Osmia bicornis (= O.rufa) és una de les espècies d’abella solitària que fa nius de fang, una abella constructora de la família Megachilidae. O.bicornis s’assembla molt a O.cornuta i a O.ferruginea presents també a les comarques centrals de Catalunya. O.bicornis té la pilositat del tòrax, del cap i de les potes de color clar, blanquinós … Llegiu més
Osmia ferruginea és una petita òsmia de colors encesos que a les nostres contrades apareix a finals de març i vola al llarg de la primavera. Al camp, la femella d’O.ferruginea es pot confondre amb la d’O.bicornis (= O.rufa) o bé amb la d’O.cornuta, però el color de la pilositat les diferencia. O.ferruginea presenta tots … Llegiu més
Cantharus livida és una de les espècies d’escarabat tou, escarabat soldat o escarabat de la família Cantharidae present a la Catalunya Central. Té el cos estret amb els costats dels èlitres paral·lels, d’uns 12 mm de longitud sense comptar les antenes. El seu color és taronja quasi uniforme, amb l’excepció de to fosc gairebé negre … Llegiu més
Trichodes suturalis és un escarabat de la família Cleridae, de cos allargat d’uns 15 mm de longitud, que visita les flors. Té el cap, el tòrax, les potes i les antenes de color negre, mentre que els èlitres són d’un vermell ataronjat travessat per 4 bandes amples de color violeta fosc. Aquesta vistosa combinació de … Llegiu més
L’espunyidella mural (Galium murale) és una herba anual, delicada i menuda, segurament la menor entre les espunyidelles (gèn.Galium) que habiten a la Catalunya Central. L’espunyidella mural fa unes quantes tiges decumbents, verdes i estriades, de menys d’1 mm de gruix i d’una longitud màxima de 20 cm, que neixen simultàniament del coll de l’arrel i … Llegiu més
Rostraria cristata (= Koeleria phleoides) és una herba gramínia anual de port petit que surt a la primavera als herbeis de les vores de camins i a les escletxes que deixen els paviments. Rostraria cristata mesura entre 10 i 30 cm d’alçada. La tija és rígida malgrat ser prima, de només 1 mm de diàmetre. … Llegiu més
L’esfinx ratllada (Hyles livornica) és una magnífica papallona nocturna de fins a 85 mm d’envergadura alar. Té el cos robust, les ales anteriors llargues i amb l’àpex agut, l’aspecte pilós i el color general marró, com la resta de grans papallones de la família Sphingidae. Se’n diferencia pel seu particular patró de decoració en color … Llegiu més
Tipula (Lunatipula) longidens és una de les moltes espècies de típula -els nematòcers amb aspecte de mosquit gegant i potes llarguíssimes- present a les comarques de Bages i Moianès. Es calcula que el gènere Tipula conté unes 2000 espècies repartides pel món, d’aquí que calgui subdividir-lo en subgèneres. A diferència dels mosquits, les típules adultes … Llegiu més
Lixus anguinus és una espècie d’escarabat de la família Curculiònids, la més extensa del món viu, els integrants de la qual es reconeixen pel rostre allargat en forma de trompa i s’anomenen en conjunt, en català, corcs, diablons, bequeruts o morruts. Lixus anguinus mesura 14-15 mm de longitud. Té cap i cos integrats en una … Llegiu més
Oedemera lurida és un coleòpter petit i esvelt, d’uns 6-7 mm de longitud per poc més d’1 mm d’amplada. És de color uniforme verd fosc, gairebé negre, amb reflexos brillants poc vistosos, els ulls són negres i l’abdomen que sobresurt per la punta final i pels laterals dels èlitres és ataronjat. És cap és ample … Llegiu més
