juliol 2024

Ectophasia crassipenis

Ectophasia crassipenis

Brachycera » Tachinidae

Ectophasia crassipenis és una mosca de la família Tachinidae que a l’estiu es veu sobre les flors i les inflorescències. Com la majoria d’espècies de Tachinidae, té un abdomen rodanxó i pilós i ulls de color coure. Les ales són amplament ovades, grisenques i amb una sufuxió negra difusa situada a la costa, al centre, … Llegiu més

Aflorament de sal al peu de la muntanya del Castell de Cardona

La formació geològica Cardona no aflora només a la coneguda muntanya de Sal de Cardona, sinó que surt també a la superfície a la base de la muntanya del Castell de Cardona, al meandre del riu Cardener a La Coromina. En aquest aflorament menor de sal situat a la base de la muntanya del Castell … Llegiu més

Epipactis de fulla ampla (Epipactis helleborine subsp. helleborine)

Epipactis helleborine subsp. helleborine

Asparagals » Orquidàcies (= Orquídies)

L’epipactis de fulla ampla (Epipactis helleborine subsp. helleborine [= E. helleborine]) és una orquídia que creix a les clarianes del bosc. Fa una inflorescència més aviat poc densa de 15-40 flors. Les flors tenen sèpals i pètals grans, amb la punta aguda i de color verd rosat que diferencien E. helleborine de l’espècie propera E. … Llegiu més

Plantatge gros

Plantago major

Lamials » Plantaginàcies

El plantatge gros o plantatge de fulla ampla (Plantago major) és una herba perenne àmpliament distribuïda per Europa, també pels prats moderadament humits, les vorades de bosc i els indrets freqüentats pel bestiar de les comarques de Bages i Moianès. El nom de plantatge gros o Plantago major descriu perfectament la planta: és un plantatge … Llegiu més

Chalcophora mariana

Chalcophora mariana

Elateriformia » Buprestidae

Chalcophora mariana és un escarabat de la família Buprestidae. Els Buprestidae es caracteritzen en conjunt pel seu cos ovalat, compacte i amb les puntes dels èlitres afuades, i pels seus colors metal·litzats. Chalcophora mariana mesura entre 24 i 30 mm; és per tant un escarabat de bona mida, el més gros entre els buprèstids a … Llegiu més

Cucullia lychnitis

Cucullia lychnitis

Macroheteròcers » Noctuidae

Cucullia lychnitis és una espècie de papallona de l’extensíssima família Noctuidae. És més coneguda durant la seva fase d’eruga acolorida que no pas en la d’adult de tons marró discrets, críptic i de vol nocturn. Cucullia lychnitis és una espècie molt semblant a Cucullia verbasci, tant per la morfologia com per la biologia. Les erugues … Llegiu més

Tàvec

Philipomyia aprica

Brachycera » Tabanidae

Philipomyia aprica és un tàvec, una mosca que pertany a la família Tabanidae. És força gran, d’entre 14 i 19 mm de longitud, i et copsa l’atenció pels seus grans i llampants ulls verds. Les antenes són curtes i els flagel·lòmers semblen una falç invertida, una morfologia que és característica d’aquesta família de dípters. El … Llegiu més

Argentada de punts vermells

Fabriciana adippe

Ropalòcers » Nymphalidae

L’argentada de punts vermells (Fabriciana adippe [= Argynnis adippe]) és una espècie de nimfàlid que segueix el patró característic de color ataronjat amb venes i taques de color marró fosc a l’anvers d’ambdues ales i al revers de les anteriors, i que al revers de les ales posteriors té taques argentades en comptes de negres. … Llegiu més

Damer dels prats

Melitaea parthenoides

Ropalòcers » Nymphalidae

El damer dels prats (Melitaea parthenoides) és una de les espècies de nimfàlids que en conjunt es coneixen en català amb el nom de damers per les seves ales ataronjades amb una quadrícula de venes i bandes marró fosc que recorden el tauler d’un joc de dames. El damer dels prats mesura 28-34 mm d’envergadura … Llegiu més

