L’espigueta de bosc (Poa nemoralis) és una herba gramínia delicada dels boscos frescals del Pirineu i del centre i nord d’Europa, que a les comarques internes de Catalunya del Bages i el Moianès manté unes poques localitats testimonials condemnades a la desaparició pel canvi climàtic. L’espigueta de bosc és una herba perenne i cespitosa que quan floreix es reconeix per les seves panícules laxes d’espícules petites, portades per pedicels fins, sinuosos i tremolosos.
L’espigueta de bosc forma una gespa alta de color verd tendre, amb les tiges enlairades fins a uns 60 cm. Les fulles són llargues i planes, d’uns 2 mm d’amplada. Les fulles caulinars es disposen erectes formant un angle d’uns 30º amb la tija. La lígula de l’inici del limbe foliar és gairebé imperceptible, de menys de 0,5 mm d’alçada. Aquesta lígula tan curta diferencia P.nemoralis enfront d’altres espècies de Poa com P.trivialis. La panícula, més o menys contreta o oberta, mesura 5-8 cm d’alçada i està formada per verticils progressivament menors, l’inferior amb 3-5 pedicels. Les espícules són petites, de 3-4 mm, constituïdes per un màxim de 5 flors.
Poa nemoralis està citat per Josep Nuet (1993, 2024) de les canals de la part alta del vessant septentrional de Montserrat, per Oriol de Bolòs (1950, 1993) del parc natural de Sant Llorenç del Munt, i per Arnau Mercadé (2005, 2008, 2016) de diversos boscos del Moianès. El seu hàbitat és l’interior ombrívol dels boscos montans frescals que a les comarques de Bages i Moianès tenen el seu màxim exponent just allà on es localitza Poa nemoralis: les canals obagues de Montserrat, la roureda de roure de fulla gran de la canal de Les Teixoneres al parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, i les fagedes de l’Espina i de la Seuva Negra al Moianès.
Poa nemoralis és també una de les espècies de gramínia que es comercialitza per a l’establiment de gespes per jardins i terrenys esportius, però està adaptada a climes més frescos que el de la Catalunya central.
[foto Jordi Badia]