Les fonts de la Ruca estan situades prop de la casa de la Ruca, propietat la fundació Pere Tarrés i utilitzada com a centre d’educació ambiental i casa de colònies d’àmplia capacitat, a mig vessant de l’obaga de la Ruca o del torrent de la Font Nova que baixa des de la carena de Calders per on passa la carretera N-141c fins a trobar, 200 metres avall, la riera de Malrubí al tram del mas i la granja Berenguer. La casa i les fonts de la Ruca pertanyen al terme municipal d’Avinyó, però els accessos són per Calders, anant-hi des de dalt, trencant de la carretera N-141c a l’alçada del restaurant Urbisol i baixant 1 km de pista en ziga-zaga, o bé per Artés, anant-hi des de baix, per la pista ampla d’uns 5 km, apta fins i tot per a autobusos d’escolars, que ressegueix la vall de Malrubí.
L’existència de fonts a l’obaga de la Ruca està lligada a la presència a la part de dalt d’una massa extensa de roca calcària amb nombroses esquerdes i amb un lleuger cabussament cap al nord. L’aigua es filtra i circula a través de les fissures de la calcària fins a trobar margues impermeables a sota que la condueixen cap a una sortida a la vall.
La principal surgència és la de dues mines excavades expressament durant la dècada del 1950 per captar aigua (foto 1ª). A la sortida de les mines, l’aigua és conduïda cap a un dipòsit intermedi tapat (foto 2ª), des del qual es distribueix cap a les cases de la urbanització Urbisol i de la Ruca. Un sobreeixidor aboca l’aigua sobrant a un gran dipòsit circular, de 4 metres d’alçada per 15 metres de diàmetre, descobert, molt més antic, construït durant els anys de la guerra civil i conegut com el dipòsit rodó (foto 3ª). Al costat del dipòsit deu haver-hi la font del Raig, actualment engolida per la vegetació. A l’entorn del vell dipòsit rodó es van plantar xiprers que, tractant-se d’arbres que suporten bé l’eixut i la calor, malviuen en aquesta obaga molla i freda (foto 4ª).
L’emprenedor Alfons Fàbregas, que havia comprat la finca i la casa de la Ruca, va fer obrir les mines i va posar en marxa una instal·lació per embotellar l’aigua. L’aigua de les mines i fonts es bombava cap al dipòsit de la font Nova, que es troba força més amunt, i d’aquí a la caseta d’en Ponça que era situada on ara hi ha el restaurant Urbisol, per envasar-la en garrafes de vidre i comercialitzar-la sota la marca d’aigua mineral Vall Rucà. El subministrament d’aigua a les cases de l’entorn aprofita encara part d’aquelles instal·lacions, però l’aventura comercial de l’aigua mineral Vall Rucà durà només entre els anys 1957 i 1959.
[fotos Jordi Badia]