La botja peluda (Dorycnium hirsutum) és una mata de base llenyosa amb tiges herbàcies, de fins a mig metre d’alçada, que pertany a la família papilionàcies. Es reconeix pel seu to general grisenc i per les tiges, les fulles i els calzes de les flors hirsuts, eriçats de pèls llargs i patents. Les fulles consten de 5 folíols, igual com les de la botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum), però els de la botja peluda són plans, de contorn el·líptic i, lògicament, pilosos. Els dos folíols basals són sèssils, per tant poden considerar-se igualment com les estípules d’una fulla trifoliolada. Les flors s’agrupen en glomèruls a l’extrem de les tiges. Els pètals són blancs amb algunes ratlles pintades de granat al pètal superior o estandard i a l’inferior o carena. També la punta dels sèpals pilosos té aquest to granat. El llegum és globós, de color rogenc lluent.
La botja peluda viu als prats.
Antigament, per la fantasiosa interpretació del llegum inflat i de color carni, sota la teoria del signe, aquesta planta s’havia utilitzat pel tractament d’hemorroides, igual com la gatassa (Ranunculus ficaria).
[fotos Florenci Vallès (1ª), Jordi Badia (2ª) i Marta Queralt López Salvans (3ª)]
- Vegeu l’article Teoria del signe, de Jordi Badia.