La tanarida (Tanacetum vulgare) és una herba perenne de fins a 1 metre d’alçada, de la família Compostes. És una planta molt aromàtica que fa una olor que recorda a la de les artemísies.
La tanarida té tiges erectes i estriades, de color verd amb matisos rogencs. Les fulles són grans, de contorn ovat d’entre 5 i 15 cm de longitud, pinnaticompostes amb el marge de les pinnes al seu torn retallat, amb el pecíol i el raquis alats i encara amb algunes pinnes menors entre les principals. Les fulles superiors són sèssils, el seu primer parell de pinnes abracen la tija com orelletes o estípules. A l’estiu, al capdamunt de la tija es formen un o més corimbes de capítols semiesfèrics de fins a 1 cm de diàmetre, una mica còncaus a dalt i amb la vora protegida per bràctees ovades amb el marge escariós. A dalt es disposen les petites flors grogues, totes tubulars, perfectament ordenades.
La tanarida viu a les vorades de bosc, als marges entre camps i als cardassars de la muntanya mitjana. La tanarida és freqüent a la comarca de la Cerdanya, però es va fent rara a mesura que ens allunyem cap al sud. No arriba a la comarca de Bages, però sí que es trobava esporàdicament a la del Moianès abans de la llarga secada dels anys 2021-22-23. Esperem que la secada no n’hagi ocasionat l’extinció a nivell comarcal.
La tanarida és una planta medicinal. Els seus capítols triturats i barrejats amb mel per fer-los més fàcils d’empassar s’han utilitzat, sembla que amb èxit, com a remei casolà contra els cucs intestinals.
[foto Jordi Badia]