La bracera (Centaurea aspera) és segurament l’espècie més comuna a la comarca de Bages de l’extens gènere Centaurea, de la família Compostes, que es caracteritza pels seus capítols semblants a petites carxofes amb bràctees sovint espinoses. La bracera és una planta perenne de fins a mig metre d’alçada, una mica llenyosa a la base, ramificada i molt fullosa. La morfologia de les fulles és variable: peciolades i irregularment pinnades les de la base i de la part mitjana de la tija (foto 1ª), progressivament es fan menors fins esdevenir sèssils i simples amb alguna dent al marge a l’arribar a l’extrem, a tocar del capítol. Els capítols tenen un receptacle oval més estret de dalt que de la base, d’1 a 2 cm de diàmetre, i estan coberts de bràctees, cadascuna d’elles acabada en 5 (a vegades 3 o 7) espinetes palmades d’uns 4 mm de longitud però amb la central més llarga que les laterals, dirigides enfora i de color groc clar, que permeten identificar l’espècie amb certesa. Les flors són habitualment purpúries o rosades. La imatge 4ª mostra un exemplar inusual de flors albines. La bracera pot allargar la florida durant molts mesos, mentre no faci massa fred.
La bracera viu als fenassars i a tota mena de llocs herbosos relativament secs.
Igual com la seva parenta la carxofa, la bracera té propietat hipoglucèmica. Els diabètics utilitzen amb èxit les infusions de bracera trossejada per reduir el nivell de glucosa a la sang i a l’orina, com si es tractés d’insulina.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Flors albines, de Jordi Badia.