creticum). La besneula oficinal és una herba biennal de fins a 80 cm … Llegiu més
El grup de la ICHN-Bages (fotos 1ª i 2ª) al turó de Puigberenguer, la terrassa fluvial més antiga que es conserva a la riba esquerra del riu Cardener, a 87 metres per sobre del nivell actual del riu, observant la vall del Cardener i atenent les explicacions de Josep Biosca Munts (foto 3ª) sobre el … Llegiu més
Esquemes històrics de la disposició de les terrasses fluvials a la vall del riu Cardener: a dalt, del 1929, a Callús; al mig, del 1940, a Manresa i Sant Joan de Vilatorrada; i a baix, del 1960, a l’actual barri de la plaça Catalunya de Manresa. Les xifres dels esquemes del 1940 i 1960 donen … Llegiu més
L’àcar Eriophyes tiliae (Eriophyidae) és el responsable de la formació de zoocecidis al til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos). Aquests zoocecidis són unes gal·les d’estructura senzilla, d’uns 5 mm de llargada, que apareixen a finals de primavera i a l’estiu sobre l’anvers de les fulles. Són de color groc verdós o vermellós, tenen forma cònica … Llegiu més
Pseudepipona lativentralis és una vespa de la família Vespidae i la subfamília Eumeninae, la de les vespes terrissaires. Mesura uns 10-11 mm de longitud. Té els típics colors groc i negre de les vespes i, a alguns exemplars, s’afegeix un lleuger matís ferruginós. Al seu patró de distribució de colors són característiques les 2 franges … Llegiu més
L’eruga barrinadora de les palmeres (Paysandisia archon) és una papallona espectacular, originària d’Argentina i Uruguai i nouvinguda a Catalunya. Fou detectada per primera vegada a Catalunya i a Europa l’any 2000 a La Cellera de Ter, s’ha estès per la província de Girona i el 2024 l’hem fotografiat a Manresa. Paysandisia archon es classifica a … Llegiu més
Stictoleptura cordigera és un escarabat de la família Cerambycidae, un banyarriquer, de mida més aviat petita. Mesura 16-20 mm de longitud sense comptar les llargues antenes. Stictoleptura cordigera té el cap, el pronot, les potes i les antenes de color negre mat; en canvi, els èlitres són de color rojal o de totxo amb una … Llegiu més
Euodynerus variegatus és una vespa solitària de 10-12 mm de longitud que es pot identificar pel patró de colors groc i negre, aposemàtics, que mostra la imatge. El cap és ample i negre, amb una franja groga sota els ulls. El pronot és groc, excepte el triangle negre a tocar de les tègules -allà on … Llegiu més
L’embassament de la colònia Jorba o del Manganell és el segon en capacitat de la riera de Calders, darrere del llac de Navarcles. La presa té 70 metres de longitud. Al seu darrere, la riera de Calders s’embassa uns 400 metres, just fins on hi ha una passera apta per a vehicles. La presa desvia … Llegiu més
Euomphalia strigella és un cargol de la família Hygromiidae. Té una conquilla aplanada de 5-6 espires, de 17-18 mm de diàmetre per 9-10 mm d’alçada, amb la volta darrere arrodonida i amb una obertura gran, quasi circular, centrada i pràcticament sense llavi. Vista la conquilla per la cara oposada a la de les espires, el … Llegiu més
Deroceras reticulatum (= Agriolimax reticulatus), al qual podríem denominar en català llimac reticulat, és una de les espècies de llimacs que es troben sovint entre les plantes dels horts. Es classifica a la família Agriolimacidae. Deroceras reticulatum és un llimac d’uns 5 cm de longitud en estat estirat i de color de cafè amb llet … Llegiu més
Xerotricha conspurcata és un cargol petit amb conquilla de 5-7 mm de diàmetre per 3-5 mm d’alçada, de color bru fosc amb taques clares, i, de manera cridanera, plena de pèls llargs que li donen un aire desendreçat. Aquests pèls provenen del periostrac, el film proteic que cobreix externament com un lacat la capa de … Llegiu més
Arion és el gènere que agrupa els llimacs més grossos d’Europa, de fins a 15 cm de longitud. Arion dona nom a la família Arionidae. El gènere Arion és complex, el color dels individus d’una mateixa espècie és poc constant i hi ha canvis morfològics entre les fases juvenil i adulta, raons totes elles que, … Llegiu més
