Poa de prat

Poa pratensis

La poa de prat (Poa pratensis) és una gramínia perenne amb estolons llargs que creix espontàniament als prats i marges moderadament humits, que s’utilitza en pastures i gespes i que es considera model de l’exitosa família de les gramínies o poàcies. Malgrat l’abundància local i l’aportació de qualitat als prats de pastura i a les gespes de jardins o de terrenys de joc, és una espècie poc coneguda que no té ni nom realment popular en català perquè, si per conèixer les gramínies ja cal fixar-s’hi bé, destriar entre les espècies properes del gènere Poa és a vegades una qüestió d’especialista o missió impossible si la planta es sega o pastura abans d’espigar.

La poa de prat té fulles normalment d’un verd blavís d’uns 2-4 mm d’amplada, més curtes que la tija que pot fer fins a 60 o 80 cm, però a la ssp.angustifolia les fulles basals són més estretes i llargues. A l’axil·la de les fulles caulinars hi ha una lígula incolora i translúcida truncada, molt curta. Aquesta lígula curta és el caràcter més fàcil que distingeix P.pratensis de P.trivialis que té la lígula més llarga i afuada. La poa de prat fa una panícula terminal inicialment tancada amb diverses espiguetes portades per pedicels fins i lleugerament sinuosos, cadascuna amb 3-5 flors, excepcionalment més, sense arestes. A la imatge, l’inici de la floració amb les llargues anteres encara ben grogues, abans de virar a violeta. A mesura que avança la floració, la panícula s’obre i adopta forma piramidal. El verticil inferior de la panícula té 3-5 espiguetes.

Un prat de dall de Poa pratensis florit al mes de maig farà les delícies del ramat, ja siguin vaques, ovelles o cavalls, però també pot desencadenar febre al·lèrgica a persones sensibles al pol·len de gramínia.

A la comarca de Bages Poa pratensis comparteix la dominància als prats moderadament humits amb la jonça (Aphyllanthes monspeliensis), la dàctil (Dactylis glomerata), amb Bromus erectus o amb les avènules (Avenula pratensis, A.bromoides).

La poa de prat és una planta espontània a tot Europa i bona part d’Àsia i introduïda a tota l’Amèrica del Nord i en part també a l’Amèrica del Sud, a Austràlia i a Nova Zelanda.

A causa del seu ús ampli i de la seva distribució quasi mundial, l’espècie Poa pratensis comprèn una variabilitat alta; se’n coneixen moltes subespècies, varietats i híbrids amb espècies properes. A Catalunya, i també al Bages, es reconeixen com autòctones la ssp. pratensis considerada tipus i la ssp.angustifolia ja descrita. Inevitablement Poa pratensis arrossega també una llarga llista de sinònims i de varietats d’entitat dubtosa.

[foto Jordi Badia]