El cim de Sant Jeroni, de 1236 m d’alçada, és el punt culminant del massís de Montserrat i de la comarca de Bages. Està situat al centre del massís, a la regió coneguda amb el nom de Tabor d’entre les 6 amb què es reparteix l’enrevessada geografia de Montserrat. Sant Jeroni és el mirador per excel·lència del Bages, un púlpit enlairat i abocat sobre aquesta comarca. La vista però s’estén molt més enllà, arriba fins als Pirineus que tanquen un horitzó llunyà al nord, a les muntanyes del Collsacabra, el Montseny i Sant Llorenç del Munt a l’est, mira la serra de Collserola, el Baix Llobregat i un mar que brilla amb la llum reflectida al sud i, passats els relleus tabulars de Castellfollit del Boix i de la comarca d’Anoia, la panoràmica segueix per l’extensa depressió central catalana a l’oest.
La imatge 1ª mostra l’àrea més alta de la regió de Tabor vista des de l’oest, de la zona del Montgròs. El cim de Sant Jeroni, més alt, queda a l’esquerra; segueixen la Miranda del Moro on hi ha l’antena de telecomunicacions, el pic del Moro i, a la dreta, l’Albarda Castellana.
La imatge 2ª és presa des del costat oposat, l’est, des de la zona del pic del Moro. El cim de Sant Jeroni és ple d’excursionistes.
A ple hivern, el cercavores (Prunella collaris) també s’hi acosta per arreplegar les molles de l’esmorzar.
La canal de Sant Jeroni o de Santa Cecília separa pel vessant septentrional el serrat de Sant Jeroni, a l’oest, del serrat del Moro, a l’est.