La barrella punxosa (Salsola kali) és una planta anual de la família quenopodiàcies, de fins a 80 cm d’alçada, ramificada des de la base en tiges estriades i procumbents que li donen un port hemisfèric. Tant les fulles com les bràctees i les bractèoles de les flors acaben en una espina curta i afuada, de manera que tota la planta és punxosa. Sovint pren un color vermellós. Les fulles són linears d’uns 2 cm, una mica crasses, amb la base dilatada, aplicada directament a la tija i la punta espinosa. Les flors són petites, verdoses i poc vistoses; destaquen més les bràctees i bractèoles punxoses que les protegeixen.
La barrella punxosa, com altres quenopodiàcies anuals, viu durant la segona meitat de l’any. Un cop seca, el vent arranca la planta sencera i se l’enduu rodant; així és com dispersa les llavors. És doncs una planta estepària. Les barrelles punxoses seques rodant com una pilota empeses pel vent a finals de tardor, o apilades en cavitats i recers del terreny a l’hivern i a la primavera, són imatges característiques de l’àrea estepària dels Monegros.
La barrella punxosa és una planta pionera que colonitza sòls salins i terres remogudes, tot i que també pot entrar als camps de cereals. Té una distribució extensa; a Catalunya es troba al litoral sobre sòls salins i sorrencs i a les terres més àrides de la depressió de l’Ebre. Pius Font i Quer, a la seva flora del Bages de 1914 (Ensayo Fitotopográfico de Bages), recull una única cita de barrella punxosa del costat d’una font salada a la barriada dels Polvorers de Manresa, proporcionada pel botànic sallentí Conrad Pujol, qui fou col·laborador de Cadevall. Actualment, al Bages, la barrella punxosa es troba als voltants dels runams salins -fotos 3ª i 4ª, al runam de Súria– i en terres remogudes o abocades -fotos 1ª i 2ª, a no massa distància. La creixent afectació i extensió de sòls salinitzats al Bages pels residus i les salmorres de la mineria de potassa ha estès l’hàbitat de la barrella punxosa a aquesta comarca. Ja no és la planta raríssima dels temps de Conrad Pujol i de Pius Font i Quer, d’abans de la mineria.
[fotos Efrem Batriu (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª i 4ª)]
- Vegeu l’article Les plantes halòfites dels sòls salats del Bages, de Jordi Badia.