El pebràs lleter vellutat (Lactarius vellereus [= Lactifluus vellereus]) és un bolet dels boscos planifolis que combina característiques de rovellons i lleteroles amb d’altres de pebrassos i les cuagres, com a mig camí entre els gèneres Lactarius i Russula.
El pebràs lleter vellutat té un barret gros, ample i deprimit al centre, de fins a 20 cm de diàmetre als exemplars més grossos i poc enlairat de terra perquè el peu és curt, de 6 cm com a màxim. Tot ell és blanc, llevat potser d’alguns alvèols prop del marge del barret i zones amb la cutícula malmesa on es veu la carn d’un to ocre. A diferència del pebràs (Russula delica), el pebràs lleter no té el peu afuat, no té la mateixa tendència a portar terra incrustada al barret, la cutícula es d’un blanc net, no pas d’ivori exceptuant els alvèols i les petites ferides i, sobretot, les ferides de les làmines secreten làtex blanc com és propi del gènere Lactarius. La superfície del barret és vellutada, de tacte suau i sec. Les làmines de sota són blanques i separades, però s’enfosqueixen amb el temps. La carn és dura, compacta. El seu làtex de color blanc de llet tarda a esgrogueir-se en contacte amb l’aire.
El pebràs lleter vellutat té un gust picant que el fa no comestible. Convé doncs no confondre’l amb el pebràs, aquest comestible.
El pebràs lleter vellutat surt a finals d’estiu o a començaments de tardor als alzinars, rouredes i fagedes.
Parents propers del pebràs lleter vellutat (L.vellereus) són el pebràs lleter (L.piperatus), de carn no tan compacta i amb el peu més llarg, i el pebràs lleter de riberada (L.controversus) que té un matís de color salmó i que surt associat als pollancres als boscos de ribera.
[foto Jordi Badia]