La blanqueta perfumada (Pieris napi) és una papallona de la família pièrids, semblant a les blanquetes de la col (P.brassicae i P.rapae) però de mida una mica menor. La blanqueta perfumada té el cos gris cendra, pilós, i les ales blanques llevat del mateix gris cendra que n’enfosqueix la base, ressalta lleugerament les nerviacions i fa una successió de 4 o 5 taquetes triangulars, decreixents de dalt a baix, sobre la terminació d’aquestes nerviacions a l’extrem de les ales anteriors. A més, les femelles tenen dues taquetes circulars a les ales anteriors, mentre que els mascles tenen només la taqueta superior però més petita o bé no en tenen cap. Aquestes taques són equívoques perquè són menys marcades als exemplars de la primera generació de l’any, als mascles poden ser absents completament, mentre que apareixen als exemplars de les generacions posteriors. El revers de les ales té un matís verdós. La blanqueta perfumada fa 2 o 3 generacions per any.
Les feromones que desprenen els mascles fan olor de llimona, segons l’olfacte humà; d’aquí el nom de blanqueta perfumada.
Les erugues de la blanqueta perfumada s’alimenten d’herbes de la família crucíferes, com era d’esperar sent una parenta propera de les papallones blanquetes de la col.
La imatge 1ª mostra un mascle de primera generació damunt d’una ravenissa (Diplotaxis erucoides), una herba crucífera molt abundosa a la comarca de Bages. La imatge 2ª correspon també a un mascle, certament de 1ª generació per les venes del revers de les ales intensament vorejades de gris verdós. La imatge 3ª és una femella de 2ª o 3ª generació, gairebé sense escates grises al costat de les venes. A la imatge 4ª, un grup de blanquetes perfumades beuen aigua d’un bassal.
La blanqueta perfumada viu als herbassars humits on creixin herbes crucíferes.
[foto Montserrat Porta i Jordi Badia (1ª) i Jordi Badia (2ª, 3ª i 4ª)]