La cargola de roca de Montserrat Erodium foetidum ssp. rupestre [= Erodium rupestre] és una mata perenne de la família dels geranis que, a la comarca de Bages, creix només als cims de la meitat oriental de Montserrat, des de Sant Jeroni cap a l’est. Té forma de coixinet ancorat a la roca per arrels gruixudes i potents, desproporcionadament grans en relació a la part aèria de la planta, com a adaptació a viure al medi inhòspit de les carenes ventoses i rocoses.
Les fulles neixen directament del coll de l’arrel; són bipinnatisectes acabades en lòbuls petits, blanquinoses a l’anvers per un recobriment de pèls i verdes al revers. Els cinc pètals de la flor són d’idèntic color rosat, només amb les venes ressaltades. A la imatge 3ª s’aprecia el fenomen de la proteràndia, o sigui la maduració primer de la part masculina i després de la femenina, en fases separades, per evitar l’autofecundació; les flors de la dreta amb els 5 estams són en fase masculina, mentre que la de l’esquerra, amb els 5 estigmes desenvolupats i els estams ja passats, és en fase femenina. Els fruits en agulla recorden els dels geranis cultivats (gènere Pelargonium).
L’aïllament a les muntanyes ha permès la diferenciació de diverses subespècies de cargola de roca, distribuïdes en serres diferents.
La cargola de roca a Montserrat (Erodium foetidum ssp.rupestre) manté una població escassa al massís de Montserrat, la localitat clàssica on fou descrita. Els cims de Montserrat són sobretot agulles i, per tant, l’hàbitat per a la cargola de roca és molt reduït. La distribució de la cargola de roca de Montserrat és bàsicament pre-pirinenca; es retroba als conglomerats de l’àrea del clot de Vilamala, la Mola de Lord i serra de Busa (Solsonès), on aquí sí que l’hàbitat és extens i la població abundosa, i a alguns punts de la serra de Picancel (Berguedà).
A Sant Llorenç del Munt hi ha la cargola de roca del Montcau (Erodium foetidum ssp.glandulosum [= Erodium glandulosum]), de port lleugerament més gran, amb flors amb els dos pètals superiors tacats de morat i fulles verdes a ambdues cares.
Encara es coneixen 4 formes més de cargola de roca a les muntanyes dels Països Catalans. No hi ha acord total en el detall d’aquestes divisions, sobre si cal considerar-les com a espècies o com a subespècies -tal com fem aquí seguint O.Bolòs i J.Vigo (Flora dels PPCC, 1990)-, ni si totes elles tenen un mateix rang taxonòmic. En qualsevol cas, les diferents cargoles de roca a muntanyes diferents, ni que siguin tan properes com el Montcau i Montserrat, il·lustren magníficament el procés d’especiació al qual condueix l’aïllament.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª y 4ª) y Marta Queralt López Salvans (5ª y 6ª)]
Vegeu l’article Les cargoles de roca del Montcau i de Montserrat, de Jordi Badia.