El cerasti menut (Cerastium pumilum) és una herba anual de la família Cariofil·làcies que apareix a la primavera als prats efímers amb sòl escàs. No sol passar dels 20 cm d’alçada. El cerasti menut és una herba gràcil, pilosa amb pèls curts glandulars i no glandulars, amb nombroses fulles a la base i poques a … Llegiu més
Els canonges rosats (Valerianiella discoidea) són una herba anual de la família Valerianàcies, petita d’uns 10-30 cm d’alçada, que participa dels prats menuts i efímers que a la primavera surten a les àrees de sòl prim sobre roca. El nom popular català de canonges s’aplica a qualsevol espècie del gènere Valerianella, de manera que canonges … Llegiu més
Cicindela maroccana és una espècie d’escarabat de la família Carabidae, de color verd metal·litzat amb notables reflexos rogencs o de color de vi. C.maroccana s’assembla molt a C.campestris, de la qual es distingeix perquè el seu verd és més esgrogueït i perquè els reflexos rogencs són més extensos i intensos, estenent-se pel pronot on sol … Llegiu més
Diderma spumarioides és un mixomicet o fong ameboide que forma peridis esfèrics de 0,4 – 0,8 mm de diàmetre, pràcticament sense estípit, disposats molt densos sobre un hipotal·lus extens i calcificat. Aquests peridis són de color gris pedra, però a l’assecar-se passen a gris cendra, gairebé blanc. El nom genèric Diderma fa referència a la … Llegiu més
Andrena cineraria és una de les nombrosíssimes espècies del gènere Andrena d’abelles solitàries de mida mitjana que excaven nius a terra. S’estima que hi ha unes 1500 espècies d’Andrena al món, conegudes genèricament com a abelles de prat . Segons Fauna Ibérica del CSIC, Andrena es subdivideix en 51 subgèneres a la península ibèrica. A … Llegiu més
Mesembrina meridiana és un moscot robust de la família Muscidae que assoleix entre 9 i 13 mm de llargada. El tòrax i l’abdomen són de color negre brillant i ambdós estan coberts d’una pilositat negra i uniforme que al voltant de l’escutel és més llarga i rígida. En aquest fons fosc destaquen una taca grogosa … Llegiu més
El bolet d’esca de tamariu (Inocutis tamaricis [= Inonotus tamaricis]) creix exclusivament als troncs dels tamarius (Tamarix sp.), el gènere d’arbres i arbustos de fulles esquamiformes, minúscules i caduques, característic de sòls salins. El bolet d’esca de tamariu s’assembla força al bolet d’esca vellutat (Inonotus hispidus), de manera que resulta més fàcil i segur basar … Llegiu més
Morchella esculenta (= M.rotunda) és l’espècie de múrgola per excel·lència, sense necessitat de qualificatius descriptius. Té un peu buit interiorment, de color blanc d’ivori, i un barret globós fet d’alvèols i cel·les que recorda a un rusc d’abelles, de color de palla o de mel. Aquest color clar i la forma arrodonida del barret diferencien … Llegiu més
La bassa de recollida de salmorra de les instal·lacions d’ICL al Fusteret (Súria) situada a la cota més baixa al Pla de Les Hortes i prèvia a l’entrada de salmorra al col·lector ha tornat a sobreeixir amb les pluges, salinitzant el sòl d’una part del Pla de les Hortes i l’aigua del riu Cardener. El … Llegiu més
Amara és un gènere extensíssim d’escarabats de la família Carabidae, de forma oval, mida mitjana i color generalment negre. L’espècie il·lustrada és molt probablement Amara aenea, la més citada a Europa. Amara aenea és un escarabat ovalat d’uns 7-8 mm de longitud, de color negre brillant amb reflexos violacis o de bronze, exceptuant les potes … Llegiu més
El grup de la ICHN-Bages als Bufadors de Beví (Ripollès), durant la sortida naturalista del 29.03.2025 a la serra de Bufadors des de La Farga de Bebié.