Nimfa boscana

Limenites camilla

Ropalòcers » Nymphalidae

La nimfa boscana (Limenites camilla) és un nimfàlid similar a la nimfa mediterrània (Limenitis reducta), però molt menys freqüent a la Catalunya Central on es troba només al nord, al Moianès i al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, en ambients forestals humits i bardisses per sobre dels 500 metres d’altitud. El … Llegiu més

Besneula oficinal

Cynoglossum officinale

Lamials » Boraginàcies

La besneula oficinal (Cynoglossum officinale) és l’espècie de besneula (gèn. Cynoglossum, família boraginàcies) que als estatges montà i subalpí substitueix a les dues espècies de besneula de terra baixa: la besneula de fulla blanca (C.cheirifolium) i la besneula o llengua de ca (C.creticum). La besneula oficinal és una herba biennal de fins a 80 cm … Llegiu més

Puigberenguer (Manresa, Bages), 29.06.2024

El grup de la ICHN-Bages (fotos 1ª i 2ª) al turó de Puigberenguer, la terrassa fluvial més antiga que es conserva a la riba esquerra del riu Cardener, a 87 metres per sobre del nivell actual del riu, observant la vall del Cardener i atenent les explicacions de Josep Biosca Munts (foto 3ª) sobre el … Llegiu més

Terrasses fluvials del riu Cardener a Callús i a Manresa

Esquemes històrics de la disposició de les terrasses fluvials a la vall del riu Cardener: a dalt, del 1929, a Callús; al mig, del 1940, a Manresa i Sant Joan de Vilatorrada; i a baix, del 1960, a l’actual barri de la plaça Catalunya de Manresa. Les xifres dels esquemes del 1940 i 1960 donen … Llegiu més

juny 2024

Eriophyes tiliae

Acariformes - Eriophyidae

Tilia platyphyllos

L’àcar Eriophyes tiliae (Eriophyidae) és el responsable de la formació de zoocecidis al til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos). Aquests zoocecidis són unes gal·les d’estructura senzilla, d’uns 5 mm de llargada, que apareixen a finals de primavera i a l’estiu sobre l’anvers de les fulles. Són de color groc verdós o vermellós, tenen forma cònica … Llegiu més

Embassament de la colònia Jorba

L’embassament de la colònia Jorba o del Manganell és el segon en capacitat de la riera de Calders, darrere del llac de Navarcles. La presa té 70 metres de longitud. Al seu darrere, la riera de Calders s’embassa uns 400 metres, just fins on hi ha una passera apta per a vehicles. La presa desvia … Llegiu més

Euomphalia strigella

Euomphalia strigella

Gasteròpodes » Hygromiidae

Euomphalia strigella és un cargol de la família Hygromiidae. Té una conquilla aplanada de 5-6 espires, de 17-18 mm de diàmetre per 9-10 mm d’alçada, amb la volta darrere arrodonida i amb una obertura gran, quasi circular, centrada i pràcticament sense llavi. Vista la conquilla per la cara oposada a la de les espires, el … Llegiu més

Arion sp.

Arion sp.

Gasteròpodes » Arionidae

Arion és el gènere que agrupa els llimacs més grossos d’Europa, de fins a 15 cm de longitud. Arion dona nom a la família Arionidae. El gènere Arion és complex, el color dels individus d’una mateixa espècie és poc constant i hi ha canvis morfològics entre les fases juvenil i adulta, raons totes elles que, … Llegiu més

Sciara hemerobioides

Sciara hemerobioides

Nematocera » Sciaridae

Sciara hemerobioides és una espècie de mosca bibionomorfa -és a dir semblant a la més coneguda Bibio marci– de la família Sciaridae inclosa al subordre nematòcers. En conjunt, les espècies de la família Sciaridae es coneixen en castellà com a “mosquillas negras”, evidentment pel seu color, però no hi ha cap nom equivalent en català. … Llegiu més

Crisopa

Chrysoperla lucasina

Hemerobiiformia » Chrysopidae

Chrysoperla lucasina és una de les espècies de crisopa que viuen a les comarques de Bages i Moianès. És molt difícil arribar a distingir entre les diverses espècies de crisopa agrupades a la família Chrysopidae, els gèneres més freqüents de la qual són Chrysopa, Chrysoperla i Pseudomallada. El nom comú de crisopa o crisopa verda … Llegiu més