Sciara hemerobioides és una espècie de mosca bibionomorfa -és a dir semblant a la més coneguda Bibio marci– de la família Sciaridae inclosa al subordre nematòcers. En conjunt, les espècies de la família Sciaridae es coneixen en castellà com a “mosquillas negras”, evidentment pel seu color, però no hi ha cap nom equivalent en català. … Llegiu més
Chrysoperla lucasina és una de les espècies de crisopa que viuen a les comarques de Bages i Moianès. És molt difícil arribar a distingir entre les diverses espècies de crisopa agrupades a la família Chrysopidae, els gèneres més freqüents de la qual són Chrysopa, Chrysoperla i Pseudomallada. El nom comú de crisopa o crisopa verda … Llegiu més
El col·lector de salmorres -el maleït col·lector de salmorres que de manera aleatòria, capriciosa i irracional escampa mortaldat arreu de la conca del Cardener i Llobregat- va tornar a vessar a primers de juny, aquesta vegada als horts del Fusteret, a la riba del Cardener a Súria. Aquest vessament de salmorra letal no ha estat … Llegiu més
Chrysobothris affinis és un buprèstid o escarabat de la família Buprestidae, una de les espècies d’escarabat de cos allargat, integrat i compacte, amb el cap curt i pla i les antenes de longitud normal, no pas tan llargues com les dels cerambícids. Chrysobothris affinis mesura 11-12 mm de longitud. Té el cos completament iridescent, de … Llegiu més
L’herba molla (Holcus lanatus) és una gramínia perenne i cespitosa del voltant de 60-80 cm d’alçada que creix vora les rieres i séquies. L’herba molla s’identifica a primer cop d’ull per dues característiques que la separen d’altres gramínies: la panícula violàcia i les fulles vellutades, de tacte suau. L’herba molla té color clar per la … Llegiu més
Trichopoda pennipes és una curiosa mosca de la família dels taquínids (Tachinidae) de mida mitjana que mesura entre 7 i 13 mm. Mascles i femelles són molt semblants, però es poden diferenciar per la coloració; els mascles -a la imatge- tenen l’abdomen ataronjat, mentre que el color de l’abdomen a les femelles varia de completament … Llegiu més
Ischnura elegans és una libèl·lula del subordre Zygoptera que agrupa aquelles libèl·lules més esveltes que en repòs disposen les ales en paral·lel al cos i que en català s’anomenen en conjunt damisel·les o espiadimonis. Ischnura elegans és conegut darrerament també amb el neologisme de llantió elegant. Ischnura elegans és petit, mesura uns 30 mm de … Llegiu més
El cargol pla (Helicigona lapicida) és un cargol terrestre amb una conquilla estreta o deprimida, de 15-20 mm de diàmetre per 7-9 mm d’amplada al centre, amb aresta marcada al volt, i de colors marró fosc i rogenc en bandes transversals poc definides. Aquesta conquilla té to mat i aspecte tosc per les fases de … Llegiu més
El rovell del pèsol (Uromyces pisi-sativi) és un fong de la família Pucciniaceae o Uredinaceae, la dels fongs fitopatògens causants dels rovells, que afecta dos hostes vegetals: una Euphorbia i una papilionàcia que pot ser, però no forçosament, la pesolera (Pisum sativum). El rovell del pèsol infecta habitualment la lleteresa de fulla estreta (Euphorbia cyparissias), … Llegiu més
Carex divulsa (= C.muricata ssp. divulsa) és una herba perenne que fa una tofa densa, de color verd intens, on hi ha tiges de secció triangular de 50-60 cm de longitud per 1-2 mm de gruix i fulles en forma de cinta estreta de 30-40 cm de longitud per 3-4 mm d’amplada. Les fulles són … Llegiu més
La silene nutant (Silene nutans) és una herba perenne de la família cariofil·làcies, típica representant de l’extens gènere Silene. L’adjectiu específic nutans significa penjant i, efectivament, les flors penjants són el caràcter que a primer cop d’ull discrimina la silene nutant de la resta d’espècies de Silene. La silene nutant té fulles lanceolato-espatulades, les de … Llegiu més