Eupeodes corollae és una espècie de sírfid, una mosca que amb els seus colors groc i negre contrastats en un mimetisme batesià simula ser una vespa. Existeixen moltes espècies de sírfids, cal posar atenció al patró de coloració per distingir-los. Eupeodes corollae té un cos proporcionat, ni esvelt ni rabassut, d’uns 8-9 mm de longitud. … Llegiu més
Cassida és un gènere d’escarabats crisomèlids que es caracteritzen per la forma oval integrada, mercès al pronot i als èlitres que constitueixen una closca que sobrepassa el cos, com una visera protectora o la closca d’una tortuga. El cap i sovint les potes queden amagats sota la closca. Si per un atzar cauen i queden potes … Llegiu més
La reineta (Pseudotachea splendida) és un cargol de la família Helicidae, la que agrupa els cargols que tradicionalment es mengen a Catalunya i a la resta de la meitat oriental de la península ibèrica: el cargol bover (Cornu aspersum) -el cargol comestible per excel·lència-, el cargol vinyal o el jueu (Otala punctata), la monja o … Llegiu més
Abida polyodon és una cargolina -o caragolina- de la família Chondrinidae, petita amb la conquilla en forma de fus d’extrems arrodonits, d’uns 8 mm d’alçada, constituïda per unes 9 voltes o espires. L’obertura o peristoma és circular, i a l’interior té envans radials que arriben més o menys fins a mig camí del centre de … Llegiu més
La font del Soroll es troba prop de la casa de les Hortes, que queda a la riba dreta del riu Llobregat sota Viladordis, entre el riu i el canal anomenat de la Mina que condueix l’aigua a la central hidroelèctrica de la CAME o de Les Marcetes. Pertany al municipi de Manresa. L’itinerari de … Llegiu més
La font de coll de Port -o de coll de Porc- és un dels pocs punts d’aigua que es troben a la part alta del massís de Montserrat; per això mateix és més valorada pels excursionistes. La font de coll de Port és al vessant nord de la muntanya, a tocar del sender que s’hi … Llegiu més
Gran part de les espècies del gènere Lasioglossum són abelles de colors poc vistosos, predominantment brunes i fosques, i amb bandes basals de pilositat blanquinosa als tergits. Resulten doncs molt semblants i difícils de determinar. En aquest cas, la identificació de L.malachurum és possible perquè a la primera foto s’aprecia bé la forma angular recta … Llegiu més
La font de l’Era és la més emblemàtica i concorreguda d’entre les nombroses fonts que brollen al vessant obac de la riera de Nespres al seu pas per Mura; sense dubte perquè està ben arranjada i perquè és a tocar d’aquest poble tan bonic. La font de l’Era es troba a la sortida del poble … Llegiu més
La Font de la Mascarosa és una de les fonts que brollen al vessant ombrívol de muntanya situat al davant del poble de Mura, a l’altre costat de la riera de Nespres o de Mura, com les fonts de l’Era i de la Coma. La font de la Mascarosa queda enfront del Raval de Mura, … Llegiu més
El mataparent persicolor (Rheubarbariboletus persicolor [= Xerocomus persicolor]) és una de les espècies de mataparent -nom que s’aplica indiscriminadament a qualsevol de les nombroses espècies de la família boletàcies amb tons vermellosos- present a la comarca de Bages. El mataparent persicolor és un bolet petit i esvelt en comparació amb molts d’altres mataparents i pinetells. … Llegiu més
La cassoleta vermella (Sarcoscypha coccinea) és un bolet que surt principalment a l’hivern i a inicis de primavera sobre branquillons caiguts al sòl d’arbres planifolis. La cassoleta vermella té forma de copa o cassoleta petita, de 0,5 – 3,5 cm de diàmetre feta de parets primes de color vermell escarlata -d’aquí l’adjectiu específic coccinea– molt … Llegiu més
Pardosa és un gènere d’aranyes de la família Lycosidae que es caracteritzen per un cos d’uns 6 mm de longitud sense comptar les potes llargues i gruixudes, de color marró heterogeni i amb el prosoma i l’opistosoma de mides semblants. El prosoma està afuat cap endavant en forma de trapezi, i sol portar una banda … Llegiu més
Pteronemobius heydenii, al qual podem assignar el neologisme de grill d’aiguamoll, és un grill molt petit, de 5-7 mm de longitud i de color general marró fosc gairebé negre. A la part davantera del cap destaquen el parell d’antenes fines de longitud doble que la del cos, i a la part posterior 5 bandes longitudinals … Llegiu més