Vessament de salmorra als horts del Fusteret

El col·lector de salmorres -el maleït col·lector de salmorres que de manera aleatòria, capriciosa i irracional escampa mortaldat arreu de la conca del Cardener i Llobregat- va tornar a vessar a primers de juny, aquesta vegada als horts del Fusteret, a la riba del Cardener a Súria. Aquest vessament de salmorra letal no ha estat … Llegiu més

Chrysobothris affinis

Chrysobothris affinis

Elateriformia » Buprestidae

Chrysobothris affinis és un buprèstid o escarabat de la família Buprestidae, una de les espècies d’escarabat de cos allargat, integrat i compacte, amb el cap curt i pla i les antenes de longitud normal, no pas tan llargues com les dels cerambícids. Chrysobothris affinis mesura 11-12 mm de longitud. Té el cos completament iridescent, de … Llegiu més

Herba molla

Holcus lanatus

Poals » Poàcies (= Gramínies)

L’herba molla (Holcus lanatus) és una gramínia perenne i cespitosa del voltant de 60-80 cm d’alçada que creix vora les rieres i séquies. L’herba molla s’identifica a primer cop d’ull per dues característiques que la separen d’altres gramínies: la panícula violàcia i les fulles vellutades, de tacte suau. L’herba molla té color clar per la … Llegiu més

Taquínid

Trichopoda pennipes

Brachycera » Tachinidae

Trichopoda pennipes és una curiosa mosca de la família dels taquínids (Tachinidae) de mida mitjana que mesura entre 7 i 13 mm. Mascles i femelles són molt semblants, però es poden diferenciar per la coloració; els mascles -a la imatge- tenen l’abdomen ataronjat, mentre que el color de l’abdomen a les femelles varia de completament … Llegiu més

Llantió elegant

Ischnura elegans

Zygoptera » Coenagrionidae

Ischnura elegans és una libèl·lula del subordre Zygoptera que agrupa aquelles libèl·lules més esveltes que en repòs disposen les ales en paral·lel al cos i que en català s’anomenen en conjunt damisel·les o espiadimonis. Ischnura elegans és conegut darrerament també amb el neologisme de llantió elegant. Ischnura elegans és petit, mesura uns 30 mm de … Llegiu més

Cargol pla

Helicigona lapicida

Gasteròpodes » Helicidae

El cargol pla (Helicigona lapicida) és un cargol terrestre amb una conquilla estreta o deprimida, de 15-20 mm de diàmetre per 7-9 mm d’amplada al centre, amb aresta marcada al volt, i de colors marró fosc i rogenc en bandes transversals poc definides. Aquesta conquilla té to mat i aspecte tosc per les fases de … Llegiu més

Rovell del pèsol

Uromyces pisi-sativi

Puccinials » Pucciniaceae

El rovell del pèsol (Uromyces pisi-sativi) és un fong de la família Pucciniaceae o Uredinaceae, la dels fongs fitopatògens causants dels rovells, que afecta dos hostes vegetals: una Euphorbia i una papilionàcia que pot ser, però no forçosament, la pesolera (Pisum sativum). El rovell del pèsol infecta habitualment la lleteresa de fulla estreta (Euphorbia cyparissias), … Llegiu més

Carex divulsa

Carex divulsa

Poals » Ciperàcies

Carex divulsa (= C.muricata ssp. divulsa) és una herba perenne que fa una tofa densa, de color verd intens, on hi ha tiges de secció triangular de 50-60 cm de longitud per 1-2 mm de gruix i fulles en forma de cinta estreta de 30-40 cm de longitud per 3-4 mm d’amplada. Les fulles són … Llegiu més

Silene nutant

Silene nutans

Cariofil·lals » Cariofil·làcies

La silene nutant (Silene nutans) és una herba perenne de la família cariofil·làcies, típica representant de l’extens gènere Silene. L’adjectiu específic nutans significa penjant i, efectivament, les flors penjants són el caràcter que a primer cop d’ull discrimina la silene nutant de la resta d’espècies de Silene. La silene nutant té fulles lanceolato-espatulades, les de … Llegiu més