La cama de garsa (Thymelaea passerina [= Passerina annua]) és una herba anual discreta que pertany a la família Timeleàcies, com la bufalaga (Thymelaea tinctoria). La cama de garsa té tiges poc ramificades que arriben a 20-30 cm d’alçada, dretes malgrat ser fines, verdes i herbàcies, i amb fulles sèssils en disposició alterna, poc denses, … Llegiu més
Megachile pyrenaica és una abella solitària no cleptoparàsita de mida mitjana, d’entre 16 i 20 mm. Com a la majoria d’abelles, la femella és més gran que el mascle. La femella -a les imatges- presenta pilositat blanquinosa a diferents part del cos: al cap amb pèls ramificats al clipi i a les parts laterals del … Llegiu més
El blat bord (Aegilops triuncialis) és una gramínia anual de pam o pam i mig d’alçada, amb una espiga que sembla ser 2 espigues de traiguera (Aegilops geniculata) superposades. L’espiga del blat bord mesura 4-6 cm, consta de 4-6 espícules o espiguetes que s’insereixen directament a l’eix de l’espiga, i destaca per les seves arestes … Llegiu més
El margall llarg (Anisantha sterilis [= Bromus sterilis]) és una herba anual de la família gramínies, característica de les vores de camins i el prats, que surt avançada la primavera. S’identifica per la panícula simple, penjant, de forma vagament romboidal d’uns 10-20 cm de longitud per 8-10 cm d’amplada màxima, constituïda a cada verticil per … Llegiu més
Avenula bromoides ssp. bromoides és una gramínia perenne molt freqüent als prats i a les pinedes de les comarques de Bages i de Moianès, però poc identificada. Als mesos de maig i juny, Avenula bromoides enlaira una panícula a 50-80 cm d’alçada amb espiguetes que per la mida i la disposició recorden les del gènere … Llegiu més
La cugula grossa (Avena sterilis ssp.sterilis) és una herba gramínia de port alt, sovint de més d’un metre malgrat ser de cicle anual, que s’assembla tant a la cugula petita (Avena barbata) que el nom popular català de cugula no les discrimina. Les cugules també s’assemblen molt a la civada conreada (Avena sativa). Davant de … Llegiu més
La cugula petita (Avena barbata) és una herba gramínia anual, sovint d’un metre d’alçada, extraordinàriament freqüent als camps i a les vores de camins. S’assembla tant a la cugula grossa (Avena sterilis) que el nom popular català de cugula no les distingeix; per tant farem servir aquí els noms científics. Les cugules també s’assemblen molt … Llegiu més
Reteporella sp. Briozou queilostomat trobat a l’Eocè marí del solell de la riera Golarda prop de La Coma (Monistrol de Calders, Moianès). Els briozous són un gran grup d’animals colonials del bentos marí que fàcilment es poden confondre amb coralls o amb esponges. Durant el Paleozoic van tenir una gran expansió; però a l’acabar el … Llegiu més
Quercus x auzandrii (= Q. x auzendi, Q. x ausendi) és l’espècie híbrida resultant del creuament entre l’alzina (Q.ilex) i el garric (Q.coccifera). Com és d’esperar, els seus trets morfològics són a mig camí entre els de l’alzina i el garric; es tracta d’un arbre pel qual és impossible decidir si es tracta d’una alzina … Llegiu més
Libellula depressa és una libèl·lula que s’identifica per l’abdomen pla, eixamplat i relativament curt, i per les taques de sufuxió de forma triangular i color marró fosc a la base de les 4 ales. A més de la sufuxió a la base de les ales, aquestes tenen un pterostigma també marró fosc. Hi ha dimorfisme … Llegiu més
Dinetus pictus és una vespa excavadora de la família dels crabrònids (Crabronidae) amb un clar dimorfisme sexual. Per començar, les femelles són més grans que els mascles, assolint una llargària d’entre 6 i 9 mm elles i d’entre 5 a 7 mm ells. A grans trets, el mascle -a la foto- té els ulls verds, … Llegiu més
La bufalaga pubescent (Thymelaea pubescens) és una mata petita que just es deixa veure avançada la primavera quan de la base llenyosa densament coberta de fulles apinyades s’enlairen les tiges noves de l’any, verdes i esveltes, poc fulloses i molt florides. En total, la bufalaga pubescent assoleix un pam d’alçada. Fent honor al nom, la … Llegiu més