L’escarabat dels salzes (Plagiodera versicolora) és un crisomèlid petit, de forma ovalada d’uns 3,5-4,5 mm de longitud, les femelles més grans que els mascles, de color uniforme, fosc i metàl·lic normalment blau, però que en alguns individus pot tendir més aviat cap al violeta, el verd, el vinós, el coure o el negre. Els adults … Llegiu més
El Puig Cardener (o escrit Puigcardener) és el turó de gres o roca sorrenca ben estratificada que queda retallat al sud pel riu Cardener i a l’est pel torrent de Sant Ignasi, i sobre el qual s’enlaira majestuosa la basílica gòtica de Santa Maria de la Seu de Manresa. El Puig Cardener és l’indret sobresortint, … Llegiu més
En la seva travessa de nord a sud de la comarca de Bages, els rius Cardener i Llobregat són una contínua successió dels conjunts de resclosa, canal i salt d’aigua en una antiga fàbrica tèxtil. Són tantes i tan sovintejades les rescloses que desvien part de l’aigua cap a un canal que són escassos els … Llegiu més
L’evònim del Japó (= Evonymus [= Euonymus] japonicus) és un arbust perennifoli utilitzat des de fa molts anys en jardineria i a vegades subespontani. Tal com el seu nom indica, és originari del Japó. En contraposició, l’evònim europeu (E.europaeus) és autòcton i caducifoli. L’evònim del Japó és un arbust de fullatge dens que assoleix 2-3 … Llegiu més
La mosca vironera, mosca blava o mosca saballonera (Calliphora vicina) és una mosca d’uns 8-12 mm de longitud, més grossa que la mosca comuna (Musca domestica), que es reconeix pel seu color blau fosc metàl·lic. Té setes gruixudes orientades enrere sobre el tòrax, i altres més fines i nombroses a l’abdomen. És una espècie comuna … Llegiu més
Varis són els motius pels quals la Macrophya montana montana és un dels símfits que més es deixen veure: resulta ser bastant abundant, té una mida corporal relativament gran d’entre 8 a 12 mm de longitud i, en el cas de la femella, està pintada amb colors aposemàtics. En línies generals, es caracteritza per tenir … Llegiu més
La font de la Coma és una de les nombroses fonts que brollen prop del poble de Mura, a la part baixa del vessant obac havent travessat la riera. Al grup de fonts situades a l’obaga de la riera de Mura o de Nespres enfront de Mura, a més de la font de la Coma, … Llegiu més
La riera de Mura es fa gran i escènica a partir del mas de Sant Esteve de Vilarasa, quan creix per la confluència de la riera de Talamanca i quan la proximitat del riu Llobregat a una cota baixa obliga a enfondir la vall. Avall de Sant Esteve de Vilarasa, la riera de Mura demostra … Llegiu més
La ginestera blanca o ginesta de flor blanca (Retama monosperma) és un arbust genistoide alt i voluminós, semblant a la popular ginesta (Spartium junceum) i encara més a la ginesta vimenera (Retama sphaerocarpa), però amb les flors blanques. Les tiges de la ginestera blanca són d’un verd grisenc, estriades, i en bona part primes i … Llegiu més
El coll de Migdia divideix el massís de Montserrat en dues meitats, l’oriental i l’occidental, i és a la vegada el coll principal de l’enrevessada geografia montserratina. El coll de Migdia se situa entre els cims de Sant Jeroni a l’est i dels Ecos a l’oest, i hi pugen les canals de la Llum pel … Llegiu més
La font de les Guilleumes està situada al sector oriental de la cara nord del massís de Montserrat, uns metres per sota de la via del cremallera, equidistant entre la base del Cavall Bernat i el poble de Monistrol de Montserrat, terme al qual pertany. De la font neix el torrent de les Guilleumes que … Llegiu més
La font Gran de Monistrol de Montserrat és la principal surgència del sistema càrstic del massís de Montserrat, el punt per on el carst buida la seva aigua i l’envia al riu Llobregat. La font Gran està situada al bell mig del nucli urbà de Monistrol de Montserrat; al seu davant es construí la plaça … Llegiu més
El roser englantiner (Rosa sempervirens) és un roser silvestre enfiladís que s’identifica bé a l’hivern perquè, a diferència de la resta d’espècies de roser espontànies a les comarques de Bages i Moianès, les seves fulles són perennes. Per extensió, l’englantiner o el roser englantiner s’anomena a vegades englantina, el nom reservat a la flor. No … Llegiu més
La riera de Malrubí té una conca llarga i estreta, orientada de nord-est a sud-oest, d’uns 15 km de longitud en una línia recta impossible però molt més llarga en realitat, amb la capçalera situada a uns 1000 metres d’altitud a L’Estany, en ple Moianès, i el final a 270 metres a Artés, a l’extrem … Llegiu més
