Poa trivialis és una herba de la família gramínies, perenne, que viu als prats humits i que, d’altra banda, es planta per fer gespes verdes i denses en jardins i camps esportius o de golf.
Si no es sega, supera el mig metre quan floreix a la primavera. Forma una panícula d’uns 20 cm d’alçada que es va obrint a mesura que es desenvolupa fins a quedar gràcil i relaxada, ramificada en verticils de 3-6 branquillons fins i bellugadissos que porten espiguetes. Les espiguetes consten de 3-4 flors amb glumes i lemmes -les peces que embolcallen les parts fèrtils de la flor- sense arestes i que sovint prenen to violaci.
Les fulles tenen una amplada de 2-5 mm i, al punt d’inserció a la tija, una lígula papiràcia, llarga i afuada, d’un màxim de 10 mm (foto 6ª).
Si entre la família de les Gramínies o Poàcies, la de les herbes per excel·lència, Poa és el gènere per excel·lència que dona nom a la família, entre el gènere Poa cal considerar a l’espècie Poa trivialis, que pot denominar-se en català poa trivial o poa comuna, com l’espècie per excel·lència. En conclusió, Poa trivialis és l’herba per excel·lència, allò més genuí que s’entén per herba sense més atributs.
A la comarca de Bages, Poa trivialis es troba als prats humits i frescals, amb preferència per les terres a major altitud. Poa trivialis també ha de ser a múltiples gespes regades de jardins i camps esportius, però la sega periòdica a ran impedeix confirmar-ho.
Poa trivialis i Poa pratensis s’assemblen moltíssim. Els caràcters que millor discriminen entre les dues espècies són la lígula més llarga a P.trivialis (foto 6ª) i les espiguetes amb 3-4 flors a P.trivialis mentre que les espiguetes de P.pratensis poden tenir més flors. P.pratensis no necessita ambients tan humits i frescos com P.trivialis.
[fotos Jordi Badia]