El moixernó blanc (Clitopilus prunulus) és un bolet de la família Entolomatàcies, poc freqüent, que a la tardor es pot trobar als boscos mixtos. El moixernó blanc fa olor de farina molla, d’on provenen els seus noms populars meunier en francès i, per traducció, molinera en castellà. Malgrat el seu nom popular català de moixernó blanc, només comparteix amb el veritable moixernó (Calocybe gambosa) el color blanc i una comestibilitat excel·lent.
El moixernó blanc és un bolet inicialment d’un blanc uniforme, de to mat en temps eixut, que amb el pas dels dies s’enfosqueix amb marques concèntriques grisenques o d’ivori a la cutícula i amb un matís rosat a les làmines. El barret és poc regular, sinuós, d’un màxim de 8 cm de diàmetre, acampanat quan comença a créixer i finalment còncau. Per sota porta làmines bifurcades prop de la vora del barret i decurrents sobre el peu. El peu és tan poc regular com el barret, curt, còncau -aprimant-se pel mig- i sovint excèntric. Moltes vegades dos o més cossos fructífers estan units per les bases dels peus on queden restes del miceli. La carn és blanca i trencadissa. El moixernó blanc recorda per la forma, el color i la seva consistència fràgil a la llengua de bou blanca (Hydnum albidum), però se’n diferencia clarament per la presència de làmines.
El moixernó blanc creix en grups ben localitzats al bosc, com la llenega negra (Hygrophorus latitabundus). Tot i ser un bolet molt bon comestible, el moixernó blanc no té tradició entre els boletaires de la Catalunya Central, la majoria dels quals el desconeixen. La ignorància envers el moixernó blanc s’explica perquè és un bolet escàs, perquè creix als boscos caducifolis més que no pas a les pinedes on els boletaires cerquen rovellons i llenegues, i pel risc versemblant de confondre’l amb bolets tòxics, també blancs, del gènere Clitocybe que s’han de diferenciar pel peu cilíndric, la forma més regular, les làmines no tan decurrents, la carn més elàstica i l’olor diferent.
[fotos Jordi Badia]