La paret de l’Aeri, sota la Miranda del Moro, supera els 300 metres de caiguda vertical. És la més impressionant, extensa i llisa del massís de Montserrat. Correspon a la cara NE del serrat del Moro, situat entre el serrat del Patriarca a l’est i el de Sant Jeroni a l’oest, i limitat per la canal del Moro, poc practicable, i la de Sant Jeroni.
El seu topònim recorda el funicular aeri de Sant Jeroni que va funcionar aquí entre els anys 1929 i 1983, sense incidències remarcables, amb només el parèntesi obligat dels anys desgraciats de la guerra civil espanyola. L’aeri de Sant Jeroni fou un gran atractiu turístic de Catalunya i l’aeri amb més pendent d’Europa. L’estació superior era just a la Miranda, a l’edifici que actualment acull les instal·lacions de telecomunicacions, on queda encara la gran roda metàl·lica per on girava el cable. L’estació inferior estava situada a la carretera de can Massana prop del monestir de Santa Cecília, 527 metres per sota.
Al ser la paret de l’Aeri la més vertiginosa de Montserrat, de tant en tant es veu algun temerari practicant de salt base llançar-se des de la Miranda i volar, lliure com un ocell, fins a Santa Cecília. És el mateix recorregut per davant de la paret de l’Aeri, però sense cable.
A la paret de l’Aeri hi ha les vies d’escalada més llargues i difícils de Montserrat. El Patronat de la muntanya de Montserrat, l’òrgan gestor del Parc Natural, tanca a l’escalada la paret de l’Aeri entre el 15 de febrer i el 31 de maig per no destorbar la nidificació de rapinyaires. [foto Jordi Badia]
Vegeu l’article Conglomerat, de Jordi Badia.
Vegeu l’article L’home ocell, de Jordi Badia.