Cama de garsa

Thymelaea passerina

Malvals » Timeleàcies

La cama de garsa (Thymelaea passerina [= Passerina annua]) és una herba anual discreta que pertany a la família Timeleàcies, com la bufalaga (Thymelaea tinctoria). La cama de garsa té tiges poc ramificades que arriben a 20-30 cm d’alçada, dretes malgrat ser fines, verdes i herbàcies, i amb fulles sèssils en disposició alterna, poc denses, … Llegiu més

Abella

Megachile pyrenaica

Apòcrits » Megachilidae

Megachile pyrenaica és una abella solitària no cleptoparàsita de mida mitjana, d’entre 16 i 20 mm. Com a la majoria d’abelles, la femella és més gran que el mascle. La femella -a les imatges- presenta pilositat blanquinosa a diferents part del cos: al cap amb pèls ramificats al clipi i a les parts laterals del … Llegiu més

Blat bord

Aegilops triuncialis

Poals » Poàcies (= Gramínies)

El blat bord (Aegilops triuncialis) és una gramínia anual de pam o pam i mig d’alçada, amb una espiga que sembla ser 2 espigues de traiguera (Aegilops geniculata) superposades. L’espiga del blat bord mesura 4-6 cm, consta de 4-6 espícules o espiguetes que s’insereixen directament a l’eix de l’espiga, i destaca per les seves arestes … Llegiu més

Margall llarg

Anisantha sterilis

Poals » Poàcies (= Gramínies)

El margall llarg (Anisantha sterilis [= Bromus sterilis]) és una herba anual de la família gramínies, característica de les vores de camins i el prats, que surt avançada la primavera. S’identifica per la panícula simple, penjant, de forma vagament romboidal d’uns 10-20 cm de longitud per 8-10 cm d’amplada màxima, constituïda a cada verticil per … Llegiu més

Cugula petita (Avena barbata)

Avena barbata

Poals » Poàcies (= Gramínies)

La cugula petita (Avena barbata) és una herba gramínia anual, sovint d’un metre d’alçada, extraordinàriament freqüent als camps i a les vores de camins. S’assembla tant a la cugula grossa (Avena sterilis) que el nom popular català de cugula no les distingeix; per tant farem servir aquí els noms científics. Les cugules també s’assemblen molt … Llegiu més

Reteporella sp.

Reteporella sp.

Queilostomats » Phidoloporidae

Reteporella sp. Briozou queilostomat trobat a l’Eocè marí del solell de la riera Golarda prop de La Coma (Monistrol de Calders, Moianès). Els briozous són un gran grup d’animals colonials del bentos marí que fàcilment es poden confondre amb coralls o amb esponges. Durant el Paleozoic van tenir una gran expansió; però a l’acabar el … Llegiu més

Quercus x auzandrii

Quercus x auzandrii

Fagals » Fagàcies

Quercus x auzandrii (= Q. x auzendi, Q. x ausendi) és l’espècie híbrida resultant del creuament entre l’alzina (Q.ilex) i el garric (Q.coccifera). Com és d’esperar, els seus trets morfològics són a mig camí entre els de l’alzina i el garric; es tracta d’un arbre pel qual és impossible decidir si es tracta d’una alzina … Llegiu més

maig 2024

Vespa excavadora

Dinetus pictus

Apòcrits » Crabonidae

Dinetus pictus és una vespa excavadora de la família dels crabrònids (Crabronidae) amb un clar dimorfisme sexual. Per començar, les femelles són més grans que els mascles, assolint una llargària d’entre 6 i 9 mm elles i d’entre 5 a 7 mm ells. A grans trets, el mascle -a la foto- té els ulls verds, … Llegiu més

Bufalaga pubescent

Thymelaea pubescens

Malvals » Timeleàcies

La bufalaga pubescent (Thymelaea pubescens) és una mata petita que just es deixa veure avançada la primavera quan de la base llenyosa densament coberta de fulles apinyades s’enlairen les tiges noves de l’any, verdes i esveltes, poc fulloses i molt florides. En total, la bufalaga pubescent assoleix un pam d’alçada. Fent honor al nom, la … Llegiu més